Resultats de la cerca

Deixeble de G Barra-Caracciolo, debutà el 1947 al Teatro Comunale de la seva ciutat natal com a Duc de Màntua Rigoletto Posteriorment actuà a París i Londres i el 1955 cantà al Teatro alla Scala de Milà, on a partir d’aleshores es presentà regularment Cantà a l’Òpera de Viena, escenari que visità entre el 1958 i el 1962 El 1965 debutà al Metropolitan de Nova York Entre 1969 i 1977 treballà per a la Staatsoper d'Hamburg Dotat d’un registre agut brillant, destacà sobretot en el repertori verdià i fou també un notable intèrpret d’òperes rossinianes com Semiramide , Armida i Guillem Tell…

Fou canonge i després arxidiaca a la catedral de Santa Croce a Forlì, càrrec que abandonà quan el 1430 fugí a Ferrara en accedir al poder el bàndol dels gibellins Romangué a Ferrara la resta de la seva vida, i en fou arxiprest de la catedral des de vers el 1435 fins al 1440 És autor de la Declaratio musice discipline , dividida en cinc llibres, que és un dels darrers tractats especulatius de la música en les disciplines del Quadrivium La Declaratio fou també coneguda pels teòrics musicals del segle XV, i serví de punt de referència a Bartolomé Ramos de Pareja i a Franchino Gaffurius Diversos…

Organista en diverses ciutats italianes al principi de la seva carrera, arribà a ser mestre de capella el 1639 Fou un gran viatger i un compositor prolífic La seva producció musical, predominantment religiosa, inclou diversos volums de motets, misses i colleccions de salms Les seves primeres obres acostumen a ser escrites per a quatre o cinc veus i acompanyament d’orgue, mentre que en les darreres es reflecteixen els canvis estilístics que tenien lloc dins l’àmbit de la música religiosa al nord d’Itàlia i hi predominen els duos i els trios El seu duo Dulcis et suavissime Jesu 1637 és un…

Des de l’any 1681 era organista a la cort de Parma i a partir del 1689 en fou mestre de capella Fou també organista i mestre de capella a l’església ducal de Santa Maria della Steccata Com a compositor de la cort era responsable d’organitzar les representacions operístiques, que tenien lloc al Novissimo Teatro Ducale de Parma i al Nuovo Teatro Ducale de Piacenza, llavors part del ducat de Parma Els llibrets de les seves òperes són de poetes de la cort, com ara Lotto Lotti, Aurelio Aureli i Giovanni Tamagni Treballà amb l’escenògraf Ferdinando Galli Les seves produccions, luxoses i…

Desenvolupà la major part de la seva trajectòria professional a Itàlia Des de l’any 1473 fins al moment de la seva mort fou membre de la capella ducal de Ferrara, amb una breu estada a Milà l’any 1474, al servei de Galeazzo Maria Sforza A Milà coincidí amb Josquin Des Prés i L Compère Amb molta probabilitat, Isabella d’Este fou la seva deixebla abans del seu casament amb Francesco Gonzaga i del seu consegüent trasllat a Màntua Mantingué contactes amb l’organista Paul Hofhaimer La major part de la seva música s’ha conservat manuscrita, sobretot en fons italians Un grup de composicions sacres,…

Fou infant de cor, xantre i mestre de capella a la catedral de Tívoli Realitzà diversos viatges a Roma, on es perfeccionà com a compositor Establí amistat amb B Ferrari i amb un grup de cantants, amb els quals el 1637 es traslladà a Venècia per representar-hi la seva òpera Andromeda , interpretada per ell mateix i per la seva esposa, Maddalena La funció tingué lloc al Teatre San Casiano, primer teatre líric venecià de pagament El 1645 fixà la seva residència a Parma, on escriví diverses obres dramàtiques destinades a ser interpretades al teatre de la cort i en cerimònies oficials En els…

Nascut en una família d’humanistes, fou professor de retòrica 1557 i el 1560 es casà amb Taddea Bendidio, germana de la cantant Lucrezia Bendidio Del 1567 al 1588 fou diplomàtic al servei del duc d’Este, Alfons II, ocupació que no aturà la seva abundant producció poètica Les seves Rime , publicades per primer cop el 1598, són la culminació del gènere pastoral, juntament amb l’obra del seu gran rival Torquato Tasso, amb el qual es disputava la preeminència en els textos dels compositors de madrigals Claudio Monteverdi, Carlo Gesualdo, Philippe de Monte, Giaches de Wert, Benedetto Pallavicino,…

Inicià estudis musicals a la seva ciutat natal i perfeccionà la tècnica de cant a Milà com a deixebla, entre d’altres, de M Vidal La seva carrera internacional s’inicià el 1908 a Viareggio Toscana Un any més tard es presentà amb èxit a Florència i també al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on cantà Ernani al costat d’E Bastianini i estrenà Tiefland , d’E d’Albert Després de les seves actuacions a Nàpols 1911 i Madrid 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1916 El 1925 cantà Tosca a Lisboa, al costat de M Fleta Actuà a París 1922 i Verona 1924, i la temporada 1926-27…

Estudià a Bolonya, on seguí cursos de violí i composició A partir del 1942 es traslladà a Odessa, on estudià direcció d’orquestra amb N Cerniatinskij Passà una breu temporada a l’Argentina, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Tucumán 1948 i l’Orquestra Simfònica de l’Estat, a Buenos Aires 1949-51, i després tornà a Itàlia, on es feu càrrec de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma A partir d’aleshores la seva carrera prengué una embranzida definitiva, especialment en el terreny de l’òpera Intervingué en el Festival de Glyndebourne 1961-62 i debutà al Metropolitan de Nova York el 1972 amb la La…

Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1925 debutà al Teatro San Carlo de la mateixa ciutat en el paper d’Amneris Aïda Un any després fou contractada per A Toscanini per a cantar a la Scala de Milà en unes funcions de Don Carlo A partir d’aleshores reaparegué sovint en aquell teatre amb els principals papers de la seva tessitura i en òperes de G Verdi, R Wagner, C Saint-Saëns o ChW Gluck Destacada intèrpret dels papers dramàtics de G Verdi, com els d’Azucena Il trovatore , Eboli Don Carlo o Amneris, fou unànimement aclamada pel públic i la crítica Actuà sovint al Covent Garden de…