Resultats de la cerca
Es mostren 387 resultats
Cerdanyola del Vallès
Vista aèria de Cerdanyola del Vallès>
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, estès des dels vessants septentrionals de la serra de Collserola, al sud, fins a la depressió del Vallès, que forma el sector més pla del terme, al nord.
Situació i presentació El municipi de Cerdanyola del Vallès s’estén al sector meridional de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Badia del Vallès i Barberà del Vallès, al NE amb el terme de Ripollet, a llevant amb Montcada i Reixac, a l’W amb Sant Cugat del Vallès i a migdia amb Barcelona El territori és situat als vessants septentrionals de la serra de Collserola, fins a la depressió del Vallès, que forma el sector planer del terme, al nord La carena de la dita serra forma el termenal a migdia amb el municipi de Barcelona Així, el trifini del turó de…
trop
Música
Cristianisme
En la litúrgia romanofranca, cadascun dels texts curts que hom afegia o intercalava en els cants de la missa i en algunes lectures de les festivitats més importants.
El gènere fou creat i desenvolupat als monestirs de Sankt Gallen i a SantMarçal de Llemotges la collecció més antiga es troba en un manuscrit del segle X procedent de Llemotges Sembla que a l’origen foren texts mnemotècnics adaptats a raó d’una síllaba per nota als llargs melismes gregorians i que hom cantava en lloc d’aquests Les primitives formes en prosa més o menys rimada evolucionaren potser per obra de Notker Bàlbul, a mitjan segle IX cap a formes versificades prosa i fins a les llengües populars És a l’origen del drama litúrgic
versus
Música
Poesia estròfica llatina de caràcter sacre a la qual s’afegí música.
Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de SantMarçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena…
Pròsper
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona.
Segurament el 713 fugí de Tarragona a causa de la invasió dels sarraïns, amb un grup de clergues Justí, Procopi, Pantaleó, Marçal i Jordi i es dirigí a Itàlia passant per Sardenya, emportant-se els cossos de Fructuós, Auguri i Eulogi i altres béns de la seva església S'establí amb els seus clergues a la muntanyeta de Capodimonte, prop de Camogli Gènova, on fundà un monestir Morí amb fama de sant i el rei Liutprand li dedicà una església a Reggio, on foren traslladades les seves relíquies El 997 li fou dedicat un monestir benedictí als afores de Reggio
el Cappont
Raval
Antic raval de Lleida format a partir de la conquesta, a la segona meitat del s XII, del marge esquerre del Segre; l’antic areny major del riu l’envoltava.
Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals hi havia l’hospital de SantMarçal i els convents dels agustins antic santuari de Santa Maria de l’Horta i dels trinitaris Era emmurallat Durant la guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat 1643 per les tropes franceses Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna Malgrat la prohibició d’edificar-hi, des de la fi d’aquell segle hi sorgiren petites indústries filadors,…
Castellet i la Gornal

El poble de Castellet
calafellvalo-(CC BY-NC-ND
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana, a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S 8 km Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles tots tres del Garraf, al S amb Cunit i Calafell tots dos del Baix Penedès, al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç tots tres del Baix Penedès i al NW amb Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès i…
Santa Fe de Montseny

Vista del pantà de Santa Fe
© CIC-Moià
Santuari
Santuari i veïnat del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), a la vall de Santa Fe del massís del Montseny, entre els massissos de les Agudes i el turó de l’Home i les serralades que van del turó de Maçaners al de Morou.
La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe , el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe , dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal del Montseny Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien “orde d’…
Castells i edificacions militars del Pla de l’Estany anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall Banyoles La vila de Banyoles Casa de la Pia Almoina Camós La Sala de Camós Cornellà del Terri Castell de Cornellà Castell de Ravós del Terri Esponellà Castell d’Esponellà Casa forta de Vilert Fontcoberta Castell d’Espasens Casa de la Farrés Casa forta de Fontcoberta Palol de Revardit Castell de Palol de Revardit Torre circular de l’antic recinte fortificat Porqueres Castell de Porqueres Castell de Mata Castell d’Espill Sant Miquel de Campmajor…
prosa
Música
Cristianisme
Cant litúrgic rimat que hom executava generalment després de l’al·leluia de la missa i de la capítula de vespres.
Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de SantMarçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La…
Santa Maria de Carrasquer o del Coll (la Pobla de Roda)
Art romànic
Tot i que se n’ha perdut memòria, sembla pertinent d’identificar aquesta església amb Santa Maria del Coll, que segons diu la seva acta de consagració era emplaçada “ in civitatem Rotam, prope flumen Isavana ” L’any 1018 els seus fundadors, Ató i la seva dona Cenó amb llur fill Garcia, i Adalmà amb la seva dona Genebona i llur fill el prevere Apó, invitaren el bisbe Borrell de Ribagorça per tal de consagrar-la a honor de Santa Maria, sant Pere i sant Esteve, i la dotaren amb llibres, ornaments litúrgics i béns immobles, cosa que també van fer altres fidels D’acord…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina