Resultats de la cerca

Situació Vestigis que encara es conserven de l’església Arxiu Gavín Les ruïnes d’aquesta capella són properes al mas Centelles, el qual és situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i en un dels extrems nordencs del terme, gairebé a tocar el termenal de Fonollosa Long 1°39’56” - Lat 41°45’00” Hom hi va per un camí carreter que s’inicia, a mà dreta, poc abans d’arribar a can Viladés Les ruïnes són situades prop del mas Centelles, masia a la qual hom arriba seguint el camí abans esmentat També s’hi pot anar per la carretera de Manresa a Calaf Poc després d’haver passat Fonollosa, a mà…

Portada de Le Programme des modernistes replique a l’encyclique de Pie X «Pascendi domini gregis» , Libr Critique Émile Nourry París, 1908 Barcelona, Arxiu Maragall-Biblioteca de Catalunya BC Modernisme religiós expressió que designa –en l’Església catòlica i en el pas del segle XIX al xx– un moviment que desitja la reforma de l’Església i de la seva doctrina amb ganes d’adaptar-les a les exigències modernes El mot fou emprat pels defensors de l’ortodòxia per estigma titzar els excessos de la modernitat reprès per l’encíclica Pascendi 1907, designà el conjunt d’errors doctrinals descoberts…

Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner, Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja en català, de Lluís Vives en llatí, d’Estefania de Requesens en català i d’Antoni Agustí en llatí, català i castellà Del s XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep Finestres, de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Prozesa Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Juanjo Puigcorbé, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini, Felipe G de Paco MUNTATGE Anastasi Rinos INTERPRETACIÓ Juanjo Puigcorbé Joan, Alícia Orozco Cristina, Francesc Albiol Pau, Ricard Borràs Torras, Mercè Molina Laura, Josep Maria Loperena el pare, Vicky Peña Helena, Lali Seogorb Neus, Joan Borràs, Carme Elias, Assumpta Serna, Sílvia Munt, Rosa Novell, Pep Fortuny ESTRENA Barcelona, 21051981, Madrid, 27111978 Sinopsi Uns alumnes de l…

Fou promogut per Joaquim Romaguera i organitzat pel Cineclub Associació Bonanova sota la responsabilitat d’Oriol Bassa, entre el 21 de febrer i el 30 de maig de 1967 El quadre de professors el formaren principalment Miquel Porter Història del cinema introducció i període mut i José Luis Guarner Historia del cine de la postguerra hasta hoy també impartiren lliçons Pere Ignasi Fages, Romà Gubern, Pere Balañà i Bonvehí, Alfons Garcia i Seguí, Jordi Torras, Joan Francesc de Lasa, Arnau Olivar i Enric Ripoll i Freixes Parallelament, es realitzaren tot un seguit de projeccions presentades per…

Debutà en el cinema el 1995 amb  Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre Continuà la carrera cinematogràfica amb els films  Un cos al bosc 1996, de Joaquim Jordà, l’episodi El gust , d’ El domini del sentits 1996, dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea 1996, de Sergi Casamitjana, Suerte 1997, d’Ernesto Tellería, el curtmetratge  Sueños de sal 1997, de Gloria Nuñez, Los años bárbaros 1998, de Fernando Colomo, Saïd 1998, de Llorenç Soler, Tomándote 2000, d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar 2001, de Juan Luis Iborra, Inconscients…

Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula  Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…

L’obra recupera la línia temàtica i l’essència dels treballs que configuraren l’obra, dirigida per Ferran Soldevila, Un segle de vida catalana 1814-1930 1961 En la declaració d’objectius, s’indica la voluntat de trobar una explicació globalitzadora de la cultura catalana al llarg de la història, i de constatar l’evolució i les relacions entre les diferents disciplines culturals Tots els volums contenen illustracions, que apareixen com a elements amb entitat pròpia, imprescindibles per a entendre l’evolució de la cultura catalana A més, cada volum conté una cronologia illustrada de fets…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Enric Esteban, Barcelona ARGUMENT Donald Curtis Juan Gallardo GUIÓ DCurtis JGallardo, JMNunes, GLorente FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Ángel Aranda David, Lucile Saint-Simon Lucile, Federico Fontenova Carlo, Jorge Rigaud el comissari Martín, Julián Mateos Luigi, Antonio Molino Rojo Krovac, Jaume Picas el cap de la banda, Jordi Torras el metge ESTRENA Barcelona, 08051961, Madrid, 06081962 Sinopsi El jove David és estudiant de dret Un…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1950 Membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages, on coincidí amb Jordi Pujol i Joan Reventós, el 1951 fou empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat en la vaga de tramvies Ingressà al monestir de  Montserrat  el 1954, on fou ordenat sacerdot el 1960, i on fou professor de Sagrada Escriptura i d’història contemporània de l’Església Aquell mateix any redactà, per a la Facultat de Dret de la Sorbona, universitat on el 1962 es diplomà en ciències polítiques, una memòria sobre la Unió Democràtica de…