Resultats de la cerca

Arxiver de la Societat de Nacions de Ginebra i posteriorment al servei de l’ONU, fou consultor de l’OMS, del BIT i de la UNESCO a Ginebra, París, Algèria, el Marroc i el Perú Es retirà a Perpinyà, com a sotsdirector dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire 1978, breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’Estat francès Publicà, entre d’altres, De quoi riaient-ils 1966 i Manchego 1972, obres literàries, a més d' A manual of…

Fou l’introductor de la foniatria a l’Estat espanyol Presidí l’Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria assessora de la UNESCO, de l’OMS i de la UNICEF El 1960, Fundà l’Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia AELFA Impartí cursos d’ensenyament de logopèdia , a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i d’especialització de Pedagogia del Llenguatge de l’Escola Diocesana de Magisteri de Barcelona És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en deu volums 1968-87, entre els quals un sobre el cant i la dicció amb Montserrat Caballé i Enric Guitart i un…

Professor a la Sorbona 1929-60, serví a la Societat de Nacions 1924-38 i durant la Segona Guerra Mundial fou membre del govern francès a l’exili Vicepresident del consell d’estat 1944-60 i representant de França a l’ONU 1946-48 i 1950-51, fou l’autor principal de la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 Delegat a la UNESCO, esdevingué president de la Comissió de Drets Humans de l’ONU 1955-57 i de l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1962-76 El 1968 rebé el premi Nobel de la pau Escriví diversos tractats de dret i, en collaboració amb R Aron, Trente ans d’histoire,…

Inicià la seva obra a Tunísia i Algèria, circumstància que marcà el seu fer amb un fort mediterranisme Féu els plans de la ciutat universitària de Tunis, on construí el centre hospitalari i l’hipòdrom a Algèria es destaquen els conjunts d’habitatges a Maison-Carrée El 1958 posà fi a les seves dues obres més importants, el palau d’exposicions de la CNIT, a La Défense —conjuntament amb Camelot i De Mailly—, i la seu de la UNESCO —juntament amb MBreuer i PLNervi—, de la qual féu l’ampliació subterrània 1966 i l’annex del carrer Miollis 1969 Per al barri de La Défense projectà 1960 un gratacel de…

Era fill d’una família de pagesos pobres Ordenat sacerdot el 1949, fou bisbe de San Cristóbal de las Casas 1959-99, a Chiapas La seva defensa de la població indígena d’aquest estat el dugué a enfrontaments amb el govern mexicà, que l’acusà d'ésser l’instigador de la revolta zapatista 1994 L'any 2008 fou designat per l'Ejército Zapatista de Liberación Nacional mediador amb el govern de Felipe Calderón Fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Iberoamericana de Mèxic, l'Autònoma de Barcelona 1997 i l'Autònoma de Sinaloa 2001 El 2000 rebé el premi Simón Bolívar de la UNESCO…

Ocupà diferents càrrecs en l’administració pública, del 1948 al 1952 fou director general de la UNESCO i fou membre numerari de l’Academia Mexicana de la Lengua A partir dels postulats modernistes inicià una etapa de recerca d’una sensibilitat nova per camins més avantguardistes De la seva obra poètica cal destacar Fervor 1918, El corazón delirante 1922, Biombo 1925, Poesías 1926 i Sin tregua 1957, i dels seus assaigs cal esmentar Contemporáneos 1928 i El escritor en su libertad 1953 També publicà novelles, com Margarita de Niebla 1927 i Proserpina rescatada 1931, i el recull de…

Fill de Norodom Sihanuk, el 1962 anà a Praga, on estudià música i ballet En 1975-77 visqué a Corea del Nord i, en tornar a Cambodja, els khmers roigs el posaren, junt amb tota la seva família, sota arrest domiciliari fins el 1979, en què el règim fou enderrocat El 1981 s’installà a França, on romangué fins als anys noranta El 1993 fou nomenat ambaixador de la UNESCO Després de l’abdicació del seu pare a l’octubre del 2004, un comitè en el qual s’incloïen el primer ministre Hun Sen i el seu germà Norodom Ranariddh portaveu del govern el designà successor a la corona Fou…

Realitzà estudis de cant i composició al conservatori, al mateix temps que estudiava dret a la Universitat de Rio de Janeiro, on es doctorà el 1943 Després de debutar com a intèrpret operístic el 1945 a Les noces de Fígaro , es dedicà a la carrera diplomàtica Serví en la secció cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, exercí d’agregat cultural i ambaixador en nombrosos països i fou delegat a la Conferència General de la UNESCO París, 1970 Els seus estudis se centren en la música brasilera del segle XX, especialment en l’obra d’Heitor Villa-Lobos i altres compositors del…

Amb més de 200000 exemplars d’espècies subtropicals i mediterrànies i 5074193 m 2 d’extensió, és el palmerar més extens i més septentrional d’Europa Es divideix en el palmerar dispers, format per les plantacions de les zones d’horta elxanes 358,5 ha que encara acompleixen les funcions agronòmiques de conducció de l’aigua de reg que el van originar fa mil anys, i el palmerar urbà, que envolta l’antiga ciutat islàmica 148,9 ha La història del palmerar està indissolublement unida a la història de la ciutat, a la seva economia, cultura, festes, folklore i manifestacions religioses…

Consisteix en un repositori creat el 2005 per la Biblioteca de Catalunya que vol recollir i preservar per al futur les pàgines web de caràcter cultural, científic i general publicades a Catalunya o que continguin informació sobre Catalunya Respon a la necessitat de conservar la producció digital distribuïda per internet que, per la seva naturalesa efímera, podria desaparèixer amb facilitat El projecte segueix les directrius internacionals de la UNESCO sobre preservació del patrimoni digital Té com a collaborador del Centre de Supercomputació de Catalunya CESCA i el suport de la…