Resultats de la cerca

Inicià la seva obra a Tunísia i Algèria, circumstància que marcà el seu fer amb un fort mediterranisme Féu els plans de la ciutat universitària de Tunis, on construí el centre hospitalari i l’hipòdrom a Algèria es destaquen els conjunts d’habitatges a Maison-Carrée El 1958 posà fi a les seves dues obres més importants, el palau d’exposicions de la CNIT, a La Défense —conjuntament amb Camelot i De Mailly—, i la seu de la UNESCO —juntament amb MBreuer i PLNervi—, de la qual féu l’ampliació subterrània 1966 i l’annex del carrer Miollis 1969 Per al barri de La Défense projectà 1960 un gratacel de…

Fill de Norodom Sihanuk, el 1962 anà a Praga, on estudià música i ballet En 1975-77 visqué a Corea del Nord i, en tornar a Cambodja, els khmers roigs el posaren, junt amb tota la seva família, sota arrest domiciliari fins el 1979, en què el règim fou enderrocat El 1981 s’installà a França, on romangué fins als anys noranta El 1993 fou nomenat ambaixador de la UNESCO Després de l’abdicació del seu pare a l’octubre del 2004, un comitè en el qual s’incloïen el primer ministre Hun Sen i el seu germà Norodom Ranariddh portaveu del govern el designà successor a la corona Fou…

L’ONUSIDA fou el primer programa de les Nacions Unides que comptà amb organitzacions no governamentals en la seva comissió de govern La coordinació del programa és representada per 22 estats membres del sistema de Nacions Unides, els sis copatrocinadors —UNICEF, el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament PNUD, el Fons de les Nacions Unides per la Població UNFPA, l’Organització Científica i Cultural de les Nacions Unides UNESCO, l’Organització Mundial de la Salut OMS i el Banc Mundial—, membres representants de les ONG i persones afectades per la malaltia El programa és…

Estudià música al Conservatori d’Hamburg del 1963 al 1968, on tingué com a mestres Peter Hartmann piano, Egbert Gutsch oboè i Walter Steffens composició En acabar els estudis secundaris, cursà dret i musicologia a les universitats de Munic i Hamburg Des del 1988 és director general de l’Hamburg Staatsoper i de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg i el 1990 ingressà com a professor d' arts administration al Conservatori d’Hamburg El 1996 esdevingué director artístic de la Biennal de Munic Ha rebut diversos guardons, com ara un premi al Concurs Bartók de Composició Budapest, 1970 i un de la…

Ocupà diferents càrrecs en l’administració pública, del 1948 al 1952 fou director general de la UNESCO i fou membre numerari de l’Academia Mexicana de la Lengua A partir dels postulats modernistes inicià una etapa de recerca d’una sensibilitat nova per camins més avantguardistes De la seva obra poètica cal destacar Fervor 1918, El corazón delirante 1922, Biombo 1925, Poesías 1926 i Sin tregua 1957, i dels seus assaigs cal esmentar Contemporáneos 1928 i El escritor en su libertad 1953 També publicà novelles, com Margarita de Niebla 1927 i Proserpina rescatada 1931, i el recull de…

Professor a la Sorbona 1929-60, serví a la Societat de Nacions 1924-38 i durant la Segona Guerra Mundial fou membre del govern francès a l’exili Vicepresident del consell d’estat 1944-60 i representant de França a l’ONU 1946-48 i 1950-51, fou l’autor principal de la Declaració Universal dels Drets Humans 1948 Delegat a la UNESCO, esdevingué president de la Comissió de Drets Humans de l’ONU 1955-57 i de l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1962-76 El 1968 rebé el premi Nobel de la pau Escriví diversos tractats de dret i, en collaboració amb R Aron, Trente ans d’histoire,…

Llicenciat 1968 i doctorat 1976 en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, on exercí la docència com a professor de botànica 1968-75 Entre els anys 1975 i 1982 dirigí els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Fou secretari de redacció de Natura, ús o abús Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans 1976, i ha estat un dels principals impulsors dels moviments d’opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural català dels anys setanta, tant com a director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni…

Amb més de 200000 exemplars d’espècies subtropicals i mediterrànies i 5074193 m 2 d’extensió, és el palmerar més extens i més septentrional d’Europa Es divideix en el palmerar dispers, format per les plantacions de les zones d’horta elxanes 358,5 ha que encara acompleixen les funcions agronòmiques de conducció de l’aigua de reg que el van originar fa mil anys, i el palmerar urbà, que envolta l’antiga ciutat islàmica 148,9 ha La història del palmerar està indissolublement unida a la història de la ciutat, a la seva economia, cultura, festes, folklore i manifestacions religioses especialment la…

És considerada la més alta del món 979 m, 807 m dels quals de caiguda ininterrompuda La regió i la cascada foren explorades per primera vegada, l’any 1927, per dos catalans Joan Mundó i Freixes , de Barcelona, i Fèlix Cardona , de Malgrat de Mar La cascada rebé el nom del nord-americà James C Angel, primer pilot que la sobrevolà per encàrrec de Fèlix Cardona El salt d’aigua es troba dins del parc nacional Canaima, que ocupa una extensió d’uns 30000 km² a l’estat de Bolívar Veneçuela Fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1994 Erròniament, també fou conegut amb el…

Estudià a Cambridge, on es doctorà 1942, i hi estigué sempre vinculat professionalment Professor de bioquímica, és autor d’importants treballs sobre embriologia i genètica Chemical Embriology , 1931 Biochemistry and Morphogenesis , 1942 En 1942-46 fou director de la Sino-British Science Cooperation Office, càrrec des del qual inicià la seva monumental Science and Civilization in China , començada a publicar el 1954 i de la qual en el moment de la seva mort havien aparegut 16 volums, i que fou continuada per la Needham Research Institute Fou un dels fundadors de la…