Resultats de la cerca

Les estepes eurasiàtiques Dos terços de les estepes mundials uns 800 milions d’ha es concentren a Euràsia, en una banda relativament estreta d’entre 150 i 600 km que s’estén en sentit latitudinal al llarg d’uns 9 000 km, pràcticament sense solució de continuïtat des dels altiplans de l’Àsia interior fins a les depressions del Danubi mitjà Les estepes d’Euràsia són extraordinàriament variades, des de les més àrides menys de 100 mm de precipitacions l’any a Mongòlia, Tuva i l’Altai sud-oriental, fins a les que gaudeixen d’una pluviositat considerable fins a 800 mm, als contraforts de l’Altai,…

Al S de les muntanyes diàniques s’obre una zona litoral plana, escassament afectada pels darrers contraforts bètics Es tracta d’un territori vertebrat per les conques de dos rius de natura prou diferent, el Segura i el Vinalopó, extrem meridional del País Valencià i pòrtic de les molt àrides terres del territori murciano-almerià Hom designa aquesta zona amb el nom de territori lucèntic, manllevant la denominació del primitiu nucli romà d’Alacant El territori lucèntic queda delimitat al N pel front meridional de les muntanyes diàniques, des de la desembocadura del riu Montnegre o Sec fins als…

La geografia física El relleu, poc variat, és molt pla, amb lleugeres ondulacions només al SE el terreny té petites elevacions formades pels contraforts del Fouta Djalon Les costes baixes i arenoses són regulars fins a la península del Cap Verd, on són abruptes i retallades Els rius principals són el Senegal, que forma la frontera amb Mauritània, el Gambie, que flueix per Senegal abans de penetrar a Gàmbia, i el Casamance al S El clima és calorós i humit amb alternança regular d’estacions humides i seques Les temperatures, altes, amb dèbil oscillació tèrmica estacional Dakar, 21,1° pel gener…

La geografia física  Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud,…

Administrativament, Aràbia és dividida entre Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait La geografia física El relleu L’estructura geomorfològica de la península d’Aràbia és relativament simple a la base es troba un sòcol cristallí basculat vers el nord-est, que aflora a la superfície en els sectors meridional i occidental i, enfonsant-se suaument vers el golf Pèrsic, va cobrint-se gradualment de sediments cada vegada més recents A causa d’aquest basculament vers el nord-est, les àrees més altes es troben al sud-oest el cim més elevat és el…

Situació Vista aèria de la vila, capital històrica del Conflent, que conserva la trama urbanística medieval, tot i l’aspecte de ciutadella moderna, resultat de les fortificacions bastides al segle XVII, sota la direcció de l’enginyer militar i mariscal de França, marquès de Vauban, i d’altres afegides posteriorment ECSA - F Tellosa La vila de Vilafranca de Conflent, antiga i històrica capital de la comarca, s’alça a 435 m d’altitud a la dreta de la Tet en la seva confluència amb el Riu Major, damunt una roca granítica, envoltada de muralles medievals i modernes Mapa IGN-2349 Situació Lat 42°…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Garrotxa amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Garrotxa és una de les més complexes de Catalunya, ja que representa una transició entre la muntanya i el pla i presenta un clar contrast amb les terres que l’envolten La seva extensió és de 849,78 km 2 i ocupa el quinzè lloc en importància entre les comarques catalanes representa un 2,65 % de la superfície total de Catalunya La seva gran diversitat geogràfica i el fet de no tenir una denominació arrelada tradicionalment dificulten la definició del seu…

En oposició al Sistema Mediterrani Català, els materials de Montjuïc —que es troba a la vora oriental del delta del Llobregat— són neozoics, del Miocè marí, detectable pels fòssils que apareixen als esvorancs de les pedreres, d’on s’ha extret jaspi i normalment gres, la pedra de Montjuïc Durant el Pliocè ja era un illot emergit que esdevingué un tombolo amb un istme de sauló que, passat el turó de la Vinyeta actual plaça d’Espanya, es retroba fins a les Corts Precisament aquest bastió de roca dura -la clàssica i famosa pedra de Montjuïc, de la qual són fets els principals edificis de…

El concepte de bosc monsònic En diverses regions tropicals de pluges abundoses, però amb un règim estacional, es troben boscos densos, amb un cobricel de capçades pràcticament tan continu com el de la selva plujosa Certament no són ben bé iguals les dimensions dels arbres més alts no són tan gegantines, moltes espècies —més nombroses com més llarga és la estació seca— perden la fulla durant els mesos d’eixut Tot això no obstant, quan arriben les pluges, l’interior del bosc pot ser tan luxuriant com el de les selves plujoses de latituds més equatorials Són els boscos monsònics, sotmesos al…

Situació i presentació El sector de muntanya té la màxima elevació al puig Cargol 363 m, al NE del terme La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa 298 m a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred Al SW les serres de les Roques i dels Vilars puig Palet, 145 m, amb la costa de Treumal i a llevant el puig Cabrer i les minses elevacions de puig Sesforques i el Collet, limiten la vall de Calonge, que s’obre a la mar a la platja de Sant Antoni i Torre Valentina El litoral sud del terme inclou, al sector…