Resultats de la cerca
Es mostren 2424 resultats
benefici de separació de patrimonis
Dret civil
Dret dels creditors per deutes del causant o per despeses de la seva última malaltia i els legataris de poder obtenir del jutge competent que el patrimoni hereditari sigui considerat separat del privatiu de l’hereu, a l’objecte de salvaguardar el seu dret davant els creditors particulars d’aquest últim.
El jutge, un cop fet l’inventari de l’herència i amb l’adequada justificació prèvia, concedeix aquest benefici i adopta, si cal, les mesures oportunes per a la seva efectivitat
concili I de Constantinoble
Segon concili ecumènic (381), convocat per l’emperador Teodosi, al qual assistiren 150 bisbes orientals, que condemnaren el semiarianisme, el macedonianisme i l’apol·linarisme.
El concili adoptà un símbol de fe existent compost després del 362, el qual fou conegut posteriorment amb el nom de nicenoconstantinopolità i fou introduït en la celebració de la missa
Empúries
Revista de prehistòria i arqueologia publicada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Fou fundada per Martín Almagro el 1939 amb el nom d’Ampurias i inicialment era en castellà L’any 1979 shi utilitzà el català i el 1983 adoptà el seu nom actual
Kazimierz Serocki
Música
Pianista i compositor polonès.
Estudià al Conservatori de Lodz amb K Sikorski i S Szpinalski Després anà a París a perfeccionar-se amb N Boulanger i L Lévy 1947-48 Durant el període 1948-52 es prodigà com a concertista de piano El 1949 fundà amb T Baird i J Krenz el Grup-49, a semblança del Grup dels Sis Si bé començà amb composicions de caràcter agradable i provocatiu, a partir del 1957 adoptà una actitud més seriosa i explorà en profunditat les noves tècniques de composició De la primera etapa destaquen dues simfonies 1952 i 1953, la Suite per a 4 trombons o la Sinfonietta , que marcà el punt d’inflexió La…
Fundació Catalanista i Demòcrata
Entitat vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya creada el 1993 amb el nom de Fundació Ramon Trias Fargas
.
Els seus objectius són promoure l’estudi del pensament polític, social i cultural de Catalunya, els continguts del nacionalisme i l’actualització de la democràcia Successivament presidida per Jordi Pujol, Joan Guitart i Vicenç Villatoro, n'han estat directors Enric Renau i Folch, Víctor Batallé, Pere Esteve i Antoni Vives Ha organitzat nombroses conferències i debats sobre democràcia, nacionalisme, economia i relacions internacionals Convoca anualment el Premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític Al novembre de 2007, amb la designació de l’independent Agustí Colomines i Companys…
criticisme
Filosofia
Corrent filosòfic que considera la teoria o crítica del coneixement com a saber independent i fonamental i hi basa la seva recerca filosòfica.
Sosté la primacia de la investigació del conèixer sobre la de l’ésser, parteix d’una inicial confiança en la raó humana i adopta una posició intermèdia entre el dogmatisme i l’escepticisme
hipoteràpia
Mètode terapèutic en què s’utilitza el moviment del cavall al pas com a mitjà per a millorar l’estat de persones amb discapacitats o amb problemes de conducta o d’inserció social.
En la hipoteràpia, a diferència del que passa en l’equitació terapèutica, el pacient adopta una actitud passiva i es deixa portar pels moviments del cavall, el qual és conduït per un guia eqüestre
Fòrum Home i Evangeli
Reunió anual de dos dies convocada, des del 1985, per un grup de cristians catalans amb la finalitat de tractar temes relacionats amb la presència de la fe en el món actual.
Se celebrà ininterrompudament fins el 1995, amb una mitjana de mil tres-cents participants, quan adoptà el nom de Fòrum Vida i Evangeli Les ponències i comunicacions eren publicades en la revista Foc nou
ogiva
Tecnologia
Forma geomètrica de revolució el contorn de la qual és format per dos arcs que s’uneixen en llur extrem.
És la forma que adopta generalment la part frontal d’algunes aeronaus, d’alguns projectils i d’alguns coets, sobretot per tal de reduir la resistència aerodinàmica del mòbil i evitar-ne l’escalfament excessiu
Loïsa Paulin
Literatura
Poetessa occitana.
Adoptà l’expressió occitana per influència de Perbòsc i hi escriví poemes d’un lirisme molt pur Sorgas, 'Fonts’, 1940 i intentà, no pas sense èxit, de renovar la poesia d’inspiració albigesa Fresca, 1942