Resultats de la cerca
Es mostren 1764 resultats
presidència del Consell Europeu
Política
Càrrec que presideix el Consell Europeu.
Fou instituït el 1975, amb la regularització de les reunions dels caps d’estat i de govern dels estats membres de la Unió Europea en el Consell Europeu, que fins aleshores tenien un caràcter informal Fins el 2009, fou un càrrec rotatori i semestral, ocupat pel primer ministre o president de l’estat membre en què requeia la presidència Les seves atribucions es limitaven a preparar les reunions del Consell Europeu i a representar-lo davant del Parlament Europeu El Tractat de Reforma de la Unió Europea dotà la presidència del Consell Europeu d’un perfil més elevat el càrrec deixava de ser…
Catherine Ashton

Catherine Margaret Ashton
© Comissió Europea
Política
Política britànica.
Graduada en Sociologia per la Universitat de Londres el 1977, els tres anys següents treballà a l’organització Campanya per al Desarmament Nuclear Del 1983 al 1989 ocupà càrrecs en organitzacions per al desenvolupament local i per a persones amb discapacitat, i posteriorment en institucions del Govern en l’àmbit sanitari, social i familiar fins l’any 2001, que fou nomenada subsecretària d’estat del Parlament per al Departament d’Educació El 2004 fou designada en aquest càrrec per al Departament d’Afers Constitucionals, el qual el 2007 passà al Ministeri de Justícia creat el…
José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo
Política
Polític andalús.
Llicenciat en dret per la Universidad Complutense de Madrid 1964, amplià estudis a Friburg de Brisgòvia i Munic Alemanya, i al City of London College Gran Bretanya Ingressà a la carrera diplomàtica el 1965, i els anys 1965-68 fou membre de l’assessoria jurídica del Ministeri d’Afers Estrangers Membre del cos de lletrats de les Corts franquistes i professor a la Complutense des del 1968, l’any següent abandonà el lloc a l’administració per entrar al consell d’administració del Banco del Noroeste El 1973 establí despatx propi Fundador i membre del comitè executiu d’ Unión de Centro…
acord internacional
Dret internacional
Conveni entre estats per a establir una regulació comuna sobre qüestions d’interès mutu (comunicacions postals, aèries, intercanvi de ferits de guerra, etc).
Per a l’eficàcia d’aquests acords no cal la ratificació dels caps d’estat, sinó que és suficient la intervenció dels ministres d’afers estrangers o dels agents diplomàtics dels estats signataris Aquests acords són realitzats mitjançant diversos procediments com, per exemple, intercanvi de notes, cartes, declaracions
Jovan Ristić
Història
Política
Polític serbi.
President del consell de regència 1868-72 i gestor de la constitució del 1869 Primer ministre i ministre d’afers estrangers 1872-73 i 1876-80, en el congrés de Berlín obtingué la independència de Sèrbia 1878 Fou regent, novament, en la minoritat d’Alexandre I de Sèrbia
Surinam 2018
Estat
Al llarg del 2018, va persistir l’escàndol que van provocar les paraules del ministre holandès d’Afers Estrangers, Stef Blok, segons les quals definia Surinam com un “estat fallit”, i ho atribuïa a la “divisió ètnica”, amb referència a la multiplicitat de grups ètnics que té el país
Henry Vane
Història
Polític anglès.
Purità intransigent, emigrà a Nova Anglaterra, on fou governador de Massachusetts 1636 De retorn a Anglaterra, s’oposà a Carles I, collaborà amb Pym i Cromwell i formà part del consell d’estat 1649-53, en el qual s’ocupà dels afers marítims Restaurada la monarquia, fou decapitat
Alois Aehrenthal
Política
Polític austríac.
Comte de Lexa von Aehrenthal Fou ambaixador a Sant Petersburg 1899-1906 i ministre de la casa imperial i d’afers estrangers 1906-12 El 1908 dugué a terme l’annexió de Bòsnia i Hercegovina Practicà una política d’aliances per tal de consolidar el prestigi de la monarquia
Yosuke Matsuoka
Història
Política
Polític japonès.
Representava el Japó a la Societat de Nacions quan es produí la invasió de Manxúria 1931 Ministre d’afers estrangers, negocià el pacte tripartit amb Alemanya i Itàlia 1940 i el de no-agressió amb l’URSS 1941 Empresonat pels nord-americans com a criminal de guerra, morí abans del judici
polemarc
Història
Un dels nou arconts que governaven Atenes en l’antiguitat.
Aquest càrrec fou instituït quan, en caure la monarquia, les atribucions militars del rei passaren a un magistrat El polemarc ostentava el comandament de l’exèrcit i el seu vot era decisiu en els afers relatius a la guerra A partir, però, del s IV aC, tingué només atribucions administratives
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina