Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
música occitana
Música
Art musical conreat a Occitània.
Des del segle V Tolosa de Llenguadoc fou un centre de litúrgia mossàrab gràcies a la presència visigòtica La música occitana es desenvolupà d’una manera independent i tingué aviat un teòric notable, Otgarius, abat de Sant Ponç, autor del tractat Musica Euchiriadis segle X Occitània desenvolupà una notació pròpia, l’anomenada aquitana Al costat d’una important florida de música religiosa, a la baixa edat mitjana, assolí una importància excepcional la dels trobadors en el camp de la música profana, entre els quals es destaquen Bernat de Ventadorn, Pèire Vidal, Jaufre Rudèl i Folquet de Marsella…
Pilar Lorengar
Música
Soprano aragonesa.
Inicià estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona Posteriorment seguí estudis de cant a Madrid, on el 1951 debutà amb la sarsuela El canastillo de fresas , de J Guerrero Després de diverses actuacions en concerts a París sota la direcció d’A Argenta, el 1955 es presentà amb gran èxit al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença, on interpretà el paper de Cherubino Les noces de Fígaro Un any després actuà a Glyndebourne com a Pamina La flauta màgica , òpera que enregistrà dotze anys més tard sota la direcció de G Solti El 1958 es presentà al Teatro Colón…
Kurt Redel
Música
Flautista i director d’orquestra alemany.
Es matriculà a la Hochschule für Musik de Breslau, on estudià flauta, direcció i composició El 1938 inicià la seva carrera com a solista al mateix temps que començà a fer classes al Mozarteum de Salzburg El 1941 fou contractat com a membre de l’orquestra de l’Òpera de Munic Acabada la guerra, fou professor de la Nordwestdeutsche Akademie de Detmold fins el 1953 A partir del 1950 començà a actuar regularment fora d’Alemanya El 1953 fundà l’Orquestra Pro Arte a Munic, amb la qual feu gires arreu del món També fundà el Festival de Pasqua de Lorda, que dirigí durant vint anys, i fou director…
Jean-Pierre Wallez
Música
Violinista i director francès.
Fou alumne dels conservatoris de Lilla i París, on es formà amb G Bouillon i J Calvet Es diplomà al Conservatori de París amb primers premis en violí i música de cambra El 1960 fou guardonat en el Concurs Internacional Paganini de Gènova Primer violí de l’Ensemble Instrumental de France 1968-83, de l’Orquestra de l’Òpera de París 1962-74 i de l’Orquestra de París 1975-77, ha fet una carrera important com a solista, director i pedagog En tant que concertista, ha actuat com a convidat en festivals europeus tan prestigiosos com els de Salzburg, Ais de Provença, Spoleto o Edimburg Ha…
Hermann Prey
Música
Baríton alemany.
De nen fou cantor del Cor Mozart de la seva ciutat natal, on més tard estudià a l’Acadèmia de Música El 1952 guanyà un premi de cant a Wiesbaden i l’any següent fou contractat a l’Òpera d’Hamburg S’especialitzà en el repertori còmic dels segles XVIII -sobretot WA Mozart- i XIX -com ara G Rossini- El 1962 debutà amb el paper titular de Don Giovanni al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i el 1968 interpretà el paper titular d' El barber de Sevilla al Festival de Salzburg sota la batuta d’Abbado i amb direcció escènica de JP Ponnelle El 1972 filmà aquesta mateixa…
Gérard Souzay
Música
Nom pel qual fou conegut el baríton francès Gérard Marcel Tisserand.
Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera…
,
Jaume Xifra

"Del mot a la imatge; de la imatge a la paraula", exposició de Jaume Xifra a la Universitat de Perpinyà (2001)
Art
Artista plàstic.
De formació tècnica, el 1959 anà a viure a l’Estat francès Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’Ais de Provença El 1962 anà a París, on estudià a l'Acadèmia Popular d'Arts Plàstiques, treballà com a ajudant de l'escultor Apelles Fenosa i collaborà amb César A la capital francesa descobrí l’obra de Marcel Duchamp , que tingué una gran influència en la seva orientació conceptual En 1965-66 realitzà, utilitzant esprai i plantilles, la sèrie Pochoirs, pintures de denúncia del consumisme Posteriorment 1966-70, amb altres destacats artistes catalans conceptuals…
van Loo
Família d’artistes holandesos establerta a França al s XVII.
Jacob van Loo Sluis, Zelanda 1614 — París 1670 fou retratista de l’aristocràcia parisenca Abraham-Louis van Loo Amsterdam 1656 — Niça 1712, fill de Jacob, fou pintor decorador Jean-Baptiste van Loo Ais de Provença 1687 — 1745, fill de l’anterior, fou retratista i pintor d’història treballà a París Retrat eqüestre de Lluís XV i a Londres Retrat de H Walpole Charles-André van Loo , anomenat Carle van Loo Niça 1705 — París 1765, germà de l’anterior, treballà a Roma Glorificació de sant Isidor , per a l’església de Sant'Isidoro i a Torí, on fou pintor del rei de Sardenya, que li…
Robert Campin

La Nativitat, obra atribuïda a Robert Campin
Pintura
Pintor flamenc.
Dirigí a Tournai 1410 un taller de pintura i fou mestre de Rogier van der Weyden 1427 Degà del gremi de pintors 1423 i membre del consell de la ciutat, participà activament en els conflictes socials de 1423-28 L’única obra seva documentada és el fresc de l' Anunciació 1406 de l’església de Saint Brice de Tournai, molt deteriorat Hom l’ha identificat molt versemblantment amb l’anomenat mestre de Flémalle en aquest cas seria el veritable fundador de l’escola pictòrica flamenca De les obres que li són atribuïdes sobresurt el Davallament de la Creu ~1430, en gran part perduda, coneguda per una…
Honoré Gabriel Riqueti
Història
Política
Polític francès.
Marquès de Mirabeau Descendent d’una família florentina installada a Provença al s XVI, tingué una joventut desordenada i escandalosa i el seu pare el féu empresonar Visqué als Països Baixos i visità Anglaterra i Prússia Diputat del tercer estat per Ais de Provença, la seva oratòria ardent i apassionada, al servei d’un ideari ben concret, el convertí en un dels portaveus d’aquella assemblea Volia per a França diverses reformes, però gradualment aplicades, i dins una monarquia de poder limitat, que equilibrés l’Assemblea i fos equilibrada per ella Aquesta coherència profunda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina