Resultats de la cerca
Es mostren 3622 resultats
Cros de Calldetenes

Participants al Cros de Calldetenes del 1965
Ajuntament de Calldetenes
Atletisme
Cursa de cros que té lloc anualment a Calldetenes des del 1951.
És el cros més antic dels que es disputen a Catalunya El CA Saturn fou l’impulsor de la cursa Tingué categoria comarcal fins el 1960, regional des del 1961 i estatal el 1973, quan guanyà la cursa Mariano Haro, que repetí la temporada següent La cursa femenina s’incorporà el 1967 S’ha disputat en diferents circuits i acollí els campionats catalans de cros del 1976 i del 2005 L’atleta que l’ha guanyat més vegades és el vigatà Pere Casacuberta, que s’imposà en sis ocasions entre el 1986 i el 1994 José Miguel Bartolomé i Ramon Verdaguer el guanyaren tres vegades En l’àmbit femení, el rècord de…
Elna

Vista exterior de la catedral d’Elna
© Ajuntament d’Elna
Municipi
El sector central del terme és format per turons pliocènics d’argila, mentre que la resta comprèn terres alluvials quaternàries, fèrtils, ben regades per una xarxa de recs i agulles que distribueixen l’aigua derivada del Tec la vinya i els vergers d’albercoquers predominen als aspres, i l’horta i els presseguers als baixos Hom conrea bona part del terme La propietat de la terra és força repartida, i aquest fet ha afavorit el cooperativisme Elna és un centre comercial molt actiu El desenvolupament de Perpinyà i el turisme de la costa poden repercutir en el futur d’Elna, que sembla que de…
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Música
Denominació que prengué l’antiga Orquestra Ciutat de Barcelona a partir de la constitució d’un consorci integrat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya el 1994.
L’any 1944 l’Ajuntament de Barcelona impulsà la creació de la primera orquestra estable de Catalunya, l’Orquestra Municipal de Barcelona, promoguda pel compositor i director català Eduard Toldrà Complint l’objectiu per al qual fou creada -la difusió de la música culta, especialment la dels músics catalans, entre el gran públic-, l’Orquestra Municipal de Barcelona de seguida es feu un lloc en la vida musical de la Barcelona de l’època, i inicià un cicle regular de concerts simfònics en què collaboraren els principals intèrprets del món El 1962 Albert Ferrer agafà la direcció de l’…
pla de Reforma Interior
Pla de remodelatge urbà del nucli antic de la ciutat de Barcelona elaborat per Àngel Josep Baixeras (1879) i aprovat el 1881 per l’ajuntament de Barcelona.
Preveia el traçat de tres grans vies que havien de travessar el nucli antic i enllaçar amb l’Eixample Implicava l’expropiació de 1 990 cases particulars i trobà importants obstacles fins que el 1889 el govern central en confirmà l’aprovació L’ajuntament comprà els drets d’autor i documentació del pla el 1894 per 950 000 pessetes però no fou fins el 1909, després d’un acord amb el Banc Hispanocolonial 1907, que hom inicià l’obertura de la via A actual Via Laietana el traçat de les vies B i C parcialment obertes fou modificat en part per Antoni Darder 1918 i per Josep Vilaseca 1932…
Centre de Documentació de la Música Contemporània
Música
Organisme fundat l’any 1986 per Joan Guinjoan, sota els auspicis de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de crear un fons documental de la música contemporània catalana, amb partitures, escrits i documents fonogràfics.
El 1987 el Centre basà la seva activitat en la difusió musical i inicià l’organització de les Setmanes Internacionals de Música Contemporània, que tingueren una gran repercussió internacional L’èxit d’aquesta manifestació feu decidir l’Ajuntament a transformar-la, l’any 1994, en el Primer Festival de Música del Segle XX, que posteriorment rebé el nom de Festival de Músiques Contemporànies Aquesta fou la darrera activitat que organitzà el Centre, que es clausurà el 1994 La documentació recollida durant els anys de funcionament passà al fons del Conservatori Superior de Música de…
Sant Vicent del Raspeig
La plaça de l’Ajuntament de Sant Vicent del Raspeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, estès sobre els glacis litorals de les serres prebètiques valencianes meridionals.
El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…
Benimodo

Façana principal de l'Ajuntament de Benimodo
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, dins l’àrea d’influència de Carlet; el terme ocupa un terreny pla, accidentat a l’oest per petits turons i drenat per una sèrie de barrancs afluents al riu Sec.
La tradicional agricultura de secà és en regressió davant el regadiu 500 ha, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer 150 ha i de pous resten, però, 80 ha de secà, que produeixen raïm moscatell d’una excellent qualitat Els conreus més estesos són el de tarongers i les hortalisses Les terres de conreu són bastant repartides, i són explotades directament pels propietaris 97% És important la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn porcs i de llet Hi ha explotacions agrícoles La població augmentà en un 40% del 1900 al 1950, que començà a minvar Darrerament s’ha…
Centelles
El portal de la vila i l’Ajuntament de Centelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, a la dreta de l’alt Congost, a l’extrem meridional de la plana de Vic.
Situació i presentació El terme de Centelles té a banda i banda les terres del Vallès Oriental Així, limita al N amb el terme de Balenyà, a l’E amb l’enclavament de Seva i amb el terme d’Aiguafreda, al S i a l’W amb Sant Martí de Centelles, i també a l’W amb el municipi vallesà de Castellcir D’E a W s’estén fins al coster o serra de Puigsagordi, que sobrepassa a l’indret de la torre de l’Estrada i de la Sauva Negra, on s’assoleixen altituds per sobre els 900 m, i fins als cims del pla de la Garga al SW El terme inclou l’espai natural de la Sauva Negra, que comparteix amb els municipis de Sant…
Joaquim Muntañola i Puig

Joaquim Muntañola i Puig
© Jaume Vila-Ajuntament de Premià de Dalt
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Dibuixant i escriptor humorístic.
Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a En Patufet durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques, El Be Negre 1935-36, Papitu, Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya , Locus 1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …
, , ,
Consell de Cent

Saló o Consell de Cent, a l’Ajuntament de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Assemblea consultiva del govern municipal de Barcelona.
Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders, i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució Tanmateix, ja durant el s XIV els prohoms o jurats oscillaren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina