Resultats de la cerca

L’any 1962 s’introduí en Els Setze Jutges com a guitarrista de Miquel Porter i poc després formà el conjunt Els Quatre Gats, que tingué un considerable ressò Després d’enregistrar alguns singles com a cantautor a partir del 1963, el 1967 publicà el primer àlbum, Francesc Pi de la Serra , i des de llavors alternà nombrosos recitals pels Països Catalans i l’Estat espanyol amb sortides a l’exterior i l’enregistrament de discs Disc-Conforme , 1971 No és possible el que visc , 1974 Fills de Buda , 1974, Pijama de saliva , 1982 Quico, rendeix-te , 1988 Amunt i avall , 1995, 'No pasarán' Cançons de…

Llicenciat en filosofia per la Universitat de València 1976, el 1978 conegué  Remigi Palmero , amb el qual publicà l’àlbum  Humitat relativa  1979, considerat l’inici de l’anomenat  rock mediterrani Dos anys més tard publicà  Cambrers  1981 com a Bustamante, nom que utilitzà fins el 2003, que li afegí el nom de  Juli Posteriorment, amb Palmero i el seu germà  Tico  Balanzá formà el grup In Fraganti, amb el qual enregistrà  No tengo nada/Plata y negro  1983 i  Si fueras tú/Hotel Universo  1984 Posteriorment, han aparegut sota el seu nom  Salón Fujiyama  1989,  Ciutat magnètica  1992, …

S'introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui collaborà en diversos concerts Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua 1991, el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa amb els…

Músic precoç, enregistrà el seu primer disc als quinze anys amb el grup Soft Machine, de Kevin Ayers Als dinou, enregistrà Tubular Bells  ,1973, màxim exponent del rock simfònic instrumental, del qual es vengueren setze milions de còpies Oldfield trobà una fórmula on, amb un collage instrumental , el rock s’acostava estructuralment a la música clàssica Emprada en la banda sonora de The Exorcist de W Friedkin 1973, Tubular Bells rebé un premi Grammy el 1975 Collaborador habitual de David Bedford, Kevin Ayers o Mick Taylor, altres enregistraments posteriors són Hergest Ridge 1974, Ommadawn ,…

Integrant, amb Pau Vallvé, del duet u_mä, amb el qual publicà un disc homònim el 2007, emprengué la seva trajectòria en solitari amb Linòleum 2009, un disc amb composicions pròpies d’un estil intimista i experimental, i una depurada tècnica Presentà aquest disc amb una seixantena de concerts, entre d’altres, els que oferí a l’Auditori de Barcelona i al festival Cruïlla BCN, al Parc del Fòrum Fruit d’aquesta activitat en directe fou el disc Linòleum en concert En el segon treball enregistrat, Magnòlia 2011, amb la collaboració del Quartet Brossa, reafirmà el seu estil i mostrà més maduresa,…

Des de jove mostrà grans aptituds per al cant i, installat a Barcelona, inicià estudis de cant i solfeig amb R Garcia El 1920 continuà els estudis a Madrid, gràcies a una beca de l’ajuntament de la seva població natal Posteriorment es traslladà a Milà, on prosseguí la seva formació i on el 1930 debutà com a Cavaradossi Tosca Durant els anys quaranta fundà una companyia de sarsuela amb Matilde Vázquez També formà part de la companyia de P Sorozábal Actuà amb èxit arreu de l’Estat espanyol i a Buenos Aires A més, participà en diverses pellícules, entre les quals destaquen La reina mora…

Vida i obra Dins un caire realista o psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949, Premi Concepció Rabell, Montevideo i Reflexos 1951, Premi Josep Trueta dels Jocs Florals de Londres, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients  escrita el 1950, guardonada amb el Premi extraordinari Ramon Turró 1969 i publicada el 1990, Una por submergida 1992 i  El moviment d’un cercle , 1997, finalista del premi Sant Joan del 1997 Fou la fundadora del Club de Divulgació Literària i…

Llicenciada en filologia catalana, inicià la seva activitat literària collaborant al quadern del Diari de Barcelona  i Serra d’Or , on ha publicat articles i més d’un centenar d’entrevistes amb la rúbrica “Converses literàries” També ha collaborat a Lletra de Canvi , Avui , El País , entre d’altres Ha estat redactora en cap de la revista Serra d’Or des del 1997 fins al 2000 i n’és membre del consell de redacció Ha publicat estudis en guies de lectura per a l’ensenyament El seu camp d’estudi se centra, principalment, en la novellística contemporània i, en especial, en l’obra de…

Vida i obra Filla de l’humanista Eduard Valentí i Fiol Estudià romàniques a la Universitat de Barcelona i es doctorà, a Cambridge, amb una tesi sobre els germans Machado Des del 1962 fins al 1974 visqué a Anglaterra i exercí la docència a les universitats de Durham i Cambridge La seva obra narrativa, una reflexió sobre la condició de la dona, sovint situada en un marge de revolta, comprèn el llibre de narracions L’amor adult 1977, i les novelles La solitud d’Anna 1981 i La dona errant 1986, i, pòstumament, D’esquena al mar 1991, que tancava un cicle narratiu anunciat per la mateixa autora…

És autor d’assaigs brillants com Literatur für Zeitgenossen ‘Literatura per a contemporanis’, 1966, Aussichten des Romans ‘Perspectives de la novella’, 1968, Die Verdrängte Phantasie ‘La imaginació reprimida’, 1972, i de novelles com Der Löwengarten ‘El jardí dels lleons’, 1961, Hausmusik Ein deutsches Familienalbum ‘Vetllades musicals Un àlbum alemany de família’, 1962 i  Panzer-kreuzer Ptjomkin ‘El cuirassat Potiomkin’, 1967 Les dues últimes obres reflecteixen de forma crítica la societat alemanya del moment en relació amb el seu passat feixista També escriví teatre Jettchen Geberts…