Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, és instructor de l’Escola de Muntanya del CEC i àrbitre d’esquí de muntanya de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada 2003 Guanyà en dos ocasions la Copa Catalana júnior d’esquí de muntanya i aconseguí una medalla d’or i tres de plata al Raiverd Realitzà escalades de dificultat als Pirineus, els Alps, Escòcia, Noruega, el Marroc 1992, 2008, Yosemite 1993, 1997 i Mali 1999 i formà part d’expedicions als Andes peruans 1989, Pumori 1990, Shisha Pangma…

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Gran coneixedor del Nepal, des del 1978 organitzà expedicions excursionistes de tresc en valls fins aleshores tancades als estrangers, com l’Alt Dolpo 1990, el Regne del Mustang 1992 i les valls de Nar i Phu 2002 Fou cap de nombroses expedicions a l’Himàlaia, entre d’altres, la primera expedició catalana que intentà l’ascensió a l’Everest 1982 Fou cap de l’expedició al Cho Oyu 1984, a l’Everest 1988, i de la primera ascensió catalana a l’Everest sense oxigen 1993, totes culminades amb èxit També organitzà…

S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC al Congrés de…

Nasqué el 1974, a partir d’un grup de joves vinculats a la parròquia de la població, que esdevingueren secció d’excursionisme de l’Agrupació Esportiva i Cultural de Sarrià de Dalt Més tard l’entitat es fusionà amb el Club d’Handbol Montserrat de Sarrià de Ter i tot seguit es transformà en la secció de muntanya de la Unió Esportiva Sarrià UES El 1985 es desvinculà de la UES i adquirí personalitat jurídica pròpia Durant la dècada de 1980 realitzà les primeres ascensions als Alps Els anys 2002 i 2005 diversos membres assoliren cims dels Andes i el 2008, dos set mils de l’Himàlaia…

La capital és Rio Branco De clima tropical, la seva principal riquesa són el cautxú i la mineria petroli, carbó, or El travessen els rius Purus i Juruà amb llurs afluents, els quals són, junt amb l’aviació, els principals sistemes de comunicació De població majoritàriament brasilera, el 1867 fou cedit pel Brasil a Bolívia i el 1899 es proclamà república independent Després d’ésser sufocada la revolta independentista 1901, entrà a formar part del Brasil el 1903, mitjançant una indemnització a Bolívia

Amb l’embassament de les seves aigües, que han de cobrir una extensió de 100 000 km 2 , el Perú-Vía-Plan pensa obtenir una gran quantitat d’energia elèctrica per al desenvolupament econòmic de la regió, que serà presidida per la ciutat industrial de Peruvia

Una serralada pot tenir grans dimensions l’Himàlaia o els Andes tenen milers de quilòmetres de llargada El conjunt del muntanyam presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat Cal distingir una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal Des del punt de vista tectònic segons Aubouin i d’altres, hom en distingeix dos grups fonamentals les serralades intracontinentals o intracratòniques i les serralades pericontinentals o pericratòniques Les primeres són formades damunt un…