Resultats de la cerca

A partir del segle XVII esdevingué un important centre de vida i formació musical, on el mestre de capella ensenyava els infantillos , nens de vuit i nou anys que s’iniciaven en aquest món, i una part dels quals formava la capella musical La tasca educativa, però, s’aturà l’any 1964, moment a partir del qual els membres de la Capella foren homes -capellans i seglars amb formació musical-, que s’hi incorporaven per selecció Per a certes ocasions també disposaven de la collaboració de veus femenines, procedents generalment del Cor de València El seu important i extens repertori no inclou tots…

Vida No es disposa de gaire informació sobre el seu aprenentatge musical És possible que el seu primer mestre fos el seu pare o algun altre membre de la família A dotze anys fou enviat a Roma, on probablement rebé lliçons de G Carissimi En aquesta ciutat atragué l’atenció de diversos protectors, com ara els cardenals Benedetto Pamphili i Pietro Ottoboni En un ambient d’efervescència musical com el que hi havia en aquell moment a la capital italiana, el jove Scarlatti tingué ocasió d’escoltar la música d’A Cesti, A Stradella, B Pasquini, A Sartorio i altres contemporanis, el coneixement de la…

Vida Inicià els estudis musicals amb Heinrich Schwemmer, que li ensenyà les primeres nocions de música, i amb GC Wecker, amb el qual aprengué composició i interpretació instrumental El 1669 ingressà a la Universitat d’Altdorf, però l’abandonà al cap d’un any a causa del seus migrats recursos econòmics El 1670 es matriculà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on gaudí d’una especial consideració per les seves excepcionalment bones qualificacions Gràcies a les seves demostrades aptituds musicals, les autoritats acadèmiques determinaren que continués estudiant al centre sota la supervisió de…

Pertangué a una família parisenca d’intèrprets i constructors de musettes , emparentats amb la família Hotteterre Louis Hotteterre, oncle avi i padrí de Nicolas, li ensenyà la seva música i l’art de tornejar els instruments El 1725 entrà a l’orquestra de l’Òpera com a oboista i sonador de musette El 1729 obtingué el privilegi de publicació de les seves obres, i en algunes s’autoanomenà Chédeville le jeune Fou, també, professor de musette , i en algunes ocasions els documents que s’hi refereixen l’anomenen "mestre de musette de les dames de França" La publicació "Mercure de France" del…

Simultàniament a la suite de danses vegeu la primera accepció de suite , a mitjan segle XVII aparegué la pràctica de configurar suites reunint extractes d’obres escèniques, especialment de ballets i òperes el cas de JB Lully fou paradigmàtic Danses i àries d’una o diverses obres -en la mateixa tonalitat- eren agrupades i precedides moltes vegades d’una obertura a l’estil francès Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la suite d’extractes ressorgí es tractava d’una selecció de fragments de música incidental, ballet o òpera -realitzada pel mateix autor o per una altra persona-…

Els arguments de l' opera seria solien ser de tema clàssic, històric o mitològic grecollatí, encara que adaptats a la mentalitat de l’època, sense gaires pretensions de fidelitat als models De vegades també es basaven en les històries cavalleresques de les croades, seguint La Jerusalem alliberada , de T Tasso, o altres autors semblants L’estructura de l' opera seria era molt senzilla després d’una obertura tripartida inicial, l’acció es desenvolupava mitjançant recitatius gairebé sempre secs només amb baix continu i àries que s’anaven repartint entre els personatges, donant preferència als…

Vida Fou fill d’un músic d’església anomenat Giovanni Battista Caletti A catorze anys, el podestà venecià de Crema, Federico Cavalli, de qui adoptà el nom, se l’endugué a Venècia, on entrà d’escolà a la capella musical de la basílica de Sant Marc, sota el mestratge de C Monteverdi Cavalli desenvolupà tota la seva carrera en aquesta institució, on assolí càrrecs cada cop més importants, i l’any 1668 n’esdevingué mestre de capella Tanmateix, hagué d’anar compaginant aquesta activitat amb altres feines de músic independent a la mateixa ciutat La seva situació, però, canvià el 1630, quan es casà…

Fill del cantor de Steinbach, a cinc anys es quedà orfe de pare, i fou el seu germà Johann Heinrich qui li donà les primeres lliçons de música A l’edat de quinze anys obtingué, per un any, la plaça d’organista substitut de la seva escola a Schmalkalden Turíngia Posteriorment estudià a Schleusingen Turíngia, on, del 1736 al 1739, fou prefecte de cor a l’escola Allà organitzà concerts i compongué diverses obres, entre les quals motets, àries, etc El 1739 inicià els estudis de teologia a la Universitat de Leipzig, i simultàniament fou deixeble de Johann Sebastian Bach El 1743 fou director del…

Adoptà el nom de Farinelli del seu primer mestre, Farinelo, de Nàpols Rebé la primera formació musical del seu pare, compositor, i després anà a Nàpols, on fou alumne de Farinelo, Caffarelli i de Nicola Porpora El 1720 feu la seva primera aparició pública, interpretant la serenata Angelica e Medoro amb música de Porpora i text de P Metastasio El 1723 debutà a Roma amb Adelaide , també de Porpora, interpretant les àries de més gran virtuosisme i extensió vocal Posseïdor d’una veu de soprano prodigiosa, amb una amplitud de més de tres octaves i un sentit musical i expressiu únic, Farinelli…

Guanyà una beca a la Kreuzschule de Dresden, on estudià amb GA Homilius El 1751 estudià dret a Leipzig i esdevingué una figura central en la vida musical de la ciutat, sobretot a partir del 1762 Dirigí els concerts de la Gewandhaus des del 1781, i el 1789 esdevingué cantor a la Thomaskirche La seva importància rau, però, en l’aportació que feu com a compositor i impulsor del singspiel  alemany —a partir de l’òpera còmica francesa— i creador d’una opereta nacional alemanya que, per a ell, fou un vehicle de reanimació de la cançó en alemany, amb obres que formaren el repertori de molts grups…