Resultats de la cerca

Definició Les berrugues són tumoracions petites de l’epidermis, de formes diverses, degudes a una infecció vírica Freqüència Les berrugues són molt comunes, afecten persones dels dos sexes i de totes les edats Són especialment freqüents en nens una mica grans i adolescents La incidència màxima es dóna entre 12 anys i 16 A través de les revisions mèdiques rutinàries efectuades a escolars, hom ha pogut demostrar que gairebé un 10% dels infants en tenen En canvi, són més aviat estranyes en persones d’edat Causes Les berrugues són degudes a la infecció de la pell causada per un virus de la…

Habiten els fons marins sorrencs, i s’alimenten de lamellibranquis, la conquilla dels quals poden dissoldre gràcies a una secreció àcida produïda per llur ràdula Són comuns a la Mediterrània

Situació L’església de Sant Esteve de Bagà és la parroquial del poble i es troba enmig del nucli de població, emergint per damunt les cases del poble És un edifici gòtic, erigit el segle XIV, però ens ha deixat dues peces d’època alt-medieval molt interessants Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,2 — y 78,7 31 TDG 062787 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Guardiola i prosseguir un xic més amunt d’aquesta darrera població, on es troba la població de Bagà JVV Pica Pica beneitera amb…

Símptomes de l’arrufat del presseguer Taphrina deformans , una tafrinomicètida, sobre les fulles d’aquest arbre Prunus persica Les fulles queden arrufades, és a dir, plegades formant bonys, que es corresponen amb cavitats a la cara inferior fulla de l’esquerra A vegades, es poden veure presseguers o ametllers amb una gran part de les fulles com les de la fotografia, sovint amb una tonalitat més vermellosa Manuel Tabarés / SCM L’ordre únic de les tafrinals conté una sola família, les tafrinàcies Taphrinaceae , bàsicament representades pel gènere Taphrina En aquest, el miceli, hialí i…

Situació Aspecte actual de la torre després de ser alliberada de l’antic mas que tenia adossat F Baltà És emplaçada als vessants nord-orientals de la muntanya de Sant Ramon Mapa 36-16420 Situació 31TDF183790 Des de Sant Boi s’ha d’agafar la carretera de Sant Climent i, poc després de deixar enrere els últims blocs de pisos, en arribar al del casal del Bori, cal desviar-se a l’esquerra per un camí que porta a la barriada de Benviure, on hi ha la torre, a 81,7 m d’altitud Història El 1023 Eliarda vengué a Chilio cases i terres, arbres i un pou situats dins la parròquia de Sant Boi, a la Villa…

Situació Aspecte d’aquesta fortalesa, situada al cim d’un penyal al capdamunt de la població, amb un gran casal adossat a la roca per la banda meridional ECSA-X Solé Les restes del castell de Rocafort són situades al cim d’una roca a la part alta de la població de Rocafort de Vallbona, al final del carrer de l’Església El poble s’alça damunt del riberal del Riu Corb, a la riba esquerra Mapa 33-15 389 Situació 31TCG413022 Si des de la carretera que va de Tàrrega a Montblanc agafem la carretera de Sant Martí de Maldà, trobarem a l’esquerra el trencall que porta a Rocafort de Vallbona JBM…

Situació Dues tombes d’adults excavades a la pedra del conjunt que forma aquesta necròpoli ECSA-J Oliva i J Ros Aquesta necròpoli és situada a uns 100 m del mas Formiga, al nord-oest de Selvanera, just en un aflorament de cinglera que toca al torrent de Granollers, en un espai obert amb vegetació de matoll, repartida en dos sectors separats per un camp de conreu Mapa 34-13 329 Situació 31TCG553341 Per a arribar-hi des de Guissona, cal seguir la carretera L-313 fins a la cruïlla de Sanaüja, on agafarem la carretera L-314, i després de gairebé 2 km, un cop passada la cruïlla que mena a…

El reietó i el bruel Regulus regulus i R ignicapillus són els més petits de tots els ocells de les nostres terres menys de 10 cm de llargada Comparteixen el color verd groguenc del cos, la forma arrodonida i la forma del bec, llarg i prim, i sobretot, el plomall de color taronja que tant els caracteritza, i que és més groguenc en les femelles i quasi inexistent en els joves El bruel a dalt es distingeix clarament per la ratlla blanca de sobre l’ull, i és sedentari i comú, conegut dels boscos montans i de la terra baixa, fins i tot dels jardins fa el niu suspès a les branques d’…

L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…

Definició És anomenada hèrnia de la línia mitjana abdominal la sortida o la protrusió de teixit adipós o d’un sector del peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix l’interior de la cavitat abdominal— envers l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell de l’abdomen, a través d’uns petits orificis que hi ha al llarg de l’anomenada línia mitjana o línia blanca abdominal, una cinta de teixit conjuntiu que s’estén al llarg de la superfície abdominal, des del tòrax fins al pubis, i que serveix d’inserció als músculs rectes de l’abdomen Tipus Segons la…