Resultats de la cerca

Arxiver i canonge de la seu de València Es conserven anotacions seves a les Deliberaciones modernas y notables del muy ilustre cabildo de la santa Iglesia de Valencia És autor d’una Relació del segon centenar de la canonització de sant Vicent Ferrer , breu crònica personal manuscrita —se’n conserva una còpia del s XVIII, editada recentment— de les celebracions que per aquest motiu tingueren lloc a València el 1655, tot seguint els models de la prosa tradicional catalana de l’època

La codicologia, doncs, s’ocupa de la forma externa rotlle, còdex, la matèria papir, pergamí, paper i la preparació puntejat, ratllat, la composició dels quaderns alteracions d’ordre, afegits i folis mancants, l’escriptura paleografia, la distribució del text columnes, marges, glosses, indicacions auxiliars, colofons, les illustracions miniatures, caplletres, el sistema de còpia o transcripció del text les peciae , el dictat pecia, l’enquadernació, l’estat de conservació, les restauracions i tots els altres aspectes Com a ciència autònoma, la codicologia s’ha separat de la…

Les flors separades de la planta s’estenen sobre vidre o tela de cotó impregnats de greix o vaselina pura i tancats per un altre vidre al damunt a còpia de dies el greix es va concentrant en l’essència Hom renova les flors diàriament El greix perfumat pot ésser emprat per a la preparació de cosmètics, directament o bé separant-ne prèviament l’essència amb un dissolvent Les essències obtingudes, com les de jacint, reseda i gessamí, són les més fines, però també les més cares

Assolí el càrrec d’historiògraf de construccions La seva obra Entretiens sur les vies et les ouvrages des plus excellents peintres anciens et modernes 1666-88, en bona part d’acord amb Charles Le Brun, sobreposava la còpia d’estàtues antigues, el dibuix i la figura al dibuix del natural, al color i al paisatge, respectivament Considerà la utilitat i la bellesa gairebé sinònims Hom el té per un teòric poc original, perquè seguí Poussin, però és el més representatiu del programa artístic de l’Académie Française

Mestre en teologia a París 1306, fou, successivament, professor de teologia al convent de Lleida 1294, definidor del capítol general 1302 i provincial d’Aragó 1309 És autor d’una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha una còpia incompleta salms 1 a 113 al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Bíblia rimada , i que també li ha estat atribuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París a partir del salm 39

Durant el seu abadiat Poblet conegué una època de prosperitat prossecució activa de les obres, sobretot el cimbori, incorporació de noves possessions Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsènit En 1322-23 pogué ajudar amb fortes sumes al finançament de la conquesta de Sardenya Hom li deu l’ordre donada a Celestí Destorrent de copiar el manuscrit de la versió catalana del Llibre dels feits de Jaume I, que es conservava el cenobi, còpia bàsica per a l’estudi del text i famosa per les seves miniatures

Quan la transcripció es fa d’un document contingut en el protocol del notari rep el nom de còpia Dels s XIII al XVII s’observava la formalitat de fer constar a la capçalera del nou document que el text transcrit ho era en forma literal i que no era cancellat o esmenat ni hi havia sospita de vicis extrínsecs ensems, amb el notari que autoritzava la transcripció, cloïen el testimoni uns altres dos notaris o bé el jutge ordinari del lloc A partir del s XVIII els testimoniatges foren autoritzats amb un sol notari