Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
Locals de riu, inundacions de tardor
La majoria dels rius mediterranis no porten aigua durant una bona part de l’any Aleshores queden reduïts a gleres seques, perfectament transitables, en les quals la vegetació terrestre creix amb normalitat Els ponts esdevenen temporalment estructures absurdes, mancades de funció en absència de l’aigua que els donava sentit Però, alhora, qualsevol poble o ciutat mediterranis propers a un riu conserva en la memòria collectiva una data coneguda com “l’any de l’aiguat”, reflectida en alguna marca sobre la paret d’un edifici que recorda el nivell assolit per les aigües En definitiva, rius sense…
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
Roine

El riu Roine al seu pas per la ciutat d’Arle
© MPG
Riu
Riu de Suïssa i França.
Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…
Senegal
Riu
Riu de l’Àfrica Occidental (1 700 km).
Es forma per la confluència, prop de Bafoulabé Mali, del Bafing i del Baoulé Flueix en direcció NW fins a Kayes, amb un curs accidentat per ràpids, i entra a la República del Senegal, on rep, per l’esquerra, el Falémé Després travessa una plana, tot marcant la frontera amb Mauritània, i desguassa a l’Atlàntic per Saint-Louis Té el màxim cabal a l’estiu El règim irregular dificulta la navegació és navegable de Saint-Louis a Podor, però pel setembre els vaixells poden arribar a Kayes Mali
Orinoco
Riu
Riu de l’Amèrica meridional, el tercer en importància, després de l’Amazones i del Plata (2.150 km de longitud i 948.000 km2 de conca, que comprèn la gran regió dels llanos).
Neix a la serra de Parima, que juntament amb la de Pacaraima separa la seva conca de la de l’Amazones Travessa Veneçuela i desguassa a l’Atlàntic prop de Trinidad, formant un delta d’uns 25000 km 2 El cabal 18000 m 3 /s està subjecte a un règim d’aigües altes i d’estiatges, molt relacionat amb la climatologia de la conca i amb el règim pluvial de gairebé tots els tributaris Són freqüents en el curs els ràpids que dificulten la navegació Els afluents principals són l’ Apure i el Caroní
Nemunas
Riu
Riu de Bielorússia i de Lituània (937 km de longitud i 98 200 km2 de conca).
Neix al sud de l’altiplà de Minsk El curs inferior fa de frontera entre Lituània i Bielorússia Desguassa, en delta, al golf de Kursk, a la mar Bàltica De règim sobretot nival, té un cabal de 687 m 3 /s Es glaça generalment pel desembre Els principals afluents per la dreta són el Sventoji i el Dublysa El canal d’Oginsk l’enllaça amb el Dnièper, i el d’August, amb el Vístula Navegable des d’Alytus, serveix per al transport fluvial de fusta Passa, entre d’altres ciutats, per Grodno, Kaunas i Rusne
Ubangui
Riu
Riu de l’Àfrica central, afluent principal del Congo per la dreta.
Té 2 040 km de longitud, 900 dels quals són navegables, amb un cabal de 1 800 a 1 7000 m 3 /s a la confluència amb el Congo Neix a la confluència dels rius Uele, M'Bomu i Monga i en direcció E-W separa la República Democràtica del Congo de la República Centraficana, després, en direcció N-S, fa de frontera entre la República Democràtica del Congo i el Congo Desguassa al riu Congo en delta Entre els nombrosos afluents que té cal destacar el Chiko, el Kotto i el Giri
riera de Lluçanès

La riera de Lluçanès amb les ribes poblades de pollancres
© Fototeca.cat
Riera
Afluent de capçalera de la riera Gavarresa.
Neix als relleus de Comià, a 1045 m alt, a ponent d’Alpens Lluçanès Té uns 20 km de curs travessa el Lluçanès de N a S, i desemboca, per la dreta, al seu collector prop d’Olost En la seva part superior travessa terrenys pinyolencs, plegats per accidents de direcció E-W, i es desenvolupa després per la plana lluçanesa, argilenca i gresosa, que ha fixat un poblament agrícola És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant
canonada

Canonada de pretoli
© Corel
Construcció i obres públiques
Conducte de forma tubular, destinat al transport de fluids i, eventualment, de matèries granulars i pulverulentes.
Els materials emprats en la seva fabricació són molt variats plom, acer, ferro colat, coure, alumini, diferents aliatges metàllics, formigó, materials ceràmics, cautxú, materials plàstics, etc Les canonades són formades generalment per canons i d’altres peces accessòries, tals com colzes, derivacions en forma de T, de creu, etc, unides a aquells per diferents procediments roscat, soldatge, per mitjà de brides, etc La secció depèn principalment del cabal que ha de transportar, i el gruix de les parets, per a un material i un diàmetre determinat, dels esforços que ha de resistir
Josep Escofet i Vilamasana
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Residí uns quants anys a l’Havana i a Mèxic Fou crític musical i d’art de La Vanguardia , que signava com a Fausto , i més tard codirector d’aquest diari, on collaborà amb Agustí Calvet, Gaziel Publicà biografies de divulgació, com Sor Juana Inés de la Cruz 1910 i Juan Ponce de León 1924, sovint amb el pseudònim de Juan Cabal Després de la Guerra Civil fou sotmès a un consell de guerra simaríssim, pel qual fou condemnat a dotze anys de presó major en una resolució del 1942
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina