Resultats de la cerca

Fou fundat per Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” de Madrid, amb la participació del periodista Francesc Peris i Mencheta i de l’impressor Joan Guix Poc temps més tard, esdevindria empresa exclusiva de la família Peris-Mencheta i Guix Tot i mantenir una orientació política de caire conservador, el diari tendia a accentuar la quantitat i la varietat del material informatiu, servit per l’Agència Mencheta de notícies, i prefigurà la línia tècnica que després perfeccionà Peris i Mencheta a “El Noticiero Universal” de Barcelona i “El Noticiero Sevillano” Durant…

Vida i obra Germà d’ Eduard Marquina i Angulo  i pare del dissenyador industrial Rafael Marquina i Audouard Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de La Publicidad  1906, La Veu de Catalunya i El Imperial  de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista Teatràlia  1908-09, en què comptà amb la generació de joves noucentistes El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle,  i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel…

Fill d’ Ernesto Guerra da Cal , es llicencià al Bard College de Nova York 1969 i, des del 1972, resideix a Catalunya Doctor per les universitats de Columbia 1970, amb la tesi Estat Català The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism 1919-1933 , i Autònoma de Barcelona 1983, amb la tesi El nacionalisme radical català i la resistència a la Dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931 , de la qual és catedràtic des del 1995 Especialitzat en l’estudi del nacionalisme radical català i ha publicat, entre altres obres, La Catalunya populista 1931-1939 1982,…

Des de la Direció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i des del Seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, gaudí d’una situació privilegiada de coneixement de la recerca que explotà clarament Per això, les illustracions de l’obra es refereixen, d’una manera numèricament desproporcionada, a materials catalans i als de les zones peninsulars on havia intervingut l’IEC L’obra tingué la voluntat de justificar la diversitat de pobles peninsulars en el primer terç del s XX a partir d’arrels que es remuntaven a la prehistòria, d’aquí que un llibre de prehistòria es titulés…

Es creà amb una clara voluntat de canalitzar impulsos de lluita armada i, alhora, de servir com a plataforma electoral Era, doncs, l’hereu directe del fracassat projecte de Domènec Martí i Julià per a la Unió Catalanista , liquidat el 1917 Ja al novembre de 1918, mentre Macià buscava protagonisme públic mitjançant manifestacions al carrer amb relació a l’armistici que posà fi a la Primera Guerra Mundial, anuncià la formació d’un hipotètic “Partit Obrer Nacionalista”, capaç d’aplegar les reivindicacions dels treballadors però des del prisma del sector de serveis de parla catalana, exemplificat…

Malgrat el fet que les economies primitives eren molt sovint necessàriament autàrquiques, així com les societats essencialment agràries posteriors, actualment el mot gairebé és reservat per a descriure l’objectiu genèric d’una sèrie d’instruments de política econòmica aplicats en situacions de fort nacionalisme o defensives de la burgesia local o dels seus grups dominants L’autarquia com a doctrina econòmica exigeix com a fi l’autoabastament en determinats productes, el proteccionisme industrial i la supressió d’importacions, mesures que han estat sovint emprades com a instruments d’una…

El primer número es publicà el 2 de gener de 1902 Editat per Josep Bagunyà i dirigit per Manuel Folch i Torres, fou promogut, especialment, per la Lliga Regionalista —li donà el nom el mateix Francesc Cambó— i combatia en particular el centralisme i el lerrouxisme, a diferència de les altres publicacions satíriques de l’època, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , més republicanes que no pas catalanistes Malgrat la seva durada relativament curta, tingué una gran influència i contribuí decisivament a impulsar un bon nombre de dibuixants hi publicaren notables…

Format a Llotja i a l’Acadèmia Baixas, on fou alumne dels escultors Benlliure, Querol, Vallmitjana i Llimona Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell a Barcelona 1898-1904 Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès 1903, el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista El mateix any Xènius, des del Glosari , l’investí escultor noucentista Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 per les seves caricatures i per la…

Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme  en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circums­tàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors  i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…

Anticaciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals de l’abril del 1931 obtingué uns 9 000 vots tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas Fou dissolt el 1936