Resultats de la cerca

Es dedicà a examinar els conceptes bàsics d’àlgebra, matrius, probabilitats on establí el criteri que duu el seu nom, etc Com a astrònom estudià les pertorbacions d’Urà i Neptú i els anells de Saturn Publicà nombroses obres, entre les quals A System on Analytic Mechanics 1855 i Linear Associative Algebra 1870

Preromàntic, el seu caràcter solitari i introvertit es reflecteix en les poesies Hymn to Adversity i Ode on a Distant Prospect of Eton College 1747 Elegy Written in a Country Churchyard ‘Elegia escrita en un cementiri rural’ palesa un refinat lirisme sepulcral Altres obres seves són The Bard 1757, The Fatal Sisters i Descent of Odin 1757, inspirades sobretot en la literatura escandinava medieval

Participà en diverses expedicions científiques a Grenlàndia 1929, als grans llacs africans 1930-32 i a les illes Malvines 1947-50 Dirigí, juntament amb sir Edmund Hillary, l’expedició britànica que travessà l’Antàrtida 1955-58 recorrent el pol sud Publicà, amb Hillary, The Crossing of Antarctica 1958 i Antarctic Adventure 1959 Del 1958 al 1973 fou director del British Antarctic Survey Rebé el títol de sir el 1958 Escriví l’autobiografia A Time to Speak 1990

Catòlic i partidari de la reina Maria Stuart, visqué una gran part de la seva vida a França Escriví sonets a la manera de Petrarca Diana 1592, de tema religiós i bucòlic

Fundat l’any 1636 pel filantrop John Harvard 1607-38, rebé el seu nom actual l’any 1938 Disposa d’una de les biblioteques més grans del món El 1913 hom hi fundà la Harvard University Press És la més antiga i una de les més destacades universitats nord-americanes

Tingué una influència notable en el desenvolupament de la música nord-americana del seu temps Fou el fundador del departament de música de la Universitat de Harvard Inicià els estudis musicals als Estats Units i el 1858 viatjà a Berlín per ampliar-los a la Hochschule für Musik Aquesta formació marcà decisivament la seva orientació estètica, i a través seu la d’un nombre elevat dels seus deixebles Allí estudià orgue amb A Haupt, que el guià en la seva formació, conegué Clara Schumann i descobrí l’obra de JS Bach a través de les edicions de les seves obres, que s’iniciaven just llavors Novament…

Estudià música a la Universitat de Harvard i fou alumne d’Ernest Bloch a Nova York Guanyà el Premi de Roma el 1922, i des d’aquest any fins al 1925 tingué com a mestre Gian Francesco Malipiero En l’àmbit pedagògic, impartí cursos en nombrosos centres de l’any 1937 al 1939 fou professor a Berkeley del 1939 al 1941, a l’Institut Curtis de Filadèlfia, on tingué L Bernstein com a alumne del 1946 al 1948, a Princeton, i del 1948 al 1965, a Harvard Pel que fa a la seva tasca compositiva, és molt conegut per les obres corals La seva producció per a cor fou més interpretada que la de qualsevol altre…

Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H Samuel, i també estudià composició amb RO Morris L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 1932 despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet 1933 i les Dues balades 1935, per a baríton, cor i orquestra Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood , per a soprano, cor i orquestra, decidí d’abandonar…

Estudià arts liberals a la Universitat de Harvard 1889-94 i després prosseguí els seus estudis musicals a París 1894-95 i a la Hochschule für Musik de Berlín 1895-98 Del 1898 al 1901 estudià història de la música, filosofia i estètica a la Universitat de Berlín Dedicat principalment a la docència, impartí classes al Conservatori Scharwenka de Berlín 1901-24 i, a partir del 1933, any en què s’establí als Estats Units, a les universitats de Harvard i de Nova York També fou crític musical de diferents publicacions alemanyes i nord-americanes Destaquen els seus llibres Music, History, and Ideas…

Estudià al Conservatori New England de Boston i inicià la seva carrera com a violinista en orquestres de segon ordre L’èxit en els negocis li permeté viatjar a París per perfeccionar-se De tornada a Amèrica, estrenà diverses obres per a orquestra i per a piano, com la fantasia Summer day 1906, Three American Dances 1911 i Negro Rhapsody 1913, que posen de manifest la influència dels seus estudis sobre música afroamericana i índia, i que donaren lloc a la publicació d’un centenar de melodies populars 1909 El seu ballet The Dance in Place Congo 1918 fou estrenat amb gran èxit a la Metropolitan…