Resultats de la cerca

Era flanquejada per un campanar, actualment destruït, i té un absis poligonal

Situació Vista de l’església des del sector nord-oest, després de la seva recent restauració ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Abella de la Conca és situada a la part alta del poble vell d’Abella de la Conca Mapa 33-12 290 Situació 31TCG424696 S’arriba a Abella de la Conca per una carretera que surt de la carretera comarcal d’Isona a Coll de Nargó JAA Història El primer esment del lloc d’Abella data de l’any 1033, quan és mencionat com a límit del castell de Llordà, amb motiu de la seva venda pels comtes d’Urgell a Arnau Mir de Tost L’any 1048, en el testament d’un personatge anomenat…

L’església parroquial Sant Llorenç té campanar d’espadanya i un interessant portal

Construí el 1425 el campanar de l’església de Santa Maria de Cervera

L’església parroquial, romànica, vora la masia de can Tries, té un notable campanar

L’edifici La forma actual del temple es correspon, amb algunes diferències, amb la construcció del segle XII, i és fruit d’una profunda restauració En aquest procés es va reconstruir l’absidiola sud i es van eliminar tots els elements que s’havien afegit a partir del segle XVIII També es van rebaixar, excessivament, els nivells de paviment tant exteriors com interiors El que ara es pot veure és un edifici de tres naus capçades a l’est per sengles absis, precedits per arcs presbiterals, doble a l’absis central Les naus es cobreixen amb un embigat de fusta recolzat en arcs formers que arrenquen…

És situat a 929 m alt, a la dreta del riu de Rubiols afluent, per l’esquerra, del Millars, aigua amunt d’Olba, que en els límits del Regne de València establerts per Jaume I el 1238 restà inclòs dins aquest regne, fins que aquest fou desplaçat, pocs anys després, més cap a l’E Havia estat conquerit el 1204, en temps de Pere I de Catalunya-Aragó Pere III, el 1366, li concedí el títol de vila Foren famoses al s XV les bandositats entre les famílies Bonfill i Xiró El 1808 el bisbe d’Osca Sánchez de Cutanda, fill de la vila, hi formà una junta de defensa Durant la primera guerra Carlina resistí…

Com el veí vilatge de Boldís Jussà, Boldís Sobirà es documenta pel testament d’Arnau de Prenyanosa, del 1136, per l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós, del 1146, al qual havia d’aportar mig modi de cereal a l’any, i per l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en què apareix com a parròquia independent Encara gaudia d’aquesta categoria el 1314, any en el qual fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona A partir, però, del segle XV, i possiblement a causa de les greus crisis demogràfiques que havien afectat el país, sembla que Boldís Sobirà passà, eclesiàsticament, a…

Situació Aspecte que ofereix aquesta església del segle XIII, amb el potent campanar a primer terme ECSA - J Ponsich És situada a la part nord de l’antic recinte del castell Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E L’itinerari per arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent Història És l’actual església parroquial Potser va ser primitivament dedicada a sant Joan i la seva advocació devia canviar quan esdevingué parroquial, en substitució de l’església propera de Sant Miquel Església És un edifici de nau única, coberta amb volta de canó apuntat…

El castell de Castellar i la parròquia de Castellar són situats al llom d’una carena que acaba sobre la riera de Rajadell i que és emmarcada per les rieres de Maçana i de Grevalosa En extingir-se els dominis senyorials, Castellar va formar municipi uns quants decennis amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers, però poc després del 1840 s’uní a Aguilar de SegarraL’església de Sant Miquel de Castellar, situada diferents una mica més avall del castell, té com a base un edifici romànic del segle XI, els antics murs del qual es veuen a la nau i especialment al campanar,…