Santa Maria de Vilanova d’Éssera

Situació

Vista de l’església des del costat sud-est, on es destaca l’absis construït sobre una alta socolada.

ECSA - J.A. Adell

L’església parroquial de Santa Maria és situada a l’extrem nord-est del nucli urbà del poble de Vilanova d’Éssera.

Mapa: 31-9 (179). Situació: 31TBH918140.

Vilanova d’Éssera és vora la carretera C-139, que condueix a Benasc. El camí està perfectament indicat. (JAA-JBP)

Història

L’anomenat Ròtol de Benasc consigna el lloc o territori termenat de Villanue, a la vall Sositana. Vers el 1008 Guimar, Cèntul i Ató amb els seus germans Erill, Elo i Gutiscle, vengueren a Enard i la seva dona Sanga una vinya que tenien a Billanue, pel preu de vuit sous. Es tracta de la primera referència de l’indret. En dues vendes més de vinyes a Vilanova, una de les quals del 1027, figuren els preveres Oriol, Fortes, fill de Matrona, i Sanila, fill de Regales. Sens dubte la presència d’aquests preveres suggereix l’existència d’almenys un lloc per a la celebració d’actes litúrgics a Vilanova en aquest moment.

A la baixa edat mitjana, si no abans, com pensen alguns autors, la senyoria de Vilanova recaigué en mans de la família Bardaixí, que aconseguí el patronat de la parròquia de Santa Maria.

La butlla de Pius V del 1571 atribuí aquesta parròquia de l’ardiaconat de Benasc al nou bisbat de Barbastre. (JBP)

Església

Planta del temple, que té adossat al mur sud, prop de l’obertura de l’absis, una capella rectangular que correspon a la base d’un campanar romànic, acabat segles més tard.

J.A. Adell

L’església de Santa Maria de Vilanova és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per quatre arcs torals, dels quals el de ponent és adossat al mur i el situat més a llevant ha estat retallat i ha perdut els seus pilars.

La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau, però actualment tancat pel magnífic retaule renaixentista traslladat des de la propera església de Sant Pere.

Al mur sud, prop de l’obertura absidal, hi ha una capella rectangular, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i directriu perpendicular a la volta de la nau, però més baixa que aquesta. L’interior d’aquesta capella és arrebossat, si bé l’estructura dels paraments exteriors palesa la seva contemporaneïtat amb l’obra de l’absis. Es tracta clarament de la base d’un campanar de torre que no fou acabat i que fou completat més tardanament, amb el campanar de torre actual, de construcció molt més barroera. Al mur nord s’afegí una capella, simètrica a la de la base del campanar, que completa una mena de capçalera trevolada. Al mur sud, al costat de la base del campanar, es construí una sagristia i un porxo que aixopluga la porta del temple, que se situa al segon tram de nau. Aquesta porta del mur sud és també una obra tardana. La porta original, resolta en arc de mig punt, és paredada al mur de ponent de la nau.

A l’absis es conserven tres finestres de doble esqueixada, paredades. Al mur de llevant de la base del campanar hi ha una altra finestra, d’una sola esqueixada, corresponent a l’obra original.

La situació de l’església, en un terreny en pendent, fa que l’absis disposi d’una alta socolada, que R. Benedicto considera que no fou aprofitada com a cripta. Tanmateix, la presència d’una finestra d’una sola esqueixada al centre de la façana absidal fa pensar que el subsol de l’absis pot contenir estructures arquitectòniques interessants.

Les façanes nord, sud i oest són gairebé del tot mancades d’ornamentació, però conserven una sèrie de contraforts, de poc relleu, que les doten d’una certa articulació. L’extrem de llevant de la façana nord i la façana absidal presenten una decoració sota el ràfec formada per un fris d’arcuacions, en un grup de sis a la façana nord, i en tres sèries de cinc, cinc i quatre arcuacions, separades per lesenes, a l’absis.

Tot l’interior és arrebossat, però l’estructura dels paraments exteriors assenyala dues clares fases constructives (a part dels afegitons tardans), perfectament coherents amb els sistemes de decoració. Tot el cos de la nau presenta un aparell de carreuó irregular, disposat en filades desiguals i poc uniformes, cobert d’un fi arrebossat de calç, mentre que el sector de llevant, abastant des de l’absis fins a la base del campanar, presenta un aparell sense arrebossar de carreuó ben treballat, disposat molt ordenadament en filades uniformes i molt regulars, que palesen una construcció molt més acurada i evolucionada que la de la nau.

En l’estat actual del monument, sembla que la hipòtesi més raonable és suposar una construcció del començament del segle XI, corresponent a la nau actual, que cap a la fi del segle o al principi del segle XII fou ampliada cap a llevant. En aquest moment es devia construir un tram de nau i el campanar, inacabat, com a l’església d’Ovarra, i l’absis actual, tot concebut dins l’ortodòxia d’unes formes llombardes ja molt evolucionades constructivament. (JAA)

Talla

En el catàleg de l’exposició “Tierra Nuestra. Arte y Fe en el Valle de Benasque”, amb el número 64, figura una marededeu procedent de Santa Maria de Vilanova, que consta com a desapareguda i datada al segle XIII.

La imatge es correspon amb la del tipus de Maria com a Sedes Sapientiae. Asseguda, sosté el Nen al mig de les cames oferint-lo a l’adoració dels fidels. Pel que es desprèn de la fotografia, tots dos portaven corona, molt malmesa la del Nen, i també túnica i mantell. Sota la túnica de la Mare, que acaba en bordó obert en U, s’entreveu una altra peça d’indumentària. El mantell és obert pel davant i proveït d’amples bocamànigues.

Sota la corona de la Mare apareix un vel. Seu sobre una cadira tron amb muntants anteriors cilíndrics coronats per un pom.

Devia ser una imatge de gran qualitat tècnica i, pel que es pot observar a partir de la fotografia, de datació propera al segle XIII. (CLIU)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

• Villanueva, 1850, vol. X, ap. XXVI, pàgs. 288-290
• Martín Duque, 1965, docs. 18, 37, 61, 62 i 107
• Boix, 1982, doc. 426
• Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 190-194
• Benedicto, 1995, pàgs. 157-160

Bibliografia sobre la talla

• Cook-Gudiol, [1950] 1980. pàg. 316, fig. 403
• Tierra Nuestra. Arte y Fe en el Valle de Benasque, 1994, núm. 64