Sant Martí de la Plana (Coll de Nargó)

Situació

Església que presenta una estranya disposició, amb l’absis abandonat i una petita capella tardana rectangular adossada al campanar, situat a ponent de l’antiga edificació.

ECSA - J.A. Adell

L’església de Sant Martí de la Plana es troba, totalment isolada, en una collada de la tallada de Sallent, entre la vall de Valldarques i la vall de Sallent.

Mapa: 34-12(291). Situació: 31TCG557692.

Per a anar-hi, cal agafar una pista de desemboscar, que surt entre els km 31 i 32 de la carretera de Coll de Nargó a Isona, i que en un recorregut d’uns 3 km passa pel costat mateix de l’església. (JAA)

Història

L’any 959 entre els límits d’una heretat del lloc de Pinyes s’esmenta l’església de Sant Martí. Atesa la situació d’aquest indret entre Coll de Nargó i Valldarques, és possible que faci referència a Sant Martí de la Plana. Un altre esment relatiu a una església dedicada a sant Martí consta en l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, de 1080, on s’especifica que és al lloc de Cintiniano. El lloc de Centinyà, de la batllia de Sallent i Montanissell, podria correspondre a l’indret de l’actual Sant Martí de la Plana, però, en un document del 988 ipso prato de Cintingano apareix com a límit, pel N, de les viles de Cuvilare i Montanissell, amb la qual cosa aquesta correspondència queda inutilitzada, per tal com Sant Martí de la Plana és, justament, al S de Montanissell. Sols l’estudi de nova documentació relativa a aquests termes pot arribar a clarificar aquesta possible correspondència.

A la visita pastoral del 1758, s’esmenta com a sufragània de Sant Romà de Valldarques la capella o església de Sant Martí, que tenia cementiri propi per a les cases de Solans i Turriella. La primera, situada molt a prop de l’església, està en runes, mentre que la casa Turriella o Torriella, situada al peu de l’actual carretera de Coll de Nargó a Isona, ha esta rehabilitada. L’any 1904 la capella de Sant Martí encara tenia culte. (MLIC)

Església

Planta de l’església, en la qual es veu el singular acoblament de les ruïnes romàniques amb la capella moderna adossada al campanar.

J.A. Adell

L’església medieval de Sant Martí de la Plana es troba avui dia pràcticament aterrada, i es conserven només els murs de l’absis i el seu campanar de torre, mentre que en l’àmbit de la nau ha estat construïda una capella rectangular, coberta amb volta de canó, que porta la data del 1856 en la llinda de la seva porta, data que podem considerar com de la seva construcció, en la qual, sens dubte, s’aprofitaren elements i materials procedents de l’església medieval, com pot ésser la finestra d’una esqueixada de la seva façana sud.

L’edifici original, pel que avui podem veure, constava d’una sola nau, de la qual ignorem el sistema de coberta, però no podem descartar que es tractés d’una volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral, que ja abans de la ruïna total de l’edifici devia presentar símptomes d’enrunament, per tal com li fou afegit un contrafort adossat al mur nord.

El mur de ponent de la nau original fou conservat i aprofitat, reformant-lo, per a la construcció de la capella actual; s’hi adossa el campanar, que és una torre prismàtica, coberta amb una volta de quatre sectors, sobre la qual descansa la coberta, mentre que la resta de divisions interiors devien ésser de fusta. En les façanes de llevant i ponent del campanar s’obren finestres d’una sola esqueixada, quasi espidieres, en dos nivells, mentre que en les façanes nord i sud, només s’obren finestres en el nivell superior, configurades per una particular concepció de la finestra geminada, formada per dues finestres de doble esqueixada juxtaposades, amb un pilar d’obra entre elles que fa les funcions de la columna central de les finestres geminades pròpiament dites.

Deixant de banda les obertures del campanar, que és la part més ben conservada de l’edifici original, només es conserven, molt malmeses, les dues finestres, descentrades, que s’obren en la conca absidial. No tenim cap vestigi del lloc on s’obria la porta, que, amb tota probabilitat, devia ésser la façana sud.

El campanar, i probablement el cos de la nau, és orfe d’ornamentació, que en canvi és present en la façana absidal, on es desenvolupa un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes, llevat del plafó que emmarca la finestra situada més al S, en el qual l’arcuació és única. Tot el conjunt palesa una execució barroera, i poc segura, circumstància que es repeteix en la concepció de les finestres, que malgrat el seu estat d’enderroc, tant per la seva execució com per la situació en la composició de la façana s’allunyen dels models més rigorosos i millor executats.

Al costat sud-oest de l’església es veuen, mig colgats pel terreny, uns rengles de mur que defineixen perfectament una cantonada, no sabem si d’una construcció, o bé d’un terraplè.

L’aparell és de carreuó ben ordenat i disposat, amb alternança de peces de pedra tosca, i amb notables vestigis d’arrebossat a l’interior del mur oest, en el qual es conserven incisions que indiquen un carreuat fictici, acabat que devia estendre’s a la totalitat de l’edifici.

En el seu conjunt l’església de Sant Martí de la Plana s’inscriu plenament dins els corrents de l’arquitectura del segle XI, amb una interpretació poc rigorosa dels seus principis compositius, i amb una concepció molt personal del campanar de torre, tant per la seva localització com per la seva tipologia, que hem de relacionar amb el ben proper de Santa Maria de Remolins; s’allunya dels models de campanars d’aquesta època, ja que el més comú és l’obertura de finestres en diverses plantes, i hi són excepcionals les dues finestres de doble esqueixada juxtaposades com a substitut de la finestra geminada. (JAA)

Bibliografia

  • ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 111, f. 35-37; ACU. Plan parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 266; Baraut, 1978, vol. I, doc. 71, pàgs. 150-154; Baraut, 1979, vol. II, doc. 135, pàg. 97; Baraut, 1980, vol. III, doc. 214, pàg. 45; Tragó, 1982, pàg. 35.