Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
Observacions finals
El lector trobarà, en aquest treball, una panoràmica general de la història dels països de parla catalana del 1789 al 1860 El títol escollit pretén comunicar de forma sintètica la radicalitat dels canvis que dominaren l’etapa canvis en el terreny polític i institucional, cultural, social i econòmic Amb l’avantatge que el temps representa per al judici de l’historiador, aquell canvi general pot ser qualificat com una “gran transformació” títol, com se sap, d’un gran llibre de l’antropòleg Karl Polanyi, en la mesura que comportà la consolidació del capitalisme i de la societat…
Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana
URV
Historiografia
Historiador.
Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…
,
capital
Economia
Conjunt de mitjans de producció —reals o monetaris— reproduïbles amb l’acció d’una unitat productiva i susceptibles d’originar una renda de període en període.
En la història del pensament econòmic, el concepte de capital ha tingut una aparició relativament tardana i escassament satisfactòria a l’hora de proveir una definició de validesa general De fet, dins l’economia positiva burgesa, les teories més recents no han superat totalment les concepcions clàssiques, sorgides en llur peculiar context històric En la concepció de Turgot, representant dels fisiòcrates, manca la distinció entre la forma monetària representativa dels elements del capital i aquests elements, bé que la seva precisió respecte a la part de capital destinada al consum i la…
mercantilisme
Economia
Corrent de pensament econòmic, dominant a Europa del segle XV al XVIII, caracteritzat pel principi que la riquesa d’un estat depèn del seu comerç exterior i és directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos (especialment l’or), així com pel fet de fomentar les exportacions i de reduir les importacions (proteccionisme de l’estat, dirigit a assolir una balança de pagaments favorable).
Hom ha interpretat el naixement del mercantilisme com una conseqüència de l’aparició, a la darreria de l’edat mitjana, d’un nou tipus d’estat i del capitalisme comercial A causa de llur estreta visió “nacionalista”, els mercantilistes no examinaren el comerç des d’un punt de vista internacional i no comprengueren, per tant, els defectes de llur esquema si un estat assolia una balança de pagaments positiva, ho feia en detriment de la balança d’un altre estat, la qual cosa implicava la possibilitat de guerres aranzelàries i d’una minva considerable dels intercanvis comercials…
mercat
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics, oferents i demandants.
Més que l’objecte de l’intercanvi —que pot ésser béns físics, serveis, força de treball, diners, etc—, el que caracteritza l’existència d’un mercat és el procés o la forma de l’intercanvi D’altra banda, el mercat no va associat necessàriament a una localització física, sinó que, en funció de la mercaderia, depèn dels mitjans de comunicació i dels transports El mercat apareix com el mecanisme fonamental de l’intercanvi quan la divisió del treball i l’especialització entre productes independents s’estén En la mesura en què el mode de producció capitalista es caracteritza pel màxim…
Fabià Estapé i Rodríguez

Fabià Estapé i Rodríguez
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Economista polític.
Llicenciat en dret a Barcelona 1946 i doctor per Madrid 1953 amb La reforma tributaria de 1845 1972, fou molt rellevant la seva tasca acadèmica, des de la qual introduí i difongué el pensament de l’escola històrica i institucionalista John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter , de qui prologà Capitalisme, socialisme i democràcia 1966 Fou catedràtic d’economia política 1956-60 i de política econòmica 1960-62 a Saragossa, on exercí una gran influència Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, fou degà de la facultat d’econòmiques 1962-65, que contribuí a impulsar,…
Benito Mussolini
Benito Mussolini
© Fototeca.cat
Història
Polític italià.
Fill d’un ferrer i d’una mestra, cursà estudis de magisteri S'inicià en l’activitat política dins el partit socialista, del qual encapçalà l’ala radical quan aquesta s’imposà al congrés de Reggio de l’Emília 1912, assolí la direcció del diari milanès Avanti , òrgan oficial del partit Neutralista en esclatar la Primera Guerra Mundial, poc després féu campanya a favor de la intervenció d’Itàlia en el conflicte, fet que li valgué l’expulsió del diari i del partit Per difondre el seu ultranacionalisme creà un nou diari, Il Popolo d’Italia , mentre promovia la formació dels fasci di combattimento…
Manifest del Partit Comunista
Història
Obra de Marx i Engels publicada a Londres poc abans de la revolució del 1848.
Fou redactada a petició de la Lliga dels Comunistes i esdevingué el programa de la Primera Internacional L’obra és dividida en quatre parts La primera, “Burgesos i proletaris”, analitza l’evolució històrica de la humanitat i enuncia el principi de la lluita de classes com a motor de la història Després d’analitzar el paper històric de la burgesia “la burgesia ha tingut dins la història un paper eminentment revolucionari”, assenyala l’aparició del proletariat com a classe antagònica, car la contradicció entre mode de producció social i sistema d’apropiació individual continua sense resoldre's…
Grècia 2011
Estat
La fallida econòmica de Grècia va comportar la intervenció directa de la Unió Europea en la gestió del país i la dimissió del primer ministre, Geòrgios Papandreu © Unió Europea La sort del país no va canviar respecte de l’any anterior, i els atacs contra el seu deute sobirà van posar al país en la situació més humiliant i més tràgica de la seva història recent Amb el país extenuat, a la vora del collapse social per la radical contracció de l’economia i els efectes de l’ajust de mitjan 2010, la resposta del Fons Monetari Internacional FMI i i la Unió Europea UE va ser supeditar la concessió…
gaullisme
Història
Política
Moviment polític francès fundat pel general Charles De Gaulle.
El gaullisme aparegué com un factor d’aglutinament i d’unificació política de les classes dominants franceses en un moment que el fracàs de les institucions de la IV República posà de manifest la necessitat d’una reestructuració en el sistema polític d’aliances Basat en la figura carismàtica del general De Gaulle, el gaullisme intentà de fer bascular la base d’aliances de la burgesia francesa de la petita pagesia a la petita burgesia, sobre una ideologia nacionalista moderada capaç de mobilitzar-la i de mantenir-la lluny de les temptacions de l’extrema dreta, sistema que es concretà en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina