Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Miquel Puig i Massana
Medicina
Cirurgià.
Fill i net de metges, es llicencià en medicina el 1949 per la Universitat de Barcelona, i es formà com a cardiòleg a l’hospital Édouard Herriot de Lió i en diversos centres d’Europa i dels Estats Units De retorn a Catalunya, es dedicà sobretot a difondre i a perfeccionar els coneixements adquirits El 1966 s’incorporà al departament de cirurgia cardiovascular de la clínica Sant Jordi, que, sota la seva direcció, es convertí en un centre pioner de l’especialitat a l’Estat espanyol Hi fundà un laboratori on investigà el rebuig en els trasplantaments de cor, la circulació extracorpòria i els…
Víctor Tomás González
Handbol
Jugador d’handbol.
Extrem dret, començà a la Salle Bonanova, passà a l’Adrianenc i el 1998 entrà en el planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 2003 Amb el Barça guanyà tres Copes d’Europa 2005, 2011, 2015, una Copa EHF 2003, cinc Mundials de clubs 2013, 2014, 2017, 2018, 2019, una Supercopa d’Europa 2004, dotze Lligues 2003, 2006, 2011-20, onze Copes del Rei 2004, 2007, 2009, 2010, 2014-20, deu Copes Asobal 2010, 2012-20, dotze Supercopes d’Espanya 2004, 2007, 2009, 2010, 2013-20 i catorze Lligues dels Pirineus 2004, 2006, 2007, 2008, 2010-13, 2015-20 Amb la selecció…
electrocardiografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels corrents d’acció del múscul cardíac i del mètode d’obtenció de l’enregistrament gràfic.
L’electrogènesi cardíaca va lligada a les modificacions fisicoquímiques que ocorren dins el teixit miocardíac per la propagació de l’ona d’excitació activació, que va seguida d’un procés invers que restableix les condicions de repòs recuperació Els fenòmens elèctrics es produeixen en la membrana cellular, que canvia de polaritat segons que la fase sigui de repòs polarització, d’activació despolarització o de recuperació repolarització Durant la propagació de l’ona d’activació hom observa que els potencials de la superfície cellular són positius davant l’ona i negatius al darrere…
edema
Patologia humana
Acumulació excessiva de líquid serós, provinent de la sang, en l’espai intersticial.
Es produeix sempre que es trenca l’equilibri entre la pressió oncòtica del plasma i la pressió hidroestàtica intravascular, o quan la permeabilitat capillar augmenta excessivament Poden intervenir en la producció de l’edema certs factors endocrins i neurovegetatius, així com també l’obstrucció dels vasos limfàtics La insuficiència cardíaca dreta pot produir edema generalitzat , per un augment de la pressió venosa de retorn quan falla el ventricle esquerre es produeix l' edema agut de pulmó , conseqüència de la inundació dels alvèols per edema en augmentar de sobte la pressió dins…
Adrian Kantrowitz
Medicina
Cirurgià nord-americà.
Fill d’un cirurgià, es graduà en matemàtiques a la Universitat de Nova York 1940 i el 1943 en medicina al Long Island College Durant la Segona Guerra Mundial, serví com a cirurgià a l’exèrcit El 1948 s’incorporà al Montefiore Hospital del Bronx, i posteriorment 1955 al Maimonides Medical Center de Brooklyn i, des del 1968, a la Wayne State University School of Medicine i al Sinai Hospital de Detroit, on exercí fins a la jubilació El 1983 fundà LVAD Technology, empresa dedicada al desenvolupament d’aparells cardiovasculars Pioner, amb Christiaan Neethling Barnard , Michael Ellis DeBakey i…
El que cal saber de l’hemocromatosi
Patologia humana
L’hemocromatosi constitueix una malaltia metabòlica caracteritzada per un dipòsit progressiu de ferro i la posterior acumulació d’aquest mineral en diversos teixits de l’organisme, fonamentalment al fetge, el cor, el pàncrees i la glàndula hipòfisi, que inicialment es manifesta amb somnolència, pèrdua de pes, enfosquiment de la pell i pèrdua del desig sexual i que, més endavant, en absència de tractament, es complica amb diverses afeccions greus i irreversibles, com ara cirrosi hepàtica o insuficiència cardíaca L’hemocromatosi sol ésser provocada per una alteració genètica que es…
Funció de medul·la suprarenal
Fisiologia humana
La medulla suprarenal pot considerar-se com un òrgan del sistema nerviós autònom , o vegetatiu , que controla diverses funcions orgàniques de manera inconscient Concretament, forma part del denominat sistema simpàtic , que actua en les situacions d’estrès o alerta A la medulla suprarenal s’elaboren catecolamines , hormones derivades de l’aminoàcid tirosina, de les quals les més destacades són l’ adrenalina i la noradrenalina Un cop secretades, aquestes hormones passen de la medulla suprarenal a la circulació sanguínia, quan s’activa el sistema nerviós simpàtic, és a dir, davant situacions d’…
El que cal saber de la pèrdua de consciència
La pèrdua de consciència o inconsciència és un trastorn relativament freqüent en les urgències mèdiques, que es pot presentar per causes de molt diversa gravetat La causa més freqüent de pèrdua de consciència és la lipotímia comuna, o desmai, que es presenta de manera sobtada, sense que sigui causada per cap malaltia, i se soluciona espontàniament al cap de pocs segons sense seqüeles En molts casos, abans de perdre la consciència, la persona afectada té una sensació de sufocació, mareig, inestabilitat, visió borrosa i sudoració freda Si en aquest moment s’ajeu amb les cames aixecades, o s’…
Cardiopatia congènita
Patologia humana
Definició S’anomenen cardiopaties congènites un grup de trastorns que es caracteritzen per l’existència de malformacions en les estructures anatòmiques que formen el cor i els grans vasos, presents ja des del naixement Hom considera que la majoria d’aquests trastorns són provocats per la interacció de múltiples factors ambientals i genètics, molts dels quals no es coneixen amb precisió actualment Quan les lesions són greus, com s’esdevé en aproximadament la meitat dels casos, en general es produeix la mort durant els primers anys de vida En la resta dels casos, en canvi, el pronòstic és…
nòdul sinoauricular
Biologia
Massa de fibres musculars cardíaques especialitzades que actua habitualment com a marcapassos del sistema de conducció cardíaca.
És situat a la paret de l’aurícula dreta, a l’extrem superior de la cresta terminal, en el lloc de l’entrada de la vena cava superior És anomenat també nòdul de Keith i Flack i nòdul sinusal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina