- La pèrdua de consciència o inconsciència és un trastorn relativament freqüent en les urgències mèdiques, que es pot presentar per causes de molt diversa gravetat.
- La causa més freqüent de pèrdua de consciència és la lipotímia comuna, o desmai, que es presenta de manera sobtada, sense que sigui causada per cap malaltia, i se soluciona espontàniament al cap de pocs segons sense seqüeles.
- En molts casos, abans de perdre la consciència, la persona afectada té una sensació de sufocació, mareig, inestabilitat, visió borrosa i sudoració freda. Si en aquest moment s’ajeu amb les cames aixecades, o s’asseu posant el cap entre els genolls, es pot arribar a evitar la pèrdua de consciència.
- La primera cosa que cal fer amb una persona inconscient és posar-la en posició de decúbit supí, és a dir, ajaguda boca per amunt, perquè en aquesta posició es facilita l’accés de la sang oxigenada al cervell, i és la més adequada per a atendre-la en cas que sofreixi un trastorn greu, com ara una aturada càrdio-respiratòria.
- Qualsevol persona inconscient pot sofrir una obstrucció de la via aèria, causada per la caiguda de la llengua cap endarrere. Per tal d’evitar-la, cal efectuar l’obertura de la via aèria mitjançant una maniobra adequada, com ara desplaçar el front cap avall comprimint-lo amb el palmell de la mà, mentre que amb dos o tres dits de l’altra mà es desplaça la barbeta cap endavant i amunt
- Si la persona inconscient respira i no té cap lesió que ho contraindiqui, és convenient col·locar-la en la posició lateral de seguretat, per tal d’impedir que, si per algun motiu vomita, el vòmit pugui entrar en la via aèria, i perquè la llengua no li obstrueixi les vies respiratòries.
- Mai no s’ha d’intentar donar res a menjar o a beure, i encara menys begudes alcohòliques, a una persona inconscient o obnubilada, ja que té alterat el reflex de la deglució, i el que se li doni per la boca pot entrar en la via aèria.
- L’aturada càrdio-respiratòria és un trastorn que es presenta de manera sobtada i que consisteix en la interrupció dels moviments respiratoris i les contraccions cardíaques, cosa que implica la interrupció del subministrament d’oxigen als teixits orgànics.
- La interrupció de l’aportació d’oxigen ocasiona inicialment la detenció de les funcions de tots els òrgans i sistemes. L’òrgan que més ràpidament s’afecta és el cervell, i per això als pocs segons de l’aturada es produeix la pèrdua de consciència, al cap de 4 a 6 minuts les cèl·lules cerebrals comencen a sofrir lesions irreversibles, i als 8 o 9 minuts se sol produir la mort cerebral definitiva.
- La reanimació càrdio-pulmonar (RCP) és un conjunt de procediments que es realitzen per a substituir temporalment les funcions cardíaca i respiratòria interrompudes en cas d’aturada càrdio-respiratòria, a fi d’evitar la mort de la persona afectada.
- Per tal que la RCP sigui efectiva, és imprescindible efectuar-la en els primers minuts després de l’aturada i seguir un protocol d’actuació prèviament après, per tal de no perdre temps en la decisió de les maniobres que cal realitzar.
- El procediment més eficaç per a efectuar una respiració artificial, sense utilitzar instruments mèdics, és el mètode boca a boca, que consisteix bàsicament a introduir en els pulmons de la víctima l’aire procedent dels pulmons del socorrista a través del contacte de les seves boques.
- Per a valorar si una persona té activitat cardíaca cal palpar el pols, preferiblement en una artèria gruixuda, com ara la caròtide, que es troba en el coll, en una fenedura al costat de la nou d’Adam.
- L’única maniobra eficaç per a fer arribar sang oxigenada als òrgans vitals en cas d’aturada càrdio-respiratòria, deixant de banda mètodes quirúrgics o la utilització de dispositius especialitzats, és el massatge cardíac extern, que consisteix bàsicament a realitzar compressions en la paret toràcica a fi de provocar el moviment de la sang continguda en el cor cap a les artèries.
- Per tal que el massatge cardíac sigui eficaç, és molt important que s’efectuï precisament en el terç inferior de l’estem, dos dits per sobre de la punta, i que es realitzin les compressions en una direcció totalment vertical.
- Per tal de mantenir alhora les funcions respiratòria i cardíaca, cal alternar 15 compressions toràciques i 2 insuflacions si hi ha un sol socorrista, i 5 compressions i 1 insuflació si n’hi ha 2.
- Encara que la víctima no es recuperi, les maniobres de RCP s’han de continuar fins que la víctima pugui ésser atesa per personal mèdic capacitat per a valoraria viabilitat de continuar l’assistència amb mesures més sofisticades.