Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
John Hawkins
Música
Historiador de la música anglès.
Estudià dret, arquitectura i literatura i es dedicà professionalment a l’advocacia Fou un gran afeccionat a la música i participà en un gran nombre d’iniciatives musicals de tot tipus, com The Academy of Ancient Music 1743 i The Madrigal Society 1748 Mantingué relacions i collaborà amb alguns dels millors compositors actius a Anglaterra en aquell moment, com Georg Friedrich Händel, John Stanley i William Boyce Després de casar-se i d’heretar una gran fortuna abandonà la seva carrera com a advocat i es dedicà a formar una gran collecció de música manuscrita i impresa L’any 1776 publicà els…
Roger I de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1229-36) i vescomte de Coserans (Roger II: 1211-d 1240).
Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà , l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrassà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III Guillem d’Erill, mort en 1205/16, li vengué el…
comtat de Forcalquier
Geografia històrica
Territori de l’alta Provença centrat en la ciutat de Forcalquier —(3.782 h [1982]), a la dreta de la Durença, uns 10 km endins— i estès entre la Durença (límit amb el comtat de Provença) i els Alps.
Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però…
La filla del rei d’Hungria
Literatura catalana
Narració moralitzant, conservada en tres manuscrits del segle XIV, que desenvolupa una temàtica molt coneguda arreu d’Europa, que ajudà a difondre al s. XIII l’obra de Philippe de Beaumanoir, La Manekine, amb la qual es troba relacionada.
Desenvolupament enciclopèdic Escrita amb un estil senzill, amb un cert gust pel realisme, aquest conte explica com la filla del rei d’Hongria rebutja de casar-se amb el seu pare, vidu, perquè havia ofert la seva virginitat a Déu, per la qual cosa ordena a les seves donzelles que li tallin la part més bella del seu cos, les mans Abandonada en una barca enmig del mar, arriba a Provença, on el comte se n’enamora i acaba casant-s’hi contra la voluntat de la seva mare, la qual conspirarà per desfer el matrimoni i aconsegueix de foragitar la novella esposa Refugiada en un…
sororat
Etnologia
Costum imposat en algunes cultures pel qual un vidu ha de casar-se amb la germana de la seva muller difunta.
En algunes societats el casament amb un dona comporta un compromís formal amb totes les germanes Aquest costum és complementari del del levirat
Brest
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament de Finisterre, França, situada a la vora de la rada de Brest.
Té un clima oceànic i una pluviositat de 1 298 mm anuals Port, base militar i arsenal, és també port comercial i centre redistribuïdor per al comerç costaner i un nucli d’indústries elèctriques, de maquinària, químiques, alimentàries i tèxtils Centre d’ensenyament superior Université de Bretagne Occidentale i Centre oceanològic de Bretanya, lligat al Centre Nacional per a l’explotació dels oceans Després de formar part del ducat de Bretanya 1239, esdevingué possessió anglesa del 1342 al 1397, data en què retornà a Bretanya En casar-se Carles VIII de França amb Anna de Bretanya…
Fals

Vista d’una construcció rural a Fals
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa.
Originàriament Falcs , és situat en un gran pla entre les rieres de Fonollosa i de Rajadell, fou també senyoria dels poderosos Cardona Com un monument arqueològic del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques Vora el castell i l’església hi ha el nucli de Canet de Fals El poble disposa de l’Associació Cultural Recreativa de Fals 1988, de biblioteca i d’installacions esportives La Torre de Fals, Fonollosa © CIC - Moià Des del 1977 el poble de Fals celebra un pessebre vivent, amb el marc de fons de les torres del castell La festa major s’escau el dia de…
Akihito
Política
Emperador del Japó (1989-2019).
Fill de l’emperador Showa-tennō Assistí a l’escola pública des del 1940 i a la Universitat des del 1952 Fou declarat príncep hereu el 1952 i posteriorment, en casar-se amb Michiko 1959, trencà amb la norma tradicional que exigeix una aristòcrata com a esposa de l’emperador Del matrimoni nasqueren Naruhito 1960, príncep hereu, el príncep Akishino 1965 i la princesa Nori 1969 A la mort del seu pare 1989, fou coronat 125 emperador del Japó La cerimònia de l’entronització tingué lloc el 12 de novembre de 1990 L’agost del 2016 anuncià públicament el desig d’abdicar per motius d’edat…
Miquel I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1828-34).
Tercer fill de Joan VI S'exilià amb la seva família al Brasil a causa de la invasió francesa 1808-21 En tornar fou el cap del partit absolutista, que obligà el seu pare a derogar la constitució liberal del 1822 Després del fracàs d’una temptativa d’emparar-se del poder, s’hagué de refugiar a Viena 1824 En morir Joan VI, el seu germà gran, Pere I del Brasil, el nomenà regent 1827 de la seva filla Maria de la Glòria, en qui Pere havia abdicat els seus drets i amb la qual Miquel havia promès de casar-se Miquel convocà les Corts tradicionals i es féu proclamar rei absolut març del…
Mestres cantaires
Història
Poetes populars alemanys, sovint menestrals, dels s. XIV al XVI, que s’autodenominaven ‘mestres’ per tal de diferenciar-se dels seglars no instruïts.
Estaven organitzats en corporacions on la poesia era considerada una ciència amb regles molt estrictes Tot i ésser els successors de la poesia cortesana Minnesang , només tractaven de temes sacres i històrics amb finalitat didàctica Llur poesia tendeix a l’abstracció i a l’allegoria i s’aparta de la vida que els envolta Els més famosos són Heinrich von Meissen, considerat el fundador d’aquest moviment artístic, Hans Volz i Hans Sachs, que intentaren d’introduir innovacions mètriques i musicals El centre dels Mestres cantaires passà al s XV de Renània a Nuremberg i, més tard, a Frankfurt El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina