Resultats de la cerca

Aquesta església, actual parròquia del poble, correspon a la de l’antic priorat de Sant Quintí de Mediona, que va dependre del monestir de Ripoll Segons les notícies de Roc d’Olzinelles, el temple de Sant Quintí ja es documenta el 962 Una altra referència primerenca és de l’any 1021, pel fet que Guilla vengué unes propietats situades al comtat de Barcelona, al terme de Mediona, al lloc de Riudebitlles, prop de l’església de Sant Quintí L’any 1097 consta per primera vegada com a cella o casa monàstica dependent de l’abadia benedictina de Santa Maria de Ripoll Regida per un prior…

En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell continuaven…

Situació Els seus vestigis són situats al nord del poble actual de Banyuls dels Aspres, en un indret una mica més baix, a mig camí de Sant Joan la Cella Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 52’ 0,6” E Cal seguir la carretera que des dels afores de Banyuls mena cap a Sant Joan la Cella Les restes són situades poc abans d’arribar al mas Vidaló, situat a la dreta de la carretera JC Història El lloc de Banyuls ja surt documentat l’any 819 Balnelonis i repetidament els anys posteriors El primitiu emplaçament de població no es trobava en l’actual poble de…

El mot significà primer la cella d’un monjo, després passà a indicar les agrupacions de celles, anomenades laures , i finalment designà un cenobi, o lloc on habita una comunitat de monjos o de canonges regulars canònica La seva característica principal és d’ésser una construcció generalment aïllada, que afavoreix la vida de reflexió i de pregària Els monestirs occidentals, abundosíssims en l’època medieval i que eren bastits generalment segons una distribució fixa, solen seguir les exigències domèstiques que sant Benet fa en la seva regla per a les seves comunitats església,…

L’edifici Actualment el conjunt del monestir es troba bastant desfigurat, a causa dels terratrèmols que al segle XV van causar l’esfondrament de les voltes de l’església i la destrucció del claustre i les dependències Encara és possible, però, fer una lectura de l’estructura original L’església tenia una planta de tipus basilical que, després dels terratrèmols, es va ampliar amb capelles i altres construccions Les naus, cobertes amb voltes de canó i capçades per un absis i dues absidioles de planta semicircular, amb voltes de quart d’esfera, al segle XVI es van allargar uns 5 m…

Aquesta església va dependre del monestir d’Alaó Es trobava on més tard es documenta el mas de Sant Andreu actualment colgat per l’embassament d’Escales que segons P Madoz pertanyia al terme de Casterner de les Olles, i era, igual que l’antic hostal de Borrugats, al peu de la muntanya del poble, damunt el camí que anava de la Conca al Pont de Suert La primera notícia sobre aquesta església, que donà nom a un mas, es troba en el suposat privilegi de Carles el Calb al monestir d Alaó, on es confirma la cella de Sant Andreu Vers l’any 1130 l’abat Gausbert i els monjos d Alaó donaren…

La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia l’ artèria…

Mesura la funció de dispersió en diversos angles de les partícules en suspensió en un medi tèrbol A l’atmosfera les mesures amb el nefelòmetre permeten determinar la grandària i les propietats òptiques de les partícules aerosols

La bresca de l’abella domèstica Apis mellifica té dues cares, és a dir, dues sèries de celles unides per llurs fons Les celles són disposades en rengles horitzontals La disposició relativa de les dues cares de la bresca és tal que, per a dos rengles corresponents situats cadascun d’ells en una de les dues cares, les rectes hipotètiques que uneixen els centres dels hexàgons que formen un rengle equidisten en una longitud equivalent a la meitat del radi de l’hexàgon A la bresca, amb la disposició de les celles, hom resol de manera perfecta el problema d’aconseguir el màxim de capacitat i de…

Un dels màxims intèrprets de la segona meitat del segle XX, començà els estudis de piano a sis anys al seu país amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea, i a dotze debutà en concert amb obres compostes per ell mateix El 1961 es traslladà a Moscou amb una beca, on estudià al conservatori amb Genrikh Neuhaus i amb el seu fill Stanislav, i completà la seva formació al conservatori de Bucarest Els premis aconseguits en concursos tan prestigiosos com el Van Cliburn 1966, George Enesco 1967 i Leeds 1969 li obriren les portes del gran concertisme internacional, en el qual excellí com una figura de…