Resultats de la cerca
Es mostren 875 resultats
Trisomia 13 o síndrome de Patau
Patologia humana
Genètica
És denominada trisomia 13 o síndrome de Patau una greu alteració cromosòmica, generalment fatal durant el primer mes de vida, consistent en la presència d’un cromosoma 13 de més L’alteració es presenta, aproximadament, en 1 de cada 4600 nadons vius El nounat sol tenir poc pes i escàs desenvolupament orgànic a més, presenta diverses malformacions L’aspecte facial és característic microcefàlia, microftalmia, llavi leporí i fissura palatina, que confereixen a la cavitat oral l’aspecte de boca de llop , malformació d’orelles, amb implantació baixa, i hemangiomes a la regió nasal i…
Joan Berenguer de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la Generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions Germà del poeta Pere Joan de Masdovelles , el 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del segle XV La seva obra poètica, datable del període 1438-67, ric repertori de formes de versificació,…
,
ultratge
Dret penal
Delicte o, més sovint, circumstància agreujant d’un fet delictiu consistent a injuriar o menysprear greument la pàtria i els seus símbols o l’exèrcit.
efecte badoc
Transports
Alentiment de la circulació en un punt concret causat per la curiositat dels conductors per alguna circumstància externa singular, com ara un accident de trànsit.
preterintencionalitat
Dret penal
Circumstància agreujant de delicte, en el sentit que el resultat d’un acte comès és més greu que el que hom tenia intenció de causar.
Delicte especial —barreja de dol i culpa—, és imputable a l’autor, per tal com ha estat comès voluntàriament, malgrat que el resultat, d’altra banda previsible, hagi superat el mal que hom s’havia proposat d’executar
balisa
Transports
Senyal, visible o invisible, que marca una ruta aèria o defineix les àrees d’estacionament, maniobra i aterratge o qualsevol altra circumstància en un aeroport.
Són balises els radiofars radiofar, les radiobalises, les balises d’obstacles indicadores del perill per obstrucció de pistes i els senyals lluminosos dels aeroports Aquests darrers, anomenats balises lluminoses , consisteixen en una successió de llums antiboira disposats de manera que el conjunt només és visible en la forma establerta l’única que, en cada cas, permet un aterratge correcte quan l’avió s’hi apropa en la direcció adequada, i que poden estendre's fora de la pista, a manera de prolongació, bo i indicant-la
multiaccés
Electrònica i informàtica
Fenomen o circumstància que es dóna quan dos o més usuaris fan servir concurrentment un ordinador o sistema informàtic, especialment quan el procés és conversacional.
antesignatura
Mot o mots que són anteposats a la signatura d’una persona per indicar el càrrec que exerceix o alguna circumstància justificativa de la signatura.
Joan Escrivà de Romaní i Ram
Literatura catalana
Dignatari i poeta.
Vida i obra Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols 1474-76 en lluita contra Carles VIIIde França tanmateix li retragué de no haver impedit la coronació de Frederic I…
segell
Segells
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom acreditava que el…