- És anomenat tumor maligne de fetge, càncer primitiu de fetge o càncer hepàtic el desenvolupament anormal d’un grup de cèl·lules d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se molt acceleradament i formen una massa cel·lular capaç d’infiltrar-se pels teixits sans i reproduir-se a distància.
- Al fetge es poden localitzar tumors malignes secundaris de càncers situats en d’altres òrgans com ara el pulmó o la mama. De fet, aquests tumors secundaris són vint vegades més freqüents que els tumors primitius del fetge.
- Al nostre medi els tumors malignes de fetge solen aparèixer en persones cirròtiques, de més de quaranta-cinc anys, que presenten antecedents d’alcoholisme o hepatitis crònica d’origen víric. Per aquesta raó, qualsevol persona a qui s’hagi diagnosticat una cirrosi s’ha de sotmetre a controls periòdics per tal de detectar precoçment una complicació cancerosa.
- El càncer de fetge se sol mantenir asimptomàtic durant les fases inicials. Tanmateix, però, tard o d’hora ocasiona dolor a la part superior i dreta de l’abdomen, pèrdua de pes, cansament general, febre o diarrees. De vegades la primera manifestació del càncer de fetge és una complicació greu provocada per una insuficiència hepàtica o la cirrosi subjacent, com ara hemorràgies digestives, ascites o acumulació de líquids en la cavitat abdominal, o trastorns neuropsiquiàtrics.
- El tractament consisteix en l’extirpació quirúrgica de tota la massa tumoral, circumstància que solament és possible quan el tumor no s’ha infiltrat i escampat per l’interior del fetge ni pels teixits propers, ni ha originat metàstasis en d’altres òrgans.
- És probable que els propers anys hom arribi a disposar dels mitjans tècnics i humans adequats perquè moltes de les persones que pateixen de càncer de fetge es puguin beneficiar d’una trasplantació d’aquest òrgan, que en l’actualitat només es pot practicar en molts pocs casos.