Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
Francesca Saperas
Història
Anarquista.
Companya de Martí Borràs, un dels introductors de l’anarcocomunisme a Espanya i director de La Justicia Humana i Tierra y Libertad , que se suïcidà a la presó el 1894 Després s’uní, successivament, a Tomàs Ascheri, afusellat com a principal implicat en el procés de Montjuïc 1897, i a Francesc Callís, també implicat i que, boig, se suïcidà Llavors emigrà i residí a Buenos Aires, els Estats Units i Mèxic De nou a Barcelona 1923, mantingué estretes relacions amb Teresa Claramunt Hom la presentà com el prototipus dels sacrificis de moltes dones dels militants anarquistes
vescomtat de Cardona
Història
Jurisdicció feudal que comprenia, a l’origen, a la frontera occidental del comtat d’Osona-Manresa, el castell de Cardona, part de la vall del Cardener incloent-hi Bergús a ponent, la riera de Navel i l’aigua d’Ora, i, al nord, Sorba i Gargallà.
Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…
Sant Jaume dels Garidells
Art romànic
La referència més antiga del lloc dels Garidells apareix en la donació del terme i el castell dels Garidells que feu l’any 1174 Guillem de Claramunt als seus germans Arnau i Berenguer Pel que fa a l’església parroquial, cal esperar fins a les relacions de dècimes papals dels anys 1279 i 1280, on consta que no hi contribuïa amb res Això vol dir que la parròquia era pobra i no tenia les rendes suficients per a tributar La parròquia dels Garidells, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual és de tipus popular, dins un estil indeterminat de…
El Diluvio
Portada d’un número d’El Diluvio
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà, republicà i anticlerical, molt popular a Barcelona per les campanyes contra l’administració municipal i per la sistemàtica oposició a tot.
Contradictori i escandalós, aconseguí d’ésser un dels periòdics de més venda de la ciutat Continuador d’ El Telégrafo , sortí per primera vegada el 10 de febrer de 1879 i fou editat fins el 25 de gener de 1939 Havia estat fundat per Manuel de Lasarte , i fou propietat de la seva família, a la qual pertanyien Ferran Patxot i Manuel Busquets, entre d’altres En fou director, per més de 30 anys, Jaume Claramunt Hi collaboraren la majoria d’escriptors republicans Robert Robert, Conrad Roure, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar, Àngel Samblancat, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall,…
El productor
Capçalera d’un número d' El productor (13-VII-1901)
© Fototeca.cat
Setmanari
Publicació que aparegué a Barcelona primer com a òrgan de les societats obreres i diari (1 de febrer — 8 de març de 1887) i després com a setmanari anarquista (març del 1887 — setembre del 1893).
Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç…
Pere Martell
Història
Còmit de galeres.
El 17 de novembre de 1228 convidà a la seva casa de Tarragona el rei Jaume I, el comte Nunó de Rosselló, Guillem i Ramon de Montcada, el comte Hug IV d’Empúries, Guerau de Cervelló, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia, i, sollicitat per ells, els explicà com era Mallorca D’aquesta conversa vingué la decisió, segons la crònica de Jaume I, d’emprendre la conquesta de les Illes —en realitat ja havia estat decidida el 23 d’octubre anterior— Prengué part en la campanya de Mallorca, i en el repartiment de l’illa li foren adjudicades possessions a la ciutat, a Sineu i a Inca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina