Resultats de la cerca

Continuador, en certa manera, del setmanari Justícia Social-Octubre , es confeccionava als tallers, requisats, del diari catòlic El Matí Inicialment portava el subtítol de Diari dels treballadors de la ciutat i del camp , però ha estat sempre l’òrgan central del PSUC Suspesa la seva publicació el 25 de gener de 1939, amb l’entrada imminent de les tropes franquistes a Barcelona, reaparegué clandestinament cap a 1942-43, imprès primer a l’exterior i després a l’interior, amb periodicitat i característiques tècniques molt diverses Durant l’etapa 1946-47 en fou director Joaquim Puig…

Titulat a Barcelona el 1899 Fou deixeble i collaborador de Domènech i Montaner, l’obra del qual, juntament amb el Modernisme centreeuropeu, constituí la seva principal influència, tal com es desprèn de la seva obra més important a Barcelona, la casa Heribert Pons 1907-09, a la Rambla de Catalunya Amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València 1910-28, obra cabdal de l’arquitectura modernista valenciana Projectà també els monuments al Pare Claret, a Sallent, i a Rafael Casanova, a Barcelona 1914-16 El 1929, amb J Llopart, projectà el Palau de la Indústria a Montjuïc Com…

Començà jugant al collegi Claret de Barcelona com a porter, després anà al CT Barcino, al CP Roser i al Picadero JC, i la temporada 1970-71 debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Fitxà pel CH Mataró 1971-72, el FC Barcelona 1972-74, amb el qual guanyà una Lliga 1974 i dues Copes d’Europa 1973, 1974, el CP Vic 1974-75 i 1976-77 i el Cerdanyola CH 1975-76 Finalment tornà al Mataró, on es retirà a trenta-quatre anys Després tingué una llarga trajectòria com a entrenador, en la qual destacà com a tècnic dels equips júnior i sub-23 del FC Barcelona, en el qual fou segon de…

Situació Vista d’una de les sepultures poc després d’ésser excavada, amb els ossos que encara hi havia dintre Foto feta el 22 de novembre de 1981 JM Claret Aquesta necròpoli es troba al que en podríem anomenar sector ponentí del municipi de Mura, al costat mateix de Rocafort i Pont de Vilomara Long 1°54’10” - Lat 41°41’30” Per arribar-hi, hom surt del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort i al cap d’alguns centenars de metres, al punt on la carretera travessa la riera de la Santa Creu, es desvia per un camí que segueix més o menys parallelament la riera esmentada i porta a la…

Jesuïta Començà a escriure poesia en català 1925-35 i retornà a aquesta llengua en un exercici de retrospecció personal amb les proses Del meu poble, encara 1982 Ensenyà literatura castellana als collegis de Gènova 1935-38, València 1943-59 i finalment Barcelona 1959-70, on collaborà amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i diverses activitats del Fòrum Vergés Publicà diversos reculls de poesia, la majoria en llengua castellana Arca de fe 1946, Del ángel y el ciprés 1950, Me canta el mar 1956, Me acercaré al fuego 1966, Ciudad, afán y cántico 1970, Del lienzo al verso 1973 i Més…

Castellar de la Ribera Castell de Clarà Castell de Ceuró Castell de Castellar Castell de Pampe Clariana de Cardener Castell de Clariana La Coma i la Pedra Castell de la Pedra Castell del Pujol del Racó Torre de la Vila Guixers Castell de Sisquer Castell de Castelltort Torre de la Corriu Lladurs Veure l’estudi monogràfic Castell de Lladurs Castell de la Llena Castell de Timoneda Castell de Terrassola Castell d’Isanta Llanera de Solsonès Castell de Llanera Castell de Cellers Castell de Fontanet Castell de Claret Castell de Vallferosa Llobera de Solsonès Castell de Llobera Castell…

Negava el liberalisme, la democràcia, la lluita de classes i els nacionalismes regionals i postulava la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu A Barcelona es conformà a partir dels contactes personals dels dos fundadors estatals La primera junta era formada per Roberto Bassas Figa advocat, Luis Fontes de Albornoz industrial, Luis Gutiérrez Santamarina escriptor que emprava el pseudònim de Luys Santa Marina, Francisco Palau Rabassó enginyer i fundador de la Peña Ibérica i Pompeyo Claret també “ibérico” Palau Rabassó i Gutiérrez…

L’existència d’aquesta parròquia és documentada des del segle XI, que apareix en les relacions de parròquies del bisbat de Vic amb el nom de Guardia Lata L’any 1094 es féu un conveni entre els habitants de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia Lada i un sacerdot sobre les obligacions i les retribucions del clergue que havia de regir la parròquia Segons que es dedueix del document, la parròquia feia poc que s’havia acabat de fundar El 1317 consta que Bernat Guillem era rector de la parròquia, la qual tenia també com a preveres Eugeni Claret, vicari, i el clergue Guillem…

Té una llargada de 5026 m amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 m La boca sud, a 1 175 m d’altitud, és situada a l’enclavament de l’Hospitalet, en el municipi de Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús Baixa Cerdanya, a una alçada de 1 236 m Les obres de la galeria de reconeixement començaren el 1978 i el túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, fou inaugurat el dia 29 d’octubre de 1984 L’explotació és en règim de peatge Ultra afavorir les comunicacions entre el Berguedà i la Cerdanya ha obert l’eix del Llobregat cap a…