Resultats de la cerca

Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions sobre química,…

Professor a París i a Estrasburg, on fundà un collegi gymnase basat en un mètode racional en què les llengües clàssiques constituïen el nucli central de l’educació i que aplegava alumnes de sis a setze anys Aquest collegi, que arribà a tenir mil cinc-cents alumnes, influí molt en l’ensenyament alemany

Per a l’exercici d’aquesta professió hom exigeix el títol universitari de llicenciat en farmàcia i la qualitat de membre d’un collegi oficial A l’Estat espanyol, els moderns collegis de farmacèutics sorgits des del s XIX esdevingueren collegis oficials el 1934, federats en la Unión Farmacéutica Nacional A Catalunya, en 1931-39 hi hagué un Collegi de Farmacèutics de Catalunya, amb delegacions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona Des de 1938-41, els collegis de l’Estat espanyol depenen del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos de España L’ensenyament públic de la farmàcia…

Llicenciat en teologia i filosofia i lletres, fou professor de l’Institut i de la Normal de Barcelona, director del Collegi de Sant Ignasi, de Manresa 1868, i sotsdirector del Collegi Terrassenc 1873 Fundador del setmanari El Faro Manresano 1869-70, és autor de nombroses obres hagiogràfiques en català i castellà i de manuals escolars sobre diverses matèries

El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n’alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…

Exercí la professió a l’exèrcit Més tard fou professor i vicepresident del Collegi de Cirurgia de Barcelona Publicà una Osteología metódica 1768 i un Tratado teórico-práctico de las heridas de armas de fuego 1782 Anà a residir a Palma, on fundà el Collegi de Cirurgia de Palma Mallorca Hi publicà un Plan para perfeccionar los estudios de cirugía 1790

Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al collegi missional d’Escornalbou L’any 1778 anà a Amèrica Organitzà 1780 el collegi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos , grup no sotmès al poder colonial Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones del colegio de Tarija 1799 i Manual de misioneros

Religiós franciscà descalç 1743 El 1755 se n'anà a Jerusalem com a missioner el 1757 passà al collegi de la Conversió de Sant Pau de Damasc, on fou lector d’àrab Retornat a València, el 1771 fou destinat al collegi de Benigànim, i després a Madrid 1775, on fou membre de l’Academia de la Historia Publicà Gramática arábigo-española 1775 i Diccionario español-latino-arábigo 1787 en tres volums

Actualment la veterinària estudia també els problemes de la nutrició, la selecció genètica, la bromatologia, etc Les primeres dades concretes que hom coneix sobre la veterinària, els inicis de la qual coincideixen amb el començament de la domesticació dels animals, són recollides en el Codi d’Hammurabi segon millenni aC Aristòtil 384-322 aC, en les seves obres d’història natural, recull dades sobre les malalties dels animals i els seus remeis Els romans Lucreci 94-55 aC i Luci Juni Columella segle I es destaquen per llurs treballs sobre veterinària El collegi de veterinària de València 1895 —…

Estudià a Roma, on es doctorà en ambdós drets 1584 Fou un personatge molt influent a la cort romana, on tramità afers per al rei Felip III de Castella, per als jurats de València i altres prínceps i entitats Féu construir 1605 una tomba nova a l’església de Montserrat de Roma per als papes, on foren traslladats el 1610 Fou ascendit a cambrer secret del papa 1589 i nomenat ardiaca d’Alzira 1607, i s’ordenà de sacerdot el 1609 Obsessionat per la idea missional, fundà un collegi per a neòfits de missions a la seva casa el 1591, que més tard oferí, sense èxit, a diferents congregacions religioses…