Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
sonoluminescència
Física
Luminescència que es produeix en certs líquids que contenen gasos dissolts, en ésser sotmesos a l’acció d’ultrasons de suficient intensitat.
Experiments duts a terme a la Universitat d’Illinois han confirmat la base química de la sonoluminescència En un principi hom cregué que l’efecte era d’origen nuclear, però s’ha aconseguit explicar a partir de la conversió d’ultrasons en pulsacions ultraràpides de llum a causa de la ràpida oscillació de bombolles en un líquid Sembla que la pressió del so comprimeix les bombolles i provoca l’elevació de la temperatura fins a més de 10 000 K Com a resultat, les molècules s’ionitzen amb molta energia i comencen una sèrie de reaccions que provoquen la luminescència
mandíbula
Anatomia animal
Cadascuna de les peces dures, formades d’os, quitina o substàncies semblants, que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen generalment per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os maxillar i…
conducte ejaculador
Biologia
Zoologia
Cadascun dels dos tubs d’uns 2 cm de llarg que comencen a la vesícula seminal i aflueixen a la uretra prostàtica.
Comença una vaga intermitent al metro de Barcelona
Els treballadors del metro de Barcelona comencen la primera d’una sèrie de vagues intermitents per pressionar l’empresa municipal TMB en les negociacions sobre el conveni collectiu, que es van iniciar a la tardor del 2015 Alguna d’aquestes vagues ha coincidit amb esdeveniments com el Mobile World Congress i el Primavera Sound del 2016 i es duen a terme cada dilluns seguint els serveis mínims dictats per la Generalitat de Catalunya El 12 de juliol, mentre continuen les aturades, les protestes dels usuaris i les negociacions enrocades, tota l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona…
Francesc Sales
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cristianisme
Cronista i capellà.
Estudià gramàtica, filosofia i teologia a València Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot, Tomàs Agustí Sales i…
, ,
daina
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels cèrvids, més petit que el cérvol, puix que a penes arriba al metre d’alçada i als 85 kg de pes, i del qual també es distingeix per les banyes, que són cilíndriques a la base i en forma de pala a l’extremitat.
La primitiva àrea de distribució comprenia les zones més desèrtiques de la regió mediterrània i l’Anatòlia, però després s’ha estès per unes altres regions europees És un animal típic dels boscs, tant de caducifolis com de perennifolis de coníferes o d’alzinar, i, contràriament a altres espècies de la mateixa família, no és gens esquerp, sinó de fàcil domesticació, i no és estrany de veure'l en parcs públics Les femelles i els individus joves viuen en grups, mentre que els mascles ho fan aïllats fins que arriba l’època de la reproducció, que s’apropen als ramats i comencen a…
Sant Martí (Caldes de Montbui)
Art romànic
D’aquesta capella no es conserva altre record que la denominació d’una placeta, la de Sant Martí, situada molt a la vora de l’església parroquial, i on havia tingut l’emplaçament Les referències escrites que en tenim comencen a aparèixer al principi del segle XII la primera correspon a un testament sagramental jurat damunt el seu altar l’any 1114 Més endavant, al segle XVII, s’incorporarà a l’escola o estudi, fet que motivà que en prengués el nom així la trobem denominada Sant Martí de l’Estudi en documents de l’any 1670 i posteriors La seva desaparició data de bastants anys al…
radi de deformació de Rossby
Geografia
Longitud característica a partir de la qual els efectes de la rotació de la Terra comencen a ser importants davant d’altres contribucions.
Se'n poden distingir dos tipus en funció de l’estructura vertical del fluid Si el fluid és homogeni, el radi de Rossby, anomenat en aquest cas de Rossby barotròpic, és el quocient entre la velocitat de propagació d’una ona de gravetat i el paràmetre de Coriolis A mar oberta, amb profunditats d’entre 4000 i 5000 m, el radi de Rossby resultant és d’uns 2000 m A la plataforma continental, amb profunditats entre 50 i 100 m, el radi de Rossby és d’uns 200 m Si el fluid està estratificat, el radi de Rossby, anomenat de Rossby baroclínic, dependrà de la velocitat d’ona associada a l’estructura…
Vaga de Ryanair a tres estats de la Unió Europea
Els tripulants de cabina de l’aerolínia Ryanair d’Espanya, Portugal i Bèlgica comencen una vaga per als dies 25 i 26 en protesta per les condicions laborals que afecta el 12% dels vols El dia abans 24 de juliol els sindicats desconvoquen la vaga del personal de terra d’Iberia a l’aeroport del Prat els dies 27 i 28 de juliol i 3 i 4 d’agost per continuar negociant El mateix dia 25 comença una vaga de 48 hores dels taxistes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que afecta especialment el Prat El collectiu protesta contra la suspensió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya…
carbonització de la fusta
Química
Procés de descomposició tèrmica de la fusta que la redueix a carbó vegetal, dut a terme escalfant la fusta fora del contacte de l’aire.
A poc més de 100°C comencen a produir-se descomposicions, la natura de les quals va canviant amb la temperatura fins que, al voltant dels 270°C, les reaccions exotèrmiques predominen i permeten d’arribar a la carbonització completa, sense que calgui cap forniment posterior d’energia El procediment més antic per a carbonitzar la fusta és el de la carbonera Uns altres mètodes d’obtenció són els dels forns de carbonització contínua i la destillació seca de la fusta, on són aprofitats també els gasos despresos, els quals donen àcid pirolignós, quitrà de fusta i gasos no condensables…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina