Resultats de la cerca

Enginyer, esdevingué comissari del poble en la indústria alimentària 1940-44 i, més tard, representant permanent d’Ucraïna al consell de ministres Accedí al comitè central del PCUS 1960, a la presidència del soviet suprem 1965 i al politburó 1966 El 1977 fou separat d’aquest i de la presidència, que passà a Leonid Iljič Brežnev , el 1979 perdé el seu lloc al soviet suprem de l’URSS i al d’Ucraïna, i el 1981 del comitè central del PCUS

El president de Telefónica, Juan Villalonga, presenta Martin Bangemann com a nou assessor de presidència i membre del consell d’administració del grup El fet que Bangemann sigui l’actual comissari europeu de telecomunicacions, indústria audiovisual, indústria i tecnologia és vist amb reticències pel Grup Socialista del Parlament Europeu, ja que, encara que el mandat de Bangemann acaba el proper 21 de juliol, des del seu càrrec actual ha tingut accés a informació privilegiada sobre el sector Demà Bangemann és suspès de les seves funcions

Serví a Betxuanalàndia 1884-85 i a Zululàndia 1888, i lluità contra els bòers 1899 Participà en la Primera Guerra Mundial, de primer a França 1915-17 i després a Palestina com a comandant de les forces expedicionàries egípcies S'apoderà de Běer Sheva’ i Gaza, entrà a Jerusalem 1917 i després de la victòria de Megiddo setembre del 1918 aconseguí la capitulació de Turquia armistici de Murdros, octubre del 1918 El 1919 fou nomenat alt comissari per a Egipte, càrrec que ocupà fins el 1925

Llicenciat en lleis i filosofia, fou també comissari de policia i vicepresident de la Interpol Es dedicà a la narrativa i publicà nombroses obres en l’espai de deu anys Signorina Rosina 1959, Si riparano bambole 1960, Ravenna 1962, Paginette 1964, Sinfonia 1966, Nuove paginette 1967 i Testamento Pagelle I 1973 Constitueix un dels autors més singulars de la narrativa italiana actual, bé que no ha estat prou conegut, malgrat ésser molt apreciat a França i centre d’interès de crítics com Contini o Montale

Participà en la revolta del 1831 i, més tard, fou desterrat dels Estats Pontificis 1843 Amnistiat per Pius IX 1847, hi retornà, i fou nomenat secretari general del ministeri d’estat 1848 En dimitir el govern 1849, fou exiliat a Torí, on collaborà amb Cavour, dirigí “Il Risorgimento”, fou ministre d’educació 1851-52 i de l’interior 1860-61, comissari a Mòdena 1859 i primer ministre 1862-63 Escriví en els diaris oficials La seva obra principal és Lo Stato Romano dal 1815 al 1850 1850

Fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845, el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les revistes agrícoles “El Bien del País” 1845-49 i “La Granja” 1850-55 Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles cal destacar-ne els Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat El seu fill, Carles Fages i de Perramon , fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” 1849-85

La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en la guerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló

Arribà a coronel per mèrits de guerra Fou comissionat pel ministeri de la guerra per a fer un mapa militar d’Europa Fou geògraf de la direcció de correus 1853-68 i director general de correus 1875, càrrec que declinà Fou comissari reial a l’exposició de Filadèlfia Presidí l’Ateneu Barcelonès 1875 Introductor del fotogravat a l’Estat espanyol, reproduí, per mitjà d’aquest procediment, la primera edició del Quixot 1873 Intervingué en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

Director del postgrau sobre jocs i esports tradicionals de l’INEFC de Lleida És autor d’un bon nombre de recerques, articles científics i tècnics en obres collectives, llibres i revistes i ha estat comissari i documentalista d’exposicions sobre jocs tradicionals És membre fundador de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals i de l’Associació Internacional de Jocs i Esports Tradicionals Ha publicat, entre d’altres, Jocs i esports tradicionals a Catalunya 2010, amb altres autors i Juegos tradicionales y sociedad en Europa 2006

Comissari general d’Ordre Públic durant els fets d’Octubre del 1934 Fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per la de cadena perpètua Alliberat arran del triomf del Front Popular 1936, tingué una participació destacada durant la guerra civil, al final de la qual s’exilià Recollí les seves experiències en els dos volums d’ Al servei de Catalunya i de la República I La desfeta 6 d’octubre de 1934 i II La victòria 19 de juliol de 1936 1973, a més de nombrosos articles