Resultats de la cerca

En el Judaisme bíblic hom aplicà el nom, d’antuvi, a les ofrenes fetes a Déu separades de l’ús profà Més comunament significà la sentència d’extermini del botí de guerra sobre el qual havia estat decretada la maledicció de Déu En el cristianisme, a partir del concili d’Elvira ~ 306, l’anatema esdevingué el procediment regular contra els heretges o contra els qui combatien els dogmes i l’autoritat de l’Església Les actes dels concilis en què eren dirimides qüestions de fe acostumaven a acabar amb una sèrie d’anatemes contra els qui sostinguessin el contrari d’allò que havia…

Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, fou bisbe de Tortosa 1415-47 Tingué un paper molt destacat en la darrera etapa del Cisma d’Occident El 1423 fou autoritzat per a aixecar les censures als seguidors del papa Benet XIII El 1420 rebé, a Sant Mateu del Maestrat, la renúncia al papat de Gil Munyós, successor de Benet XIII, i celebrà a Tortosa un concili provincial presidit pel cardenal Pere de Foix, legat de Martí V 1430 Assistí al concili de Basilea 1438, on residí quatre anys i on tingué una actuació molt destacada Fou nomenat cardenal per l’antipapa Fèlix V…

Entrà a l’orde dominicà i fou enviat per l’emperador Carles V al concili de Trento 1546, on treballà per la promulgació del decret sobre la residència dels bisbes Després d’una estada a Anglaterra 1554-57 fou nomenat arquebisbe de Toledo Denunciat a la inquisició per Melchor Cano a causa dels Comentarios sobre el Catecismo Cristiano 1558, fou empresonat el 1559 acusat de luteranisme Encara que el 1563 el concili de Trento declarà la seva obra ortodoxa i Pius V el cridà a Roma el 1567, no fou absolt fins el 1576 Fou enviat al priorat romà de Minerva, on morí poc…

Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del segle X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant molt de temps ha…

En l’aspecte teològic limita la jurisdicció papal i la sotmet al concili conciliarisme i als costums de les esglésies locals En l’aspecte polític defensa la dependència de l’església local a l’autoritat civil, sobretot reial Hom en troba els primers precedents en les lluites entre Felip el Bell de França i Bonifaci VIII, que portaren a la consolidació del poder secular enfront del pontifici El desgavell ocasionat pel Cisma d’Occident i la recerca d’una solució, al marge de l’eclesiologia primacial, atorgà força a l’església nacional i al rei Així s’arribà a la Pragmàtica de Bourges 1438,…

Fill natural del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona Abat de Montaragó i bisbe de Lleida, el 1179 fou ambaixador del seu germanastre Alfons I de Catalunya-Aragó prop de Lluís VII de França per tal d’evitar la croada contra els albigesos Assistí al III Concili Laterà 1179, que tractà dels heretges occitans El 1191 la clerecia de Narbona l’elegí com a arquebisbe i fou confirmat pel papa Durant el concili provincial de Narbona 1195 el legat pontifici Arnau Amalric li ordenà que excomuniqués els encobridors d’heretges davant el perill d’una possible intervenció de…

Es casà en primeres núpcies 1180 amb Beatriu, dita també Estefania, que li aportà el comtat de Bigorra i el vescomtat de Marsan, i en terceres núpcies, amb Maria de Montpeller 1197, de qui se separà per pressió de Pere I de Catalunya-Aragó 1204 Involucrat en les lluites de repressió del catarisme, secundà el seu cosí germà Ramon VI de Tolosa i el comte Ramon Roger I de Foix en la lluita contra Simó de Montfort 1211-12 Excomunicat i desposseït, com aquests, pel Concili de Lavaur l’any 1213, posà els seus dominis sota la protecció del rei Pere I, al costat del qual lluità a la…

Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament…

Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica  en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de…