Resultats de la cerca
Es mostren 443 resultats
Castell de Calladrons (Benavarri)
Art romànic
L’antic castell de Calladrons era emplaçat damunt un tossal que domina la vall del Guart per l’esquerra Vers mitjan segle XI fou conquerit pel comte Ermengol III d’Urgell, i sens dubte, la seva situació entre Casserres, dels comtes de Barcelona, i Benavarri, del rei d’Aragó, donà protagonisme polític a aquest corredor que tenien els dits comtes per contactar amb llurs dominis de la Baixa Ribagorça Els primers castlans de la fortalesa de Calladrons foren Bertran Borrell i la seva esposa Bonadona, la qual en el seu testament atorgat el 1091 deixà als seus fills Ramon Guillem i…
Castell de Tornabous
Art romànic
El lloc de Tornabous fou conquerit pel comte Ermengol IV d’Urgell al segle XI L’any 1139 Ermengol VI, comte d’Urgell, cedí les quadres de Tornabous i d’Almenara a un tal Ramon Arnau La primera notícia del castell de l’indret data de l’any 1156, en què Ramon Hug i la seva muller Ermessenda donaren per aixovar a la seva filla Adalèsia i al seu marit Pere de Granollers una heretat a Montsuar i una peça de terra i una casa situades in kastrum de Tornabous A la darreria del segle XII consta que tenien drets a Tornabous els Ribelles així, l’any 1172 Gombau de Ribelles i la seva esposa…
Bāber
Història
Nom amb el qual és conegut el príncep timúrida Ẓāhir al-Dīn Muḥammad, fundador de l’imperi del Gran Mogol a l’Índia.
Descendent, per part de mare, de Genguis Kan, Bāber sobrenom que significa ‘el lleó’ heretà, a la mort del seu pare 1494, el principat de Fergana i ben aviat hagué d’enfrontar-se a les intrigues de possibles usurpadors Amb sort desigual intentà d’apoderar-se del veí tron de Samarcanda conquerit el 1497, perdut en mans de l’uzbek Šaybānī el 1501 i recuperat el 1512 alhora que envaïa l’altra banda de l’Hindūkush 1504 Bandejat definitivament a la Transoxiana, hagué de retirar-se a Kābul 1514, des d’on, perdudes les esperances de recuperar els primers dominis davant el creixent poder…
Ais de Provença
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Boques del Roine, França.
Nucli residencial, més que industrial maquinària agrícola, electrònica i balneari Universitat Turisme Des del 1948 s’hi celebra a l’estiu el Festival d’Ais de Provença, dedicat a l’òpera sobretot del segle XVIII —Mozart, Gluck—, però també de Rossini, etc Antic poblat gàllic, fou conquerit 123 aC pel procònsol romà C Sexti Calví Aquae Sextiae Màrius hi vencé els teutons 102 aC Fou assolada pels visigots 445, pels francs, pels longobards i pels musulmans 731 Fou arquebisbat segle VI Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, dels casals de Barcelona i d’Anjou Jaume I…
Castell de Purroi (Benavarri)
Art romànic
L’antic poble de Purroi, avui despoblat, és a 873 m d’altitud, en un esperó rocallós tallat a llevant pel barranc del Molí, que forma el límit amb Pilzà El castell de l’indret, que era situat a la part alta de la vila, fou conquerit pels comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona conjuntament amb el comte Ermengol III d’Urgell, poc després d’un pacte signat el 1058 en què decidiren fer la guerra contra el rei musulmà al-Muqtādir I de Saragossa Pocs anys després, el 1063, Ramon Berenguer I féu donació a la comtessa Almodis dels castells que tots dos havien conquerit…
Nàpols, Sicília i Sardenya
Art gòtic
El 26 de febrer de 1443 el rei Alfons el Magnànim va celebrar a la manera d’un imperator romà la seva entrada triomfal a la ciutat de Nàpols, capital d’un reialme llargament cobejat pel monarca i conquerit a la fi feia ben poc Es va arribar llavors a la culminació de la política expansiva de la Corona catalanoaragonesa per la Mediterrània, que, en anys anteriors més o menys immediats, havia estat precedida per la consolidació de la difícil conquesta sarda i el retorn de Sicília a la branca principal de la dinastia regnant, mentre es mantenien les dificultats de la implantació a…
senyoria de Lidoríkion
Geografia històrica
Jurisdicció feudal a la Grècia catalana, centrada al castell homònim (Fòcida), que fou conquerit el 1319 per Alfons Frederic d’Aragó a Joan II Àngel-Ducas, senyor de Neopàtria.
Passà als seus fills Pere i Jaume Frederic d’Aragó, i a aquest la hi prengué 1361 Pere de Pou, però aquell la recuperà l’any següent i la transmeté al seu fill Lluís Frederic d’Aragó
la Donzell d’Urgell
la Donzell d’Urgell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (457 m d’alt.) del municipi d’Agramunt (Urgell), situat en un planell al cim de la serra de Montclar.
Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al segle XVII Hi ha un gran casal de pedra anomenat el…
Santa Maria de Castellonroi
Art romànic
El poble de Castellonroi s’emplaça a 454 m d’altitud, a l’esquerra del Reguer L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, el qual l’any 1103, conjuntament amb la seva esposa Estefania, atorgà a l’abadia de Sant Pere d’Àger, entre d’altres béns, “ ipsis ecclesiis de Castellon ” Posteriorment, en la segona gran dotació de Sant Pere d’Àger que feren els esmentats vescomtes es consigna la donació de l’església de Castellionis juntament amb la torre d’Avimor i d’Avimheba que era a l’Horta 1107, donacions que foren ratificades l’any 1174…
Castell de Castellserà
Art romànic
El poble de Castellserà es troba a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit a la darreria del segle XI, època en què es degué bastir el castell, integrat al comtat d’Urgell La primera referència del seu terme apareix en una escriptura datada el 1173 per la qual Guillem Seró, el seu germà Pere i llur mare Ermessenda donaren a l’obra de Santa Maria de la Seu una peça de terra que tenien a la plana d’Alúdia, la qual limitava per una part amb el terminus de Castelsseran Al començament del segle XIII era senyor de Castellserà Martí de Vall-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina