Resultats de la cerca

Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Tingué la baronia d’Assuévar Heretà el càrrec, fins aleshores vinculat a la família Requesens, pel seu matrimoni amb Joana de Requesens Durant la revolta del 1520 a Barcelona mantingué una actitud ambigua i més aviat contrària als consellers La plaça de Santa Anna, on donava el seu palau, fou sovint escenari de justes El succeí en el càrrec el seu fill Pere de Cardona i de Requesens 1543-93, i, a aquest, el seu fill Enric de Cardona i d’Erill , fins l’any 1602

Estigué a Bacelona, a Nàpols i, versemblantment, a Roma És autor del retaule de l’església de Sant Joan Baptista a Vilamar 1517, del políptic de Sant Pere, fet en collaboració amb el seu fill Miquel Cavaro, del de l’església de Sant Jordi a Suelli 1533-35 i d’altres obres a Oristany, Esglésies, etc El seu tríptic de la Mare de Déu dels Consellers , de gran qualitat, a la casa de la vila de Càller, recorda la disposició de l’obra homònima de Lluís Dalmau i l’estil de Rafael

Fill de Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 és autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part, amb una composició en castellà i una altra en català, al certamen en honor de la Immaculada 1580 Féu guadamassils per a la generalitat Cal no confondre'l amb un altre pintor homònim documentat el 1591

L’integren els consellers, els maîtres de requêtes i els auditors, i és dirigit per un vicepresident, assistit d’un secretari general i cinc presidents de secció quatre de l’àmbit administratiu i un del contenciós La seva funció és assessorar els projectes de llei, decrets llei i reglaments Com a tribunal administratiu suprem, coneix, directament o per apellació, de molts litigis d’ordre administratiu eleccions, pensions, etc Hereu llunyà de la curia regis medieval, el Consell d’Estat tingué un paper important entre el 1800 i el 1811 com a redactor del codi civil

Diputat militar des del 1461, en iniciar-se la guerra contra Joan II formà part del Consell del Principat La seva actitud fou tanmateix sempre reservada, fins al punt que el 1463 fugí de Barcelona, per mar, amb la seva família i alguns seguidors, i es refugià a Tarragona Ací, sota la protecció de l’arquebisbe Urrea, constituí, ell sol, una diputació del General reialista i dirigí, en collaboració amb diversos consellers de Joan II, la guerra contra el Consell del Principat el 1465 fou nomenat batlle general de Catalunya Els seus béns foren embargats

Des de l’edat mitjana, a Barcelona tenia lloc, a la plaça del Born, la fira del vidre Els vidriers presentaven ostentosament en parades les millors peces de la producció les dames es passejaven entre les parades i eren obsequiades amb les novetats La plaça era enramada A la tarda, la fira era visitada solemnement pels consellers, que hi anaven, a cavall, precedits de les trompetes i els tambors de la ciutat i seguits d’un llarg seguici de cavallers i de ciutadans, formant, així, la tradicional cavalcada de Ninou

Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó el 1387, el 1388, el 1389 — aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant amb Lluís II d’Anjou — , i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l’expedició a Sardenya i formà part d’altres a la cort de França 1389 i 1393 En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398 Tornà a entrar al servei del rei Martí

Instituït el 1983 amb l’entrada en vigor de l’estatut d’autonomia d’Aragó, el seu president, elegit per les Corts d’Aragó, designa els nou consellers que, amb ell, formen el govern autonòmic N’han estat presidents Santiago Marraco PSOE, 1983-87, Hipólito Gómez de las Roces PP, 1987-91, Emilio Eiroa PP, 1991-93, José Marcos Berges PSOE, 1993-95, Ramon Tejedor 1995, Santiago Lanzuela PP, 1995-99,  Marcellí Iglesias PSOE, 1999-2011, Luisa Fernanda Rudi PP, 2011-15, Javier Lambán 2015-23 i, des del 2023, Jorge Antonio Azcón Navarro

Habitualment era un any, que, a Barcelona, començava el dia primer de desembre Entre els historiadors moderns és habitual de distingir les conselleries amb el nom del conseller en cap per exemple, conselleria de Pere de Conomines

Als Països Catalans, a partir del s XIII, als llocs reials, les ordinacions eren dictades pel consell i eren posades en vigor pels cònsols, síndics, jurats, paers o consellers, amb coneixement del batlle a voltes les ordinacions eren derogades o limitades pel poder reial En els llocs de regisme baronial, a voltes eren a proposta de la senyoria, i si ho eren de la de les universitats, els calia l’aprovació del baró En alguns llocs, entre les ordinacions especials, hi havia les orgàniques de constitució de la universitat, les d’exaccions i la de la mostassaferia