Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
Els medis aqüífers granulars
Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant la informació…
Els mol·luscs
Els molluscs són animals de cos tou i musculós, sovint protegit per una conquilla calcària Es tracta d’un gran llinatge separat molt aviat de la resta de metazous, el qual ha experimentat una diferenciació intensa quant a morfologia, fisiologia i ecologia, donant lloc a una enorme diversitat En aquesta fotografia veiem un exemplar d’ Atlanta peroni un cargol caçador que forma part del plàncton marí L’adaptació al medi pelàgic ha comportat l’alleugiment de la conquilla, l’expansió del peu per a formar una aleta, i un increment notable en els òrgans sensorials Claude Carré L’embrancament dels…
persiana enrotllable

Persiana enrotllable a motor i comandament a distància
Construcció i obres públiques
Persiana constituïda per una sèrie de llistons horitzontals, units entre ells amb cintes, cadenetes, cordons, etc, de manera que en estirar una corda o una cinta s’enrotllen entorn de la part inferior, tot pujant el conjunt, o, disposats els seus extrems dins unes guies laterals, fetes o fixades als muntants d’una porta, d’una finestra, etc, puja el conjunt i els llistons s’enrotllen a un tambor allotjat a la llinda.
En algunes persianes d’aquest darrer tipus l’accionament de la cinta és efectuat per un petit motor elèctric
Alpicat

Llorenç Capdevila durant el dia de Sant Jordi (2006)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Una part del municipi d’Alpicat, al sector nord-occidental de la comarca, se segregà l’any 1991 per tal de constituir un municipi independent amb la denominació de Gimenells i el Pla de la Font Limita amb els termes de Lleida al SE, al S i al SW, amb l’enclavament de Malpartit de Torrefarrera al NW i al N, amb Rosselló al NE i amb Torrefarrera al NE i l’E Aquest municipi és situat al NW de l’horta segrianenca, en un terreny accidentat al N pels tossals de la Sardera que continuen vers Malpartit i Gros, i és regat per les aigües del canal de Pinyana i les de la clamor de…
cromosoma

Esquema de l’estructura dels cromosomes
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels orgànuls cel·lulars que contenen els materials portadors de l’herència biològica.
En sentit estricte hom només utilitza aquest nom en el cas dels organismes superiors que tenen nucli diferenciat En els bacteris, el material hereditari és constituït per un filament tancat, circular, d’ADN Aquest filament, que alguns autors anomenen genòfor , pel fet d’acomplir la mateixa funció que els cromosomes pròpiament dits dels organismes eucariòtics, és designat, també, molt sovint, amb el nom de cromosoma , i àdhuc el filament d’ADN o ARN que constitueix el material genètic dels virus és anomenat així Els cromosomes en els organismes superiors són visibles, especialment durant els…
Els platihelmints
Morfologia general interna dels platihelmints A turbellaris Procerodes littoralis , al dibuix, B trematodes digenis, C monogenis, D cestodes Echinoccocus granulosus al dibuix Hom hi ha indicat 1 gangli cerebral, 2 cordó nerviós, 3 faringe, 4 esòfag, 5 intesti, 6 cec intestinal, 7 ovari, 8 glàndules vitellines, 9 oviducte, 10 canal vitellovaginal, 11 vagina, 12 canal de Laurer, 13 úter, 14 metraterma, 15 ootip, 16 receptacle seminal, 17 testicle, 18 conducte eferent, 19 conducte deferent, 20 vesícula seminal, 21 penis, 22 atri genital, 23 bossa copuladora, 24 bossa del cirrus, 25 porus…
L’orfebreria i altres objectes de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Creus Suposadament procedents de Santa Maria, el Museu Diocesà d’Urgell conserva dues creus núms 1 001 i 1 008 d’orfebreria i esmalts certament interessants Creu d’orfebreria amb decoració d’esmalts, conservada al Museu Diocesà d’Urgell amb el núm 1001 i, suposadament, procedent de la catedral G Llop La primera creu núm 1 001, més interessant, és una de les obres més ambicioses de l’orfebreria romànica peninsular Es tracta d’una creu discoidal, amb eixamplament als extrems dels braços, feta de coure daurat i esmaltat, sobre fons vermiculat A l’anvers apareix el Crist crucificat, realitzat en…
Les formes de vestir
Els canvis primers i essencials en la indumentària dels catalans al llarg del segle XIX van ser conseqüència de la revolució industrial, que incidí directament en la indústria tèxtil Es va tendir a desplaçar les fibres i les manufactures tradicionals, com els llenços i les sedes, en favor dels teixits nous, més barats i assequibles, com els estampats de cotó L’ús de la màquina de cosir es generalitzà pels volts del 1870, i s’inicià la gran època de la modisteria domèstica Fou també l’edat d’or de les populars revistes illustrades, amb figurins i làmines de moda I tot plegat, en uns anys en…
Les llacunes del Baix Vinalopó
Vista aèria de les Salines de Santa Pola, amb els primers polígons ocupats per llacunes i vegetació natural ECSA Les llacunes del Baix Vinalopó 117, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El Fondo i les salines de Santa Pola són dos espais eminentment aquàtics, que formen part d’una unitat morfostructural molt més àmplia anomenada Sinus Illicitanus pels autors clàssics, i que s’estén entre la serra de Santa Pola i el riu Segura L’origen geològic d’aquesta unitat és una depressió tectònica que es formà després de l’orogènia alpina, i que va quedar confinada per dues…
La serra de Santa Pola, el Clot de Galvany i l’albufera d’Aigua Amarga
Magnífica duna de la zona de l’Altet Ernest Costa La serra de Santa Pola, el Clot de Galvany i l’albufera d’Aigua Amarga 116, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El litoral entre Alacant i Santa Pola està format per un conjunt d’unitats molt diverses des del punt de vista ambiental, com són la serra de Santa Pola, la depressió dels Bassars-Clot de Galvany, l’albufera d’Aigua Amarga i el cordó dunar que recorre tot aquest sector entre la serra dels Colmenars i el cap de Santa Pola Aquesta diversitat d’ambients en un espai relativament reduït fa que hi hagi una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina