Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
Hernando del Pulgar
Historiografia
Historiador castellà.
D’origen jueu, fou secretari d’Isabel la Catòlica i ambaixador a Roma 1473 i a París 1474-75 Nomenat cronista oficial 1481, escriví la Crónica de los señores reyes católicos don Fernando y doña Isabel , acabada per Alfonso de Santa Cruz i publicada pòstumament També deixà el Libro de los claros varones de Castilla 1486, la Crónica de DEnrique IV avui perduda, etc Per l’encert i la lucidesa amb què glossà les Coplas de Mingo Revulgo, hom li n'atribuí la paternitat
El que cal saber de la insuficiència respiratòria i l’aturada respiratòria
Patologia humana
És anomenada insuficiència respiratòria IR una situació en què la funció respiratòria es troba alterada, de manera que és incapaç de mantenir les concentracions d’oxigen i de diòxid de carboni en la sang adequades al funcionament correcte dels teixits i els sistemes de l’organisme L’aturada respiratòria AR consisteix en l’absència absoluta de moviments respiratoris que, si no és tractada, causa ràpidament una disminució dels nivells sanguinis d’oxigen, la qual cosa interromp l’activitat cerebral i provoca la mort de la persona afectada Es pot presentar una IR sense malaltia respiratòria a…
Llibre d’antiquitats
Historiografia catalana
Literatura catalana
Crònica de la ciutat de València escrita en català fins el 1655, que recull notícies dels segles XVI i XVII, amb algunes referències al segle XV i al XVIII.
L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…
, ,
emfisema pulmonar
Patologia humana
Malaltia del pulmó caracteritzada per la destrucció dels alvèols pulmonars.
Aquesta lesió suposa un increment de l’espai aeri del pulmó però alhora disminueix la superfície total del contacte de l’aire amb la sang i, per tant, dificulta l’intercanvi de gasos L’emfisema és freqüent a partir dels 50 anys d’edat encara que habitualment no provoca molèsties Els casos amb simptomatologia clínica es caracteritzen per dispnea progressiva, tos amb expectoració escassa i hipoxèmia i, sovint, s’acompanyen de bronquitis crònica tot originant l’anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica Les causes més importants que determinen l’emfisema són el…
hepatocarcinoma
Patologia humana
Carcinoma hepatocel·lular, el més freqüent dels tumors malignes del fetge, derivat d’una transformació anòmala dels hepatòcits.
De vegades es tracta d’un tumor únic, per bé que se sol presentar en forma de múltiples nòduls escampats pel teixit hepàtic que en llur creixement poden infiltrar el teixit sa circumdant o bé mantenir-se aïllats durant llargs períodes i comprimir el parènquima adjacent a mesura que van creixent Si bé hom no coneix les causes íntimes de l’hepatocarcinoma, han pogut ésser determinats alguns factors que en molts casos predisposen i afavoreixen la seva aparició, com la cirrosi hepàtica derivada d’una intoxicació alcohòlica crònica i la produïda per l’hepatitis crònica…
Aḥmad al-Rāzī
Historiografia
Historiador andalusí.
És autor del Ta'riḥ muluk al-Andalus ‘Història dels emirs d’Al-Andalus’, d’una part del qual la descripció geogràfica de la península Ibèrica s’ha conservat la traducció castellana, coneguda per Crónica del moro Rasis , feta a partir d’una altra de portuguesa atribuïda a Gil Peres Considerada apòcrifa, Gayangos que l’edità i Sánchez Albornoz la creuen autèntica Darrerament Lévi-Provençal ha intentat de reconstituir el text àrab inclòs molt desfigurat a la Segunda Crónica General , 1344, basant-se en el text portuguès i en les citacions que en feren els geògrafs musulmans posteriors
Vidal Vidal i Culleré
Literatura catalana
Escriptor.
Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament Columnista habitual a la premsa Segre , Avui , Presència i Eines i collaborador a Catalunya Ràdio A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts 1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986, primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes , a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes 1988, La porta del cel 1989…
,
Albert de Tormé i Liori
Historiografia catalana
Cavaller, doctor en drets i dietarista.
Fill de pares catalans i net de castellans, participà en un primer moment en el moviment revolucionari català del 1640, tot i que després fou perseguit i acabà per exiliar-se a la cort de Madrid, on rebé de Felip IV de Castella un ajut per a la seva manutenció i la de la seva germana Fou autor d’unes Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639 , dedicades a Felip IV El relat d’aquest exiliat filipista s’inicia el 1639 i arriba fins a la caiguda política d’Olivares al gener del 1643 Enmig de prolixes descripcions politicomilitars, la crònica conté…
,
Carles Mensa i Corchete
Pintura
Pintor.
Formà part del grup Sílex, i féu la primera exposició individual a Mataró, el 1961 Arribà a una posició declaradament contrària a la no-figuració i després de diverses provatures arribà, el 1964, al seu estil característic El 1965 guanyà la primera medalla Gimeno, a Tortosa Féu retrats imaginaris d’alts funcionaris i de burgesos, amb sàtira crua d’arrel grosziana i en la línia de l’equip Crònica valencià, amb el qual —i amb Artigau i Cardona-Torrandell— féu l’exposició Crònica de la Realitat, a Barcelona, el 1965 Formà part del grup italocatalà Intrarealisme Ha…
Bernat Descoll
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Lloctinent de mestre racional (1361).
Fou un dels principals collaboradors de Pere III de Catalunya-Aragó en la redacció de la seva crònica personal, en la qual ja participava el 1371 El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385 Bibliografia Bòscolo, A Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere el Cerimoniós Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1975 Gubern i Domènech, R “Notes sobre la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina