Resultats de la cerca
Es mostren 397 resultats
aragosaures
Paleontologia
Gènere de dinosaure sauròpode descrit al Cretaci inferior de Galve (Terol) sota el nom d’Aragosaurus ischiaticus.
La llargada d’aquest dinosaure s’ha estimat en 18 m de i un pes aproximat de 28 tones L’esquelet d’aquest animal és parcialment conegut, representat per una escàpula, ossos de les extremitats anteriors, pubis, isqui, fèmur i diverses vèrtebres caudals Les extremitats anteriors eren només una mica més curtes que les posteriors Les dents es caracteritzaven per ésser relativament amples i haurien estat útils per a menjar les fulles de les coníferes
hàrpids
Paleontologia
Família de mol·luscs del subordre dels estenoglossos que comprèn formes fòssils que visqueren en el Cretaci superior.
Barremià
Geologia
Quart estatge (i edat) del Cretaci inferior, situat per sota l’Aptià i per damunt l’Hauterivià.
L’estratotip és a Barrèma al departament francès dels Alps del Sud
belemnits
Paleontologia
Ordre de mol·luscs fòssils, de la classe dels cefalòpodes, que visqueren durant els períodes Juràssic i Cretaci.
Les restes que se n’han conservat són les conquilles internes equivalents a les de les actuals sípies tenen forma cilíndrica acabada en punta, i a la part externa sol haver-hi estries longitudinals on s’inserien els músculs
Senonià
Geologia
Superestatge (i superèpoca) del Cretaci superior que comprèn el Coniacià, el Santonià, el Campanià i el Maastrichtià.
Paleocè
Geologia
Primera època (o sèrie) del Terciari inferior (o Paleogen), situada damunt del Cretaci i sota l’Eocè.
La manca de sediments marins d’aquesta època és pràcticament total en les àrees mediterrànies, i per això el terme Paleocè ha estat escàs o erròniament emprat La seva durada pot ésser estimada en uns 10 milions d’anys 65 000 000-55 000 000 Hom l’acostuma a dividir en dos estatges el Danià i el Tanetià És la primera sèrie del Terciari i representa una ruptura neta, sobretot faunística, amb els temps cretacis que la precedeixen Apareixen grups importants de foraminífers i comencen a trobar-se mamífers en abundància, com els multituberculats, els marsupials, els primers ungulats del grup dels…
zoogeografia
Biologia
Estudi de la distribució geogràfica dels animals amb relació als continents que ocupen.
Hom considera tres àrees principals de distribució de la fauna l’ artogea , la neogea i la notogea , la diferenciació de les quals s’explica per mitjà de la deriva dels continents L’artogea comprèn els continents septentrionals Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, Àfrica i la Indoxina, i alhora pot ésser dividida en quatre regions paleàrtica, neàrtica, etiòpica i oriental La neogea comprèn l’Amèrica Central i del Sud L’àrea notogea és formada pel continent d’Australàsia amb totes les seves illes, i hom la divideix en tres regions australiana, polinèsia i hawaiana Isolada des del Cretaci…
Càlig
Càlig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a les terres prelitorals de la conca baixa de la rambla de Cervera, entre aquesta vila i Benicarló, al raiguer de les muntanyes que prolonguen les Talaies d’Alcalà.
El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de marbre…
Josep Vicenç Santafé i Llopis
Paleontologia
Paleontòleg.
Alumne de Miquel Crusafont , el 1974 obtingué plaça d’investigador a l’Institut de Paleontologia i el 1978 es doctorà a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els rinoceronts fòssils del Vallès-Penedès Bé que succeí Crusafont al capdavant de l’Institut a la seva mort 1983, dimití el càrrec per dedicar-se a la recerca Juntament amb la seva muller ML Casanovas , fou el primer que inicià l’estudi de les petjades fòssils icnites de dinosaures a la península Ibèrica, a la zona d’Arnedo la Rioja, i amb ella descobrí unes 30 espècies o gèneres, publicà uns 150 articles i una desena de…
ictiosaures

Ictiosaure
© Fototeca.cat
Paleontologia
Ordre de rèptils adaptat a la vida aquàtica, amb les extremitats transformades en aletes.
El cos era pisciforme, amb una aleta dorsal estabilitzadora i una aleta caudal propulsora Visqueren en el Triàsic i en el Juràssic i s’extingiren a la fi del Cretaci El gènere més conegut és Ichthyosaurus Alguns exemplars trobats al jaciment del Juràssic de Holzmaden, a Alemanya, mostraren restes d’ictiosaures formades a l’interior d’individus adults, cosa que permeté deduir que els ictiosaures eren vivípars i podien parir les seves cries directament a la mar Per tant, adquiriren una independència total del medi terrestre, ja que no els calia fresar a terra, com probablement ho…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina