Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
República del Congo 2018
Estat
La condemna de l’opositor Jean-Marie Michel Mokoko a vint anys de presó, al maig, va ser qualificada pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides d’“arbitrària” El general Mokoko va ser candidat a les eleccions del 2016, guanyades pel president Denis Sassou Nguesso, i en difondre’s els resultats de la consulta del 2016 Mokoko va fer una crida a la desobediència civil Arran d’això, Mokoko va ser acusat d’atemptar “contra la seguretat de l’Estat”, ja que, segons la policia, estava en possessió d’armes i preparava una insurrecció, ajudat per set persones més, majoritàriament…
Vaticà 2018
Estat
El 29 de gener es va promulgar la constitució apostòlica, Veritatis gaudium , que actualitza les universitats pontifícies, mentre que el 9 d’abril es va publicar una exhortació apostòlica, Gaudete et exsultate , que aborda la crida universal a la santedat El 28 de juny es van ordenar 14 nous cardenals, entre els quals, Louis Raphaël I Sako, patriarca de Babilònia dels Caldeus, que va rebre el títol de cardenal bisbe i va mantenir el mateix títol patriarcal, i entre el 3 i el 28 d’octubre es va celebrar la XV Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que va tenir com a…
L’Esport Català

Portada del número 50 del setmanari L’Esport Català (1926)
© ARCA
Esport general
Setmanari
Setmanari
Setmanari esportiu fundat i codirigit per Vicenç Bernades i Antoni Vilà.
Sortí a Barcelona del 7 d’abril de 1925 al 5 de setembre de 1927 Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític i reivindicava l’esport popular catalanista i amateur Nasqué gràcies a la crida que es feu des de les pàgines de La Veu de Catalunya i La Publicitat S'hi destacaren Antoni Vilà Crítias , amb els comentaris intellectualitzats sobre boxa, Just Cabot, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Manuel Basté, Lluís Meléndez, Carles Sindreu, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Josep A Trabal i Josep M Planas En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major…
,
Youssef Ben Khedda
Política
Polític algerià.
Secretari general 1946 del Mouvement pour le Triomphe des Libertés Démocratiques MTLD, s’adherí l’any 1955 al Front de Libération Nationale FLN Fou ministre d’afers socials del govern de la República Algeriana a l’exili 1958-60 El 1961 substituí Ferhat Abbas com a cap del govern provisional El 1962 fou allunyat del poder en esdevenir Ben Bella cap del govern Arrestat el 1964, més tard s’exilià, però tornà al seu país al cap d’uns quants anys El 1976 signà amb Ferhat Abbas i altres polítics una crida al poble contra el socialisme creixent del règim de Boumedienne, cosa que li…
Ossip Zadkine
Escultura
Escultor francès d’origen rus.
Estudià art a Londres 1906 i a París 1909, on entrà en contacte amb els artistes cubistes Es dedicà a la talla i a l’escultura de pedra El profeta , 1915, tot inspirant-se en els elements formals cubistes i a la recerca d’una abstracció de les formes El guitarrista , 1921 accentuant-ne l’aspecte líric, creà una sèrie de busts Rimbaud, Apollinaire , etc, que el portaren vers un barroquisme simbòlic Orfeu 1934 Amb el Monument a la ciutat destruïda Rotterdam, 1954 revelà tot el dramatisme d’una figura humana, gegantina, que, caminant amb els braços enlaire i girant-se enrrere, crida…
Jack London
Literatura
Nom amb què és conegut John Griffith, novel·lista nord-americà.
Treballà en diversos oficis i viatjà molt a The Son of the Wolf ‘El fill del llop’, 1900 parla de la febre de l’or, i a The Call of the Wild ‘La crida del salvatge’, 1903 i White Fang ‘Ullal blanc’, 1906, de la seva actitud davant la vida A The Iron Heel ‘El taló de ferro’, 1907 fou influït per Nietzsche, i The People of the Abyss ‘La gent de l’abisme’, 1903, influïda per Marx, reflecteix la vida dels suburbis de Londres The Seawolf ‘El llop de mar’, 1904 i South Sea Tales ‘Contes de la mar del sud’, 1911 són narracions sobre la seva vida a la mar
Sinuhe
Història
Personatge central de l’obra Aventures de Sinuhe, narració egípcia, escrita vers el 2000 aC, en forma d’autobiografia i de la qual han pervingut fragments de còpies diverses.
Quan el faraó Amenemhat mor en una conspiració, Sinuhe, alt funcionari de la cort, tem d’ésser implicat en el magnicidi i decideix de fugir a l’est Després de penalitats diverses és acollit per una tribu de beduïns, a Palestina, entre els quals es casa i adquireix prestigi i riquesa Ja vell, sent, però, l’enyorança d’Egipte i, quan el faraó Sesostris el crida, deixa tot allò que ha aconseguit i afronta un retorn insegur que esdevindrà triomfant Considerada una obra mestra de la literatura de l’antic Egipte, no hi ha en ella cap intervenció de poders supraterrenals, i a través de…
minaret
El minaret de la mesquita de Koutubia, a Marraqueix
© Fototeca.cat
Art
Història
Torre adossada a la mesquita des d’on el muetzí crida a l’oració segons les prescripcions de l’islam.
És situat a la zona d’entrada de la mesquita i el seu desenvolupament és vertical, de planta quadrada o rectangular, gairebé mai circular És de les poques parts de la mesquita que té un aspecte exterior polit Presenta una indubtable similitud funcional i estructural amb els campanars cristians, si bé mai no assolí el grau d’importància d’aquests Excelleixen els minarets de Samarra, Sevilla la Giralda i Rabat
Johann Walter
Música
Compositor i poeta alemany.
Estudià a la Universitat de Leipzig entre el 1521 i 1525 Durant aquests anys estigué al servei de la capella de l’elector de Saxònia com a cantant baix Publicà la que fou la primera collecció protestant de composicions corals, Geystliches gesangk Buchleyn Witenberg, 1524 El 1525 fou cridat per M Luter perquè l’ajudés en la composició de la Deutsche Messe Un cop mort el seu patró, l’elector Frederic, el mateix any 1525 Walter es convertí en kantor de la Lateinschule de Torgau Es mantingué en aquest lloc fins el 1548, moment en què el nou elector de Saxònia el cridà per organitzar la capella…
xiulet
Música
So que es produeix xiulant, és a dir, inspirant o espirant aire per la boca amb una certa pressió i a partir d’una determinada posició dels llavis i de la llengua i, de vegades, també amb l’ajut dels dits, que s’introdueixen a la boca d’una manera apropiada.
S’utilitza, bàsicament, per a la crida entre persones o bé en la conducció d’animals Tradicionalment, pastors i traginers s’han servit de crits i xiulets codificats individualment com a vehicle de comunicació personal i en la conducció de ramats o d’animals de tir Sovint, per tal d’augmentar el volum sonor i disminuir la fatiga, hom s’ajuda de dos dits posats convenientment entre els llavis, o també aprofitant la petita obertura que hi ha entre l’índex i l’anular amb la mà tancada, i amb l’ajut d’un casquet o didal d’aglà que es disposa entre aquests dos dits tot recolzant-los…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina