Resultats de la cerca

L’economia es basa en l’agricultura Hom conrea el 68% de la superfície total 522 ha El secà 300 ha, que forma feixes als vessants, alterna amb el regadiu 200 ha, que aprofita aigües elevades Els conreus més estesos són els d’hortalisses, d’ametllers, d’expansió recent, i la vinya regada, destinada a la producció de raïm de taula, garrofers i oliveres Amb l’expansió del regadiu s’incrementen els cítrics La propietat de la terra és repartida i domina el règim d’explotació directa La població minvà fins el 1940, a causa de l’emigració vers França i Algèria, però a partir del 1950 ha rebut un…

El territori és en gran part muntanyós i l’agricultura tradicional, de secà garrofers, vinya, olivera, es troba en completa regressió Hi ha 890 ha de superfície forestal, on només és aprofitada l’alzina surera 15% L’olivera ocupa el 19% de la superfície i el garrofer el 16% el regadiu, poc més de 50 ha Les terres són treballades en règim de conreu directe Darrerament hi ha una certa activitat industrial fusta Centre d’estiueig La vila 839 h agl 2006, esliders 370 m alt es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, sota les ruïnes de l’antic castell d’Eslida L’…

Generalment era acordada en cort, i s’aplicava a tant per foc, distribuïts segons categories de vegades era fixada damunt els llocs reials, baronials o eclesiàstics, i aquests feien llur propi repartiment El 1419 Alfons el Magnànim rebaixà al braç eclesiàstic l’import del dret, en consideració als deutes que arrossegaven del temps de Ferran I, i condonà per a l’esdevenidor als vassalls de l’Església el pagament del maridatge de les filles bastardes o illegítimes Aquesta concòrdia fou confirmada per Ferran II el 1481 i el 1510 A la cort de Barcelona del 1493 fou acordat que les exaccions…

Figura cabdal en la cristianització de la Gàllia, fou popularitzat per tot l’Occident per la biografia novellada de Sulpici Sever Una llegenda segons la qual, quan era soldat, compartí la capa amb un pobre ha influït gairebé tota la iconografia que hi fa referència La seva popularitat a Catalunya es reflecteix en l’onomàstica i en la toponímia És un dels primers cristians no màrtirs venerat com a sant La seva festa se celebra l’11 de novembre La famosa espasa de Sant Martí —del segle XIII, al bocal de la qual és representat el sant—, vinculada a la llegenda del drac de Vilardell, apareix…

El 1972 se'n separà la Lliga Comunista —un sector de la qual es reincorporà a LCR el 1978— i el 1973 es fusionà amb una escissió obrerista d’ETA ETA VI Assemblea que li donà una particular implantació al País Basc Vinculat al Secretariat Unificat de la IV Internacional trotskisme pretén impulsar la creació del “partit dels revolucionaris”, treballa al si de CCOO i d’UGT, refusa qualsevol forma de collaboració de classes i propugna una federació de repúbliques socialistes basades en consells obrers publica, des del 1971, “Combate” i “Comunismo” Feble al País Valencià, a Catalunya —on té per…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de València, ingressà poc després al cos d’arxivers de l’estat 1944 Destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a part la seva tasca professional, que es reflecteix en la seva obra Inventario de los pergaminos medievales de monasterios gerundenses 1953, publicà alguns treballs, ben documentats, sobre les cancelleries dels reis Pere III, Alfons el Magnànim, Ferran I i Ferran el Catòlic Sobre temes valencians, escriví Valencia urbana y medieval a través del oficio del mustaçaf 1957 —tesi doctoral—, Bosquejo histórico de Oropesa Castellón 1953 i…

Les seves obres són gresos de formes simples i de qualitats pètries, entre les quals es destaquen els vasos i les peces de formes depurades, així com les plaques que realitzà darrerament, amb les quals perseguia efectes escultòrics i de policromia, mitjançant una sàvia aplicació dels esmalts Feu la primera exposició a Barcelona 1936, i exposà després a Alemanya, Suïssa, París, Washington, Bilbao i Madrid Obtingué medalles d’or a la Triennal de Milà 1936, 1951, 1957 Té obres als principals museus de ceràmica del món, i és autor de plafons, com ara el gres que reprodueix Les Taules…

Inicialment vinculat a l’Instituto de Historia Medieval de España de la Universitat de Barcelona, des del número 9 1980 l’ Anuario de Estudios Medievales és editat per la delegació del CSIC de Barcelona El seu primer director i principal impulsor fou el professor Emilio Sáez Caravaca 1917-Valladolid 1988, catedràtic d’història medieval de la UB en 1958-78 En el període 1983-87 el professor Sáez compartí la direcció amb Maria Teresa Ferrer i Mallol, la qual posteriorment n’ha assumit la direcció L’ Anuario de Estudios Medievales té un bloc principal dedicat als estudis de recerca …

Ocell propi de les zones àrides o subdesèrtiques del N d’Àfrica i del SW d’Àsia, als Països Catalans és un divagant excepcional, cada vegada més escàs Fins ara hom disposa només de 10 dades 3 captures a la Catalunya Nord octubre de 1816, 3111837 i final d’octubre de 1849 citades per Companyó, però sense esmentar localitats un exemplar naturalitzat a la collecció de la Universitat de Barcelona, capturat en una localitat del Barcelonès en data no precisada i un altre exemplar naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca en data desconeguda, però anterior al 1911 a més,…

El llop Canis lupus torna a ser present a Catalunya, on va arribar progressivament des dels Apenins Darrerament, hi ha evidències de l’arribada d’algun exemplar des de la població ibèrica Jordi Ruiz-Olmo El llop Canis lupus , que es va arribar a extingir al començament del segle XX, torna a ser present als Països Catalans, amb seguretat, des de l’any 2000, data en què es va recollir el primer excrement que, després de la seva anàlisi genètica, es va confirmar que pertanyia al llop Tot i això, cal dir que els pastors de la zona del Cadí denunciaven atacs als seus ramats des del…