El llop (Canis lupus) torna a ser present a Catalunya, on va arribar progressivament des dels Apenins. Darrerament, hi ha evidències de l’arribada d’algun exemplar des de la població ibèrica.
Jordi Ruiz-Olmo.
El llop (Canis lupus), que es va arribar a extingir al començament del segle XX, torna a ser present als Països Catalans, amb seguretat, des de l’any 2000, data en què es va recollir el primer excrement que, després de la seva anàlisi genètica, es va confirmar que pertanyia al llop. Tot i això, cal dir que els pastors de la zona del Cadí denunciaven atacs als seus ramats des del 1997 i que sembla que al massís del Carlit i a la Reserva Natural de Noedes els primers indicis daten del 1995. La presència de l’espècie a Catalunya va ser reconeguda per la Generalitat de Catalunya el 2004, any en què es va tenir la primera constatació genètica.
Els principals encarregats del seguiment del llop a Catalunya són el Departament de Medi Ambient i la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, que realitza les anàlisis genètiques.
Les tècniques d’anàlisi molecular (DNAm) han permès conèixer l’origen d’aquests individus; així, tots els llops que s’han detectat fins ara a Catalunya pertanyen a l’estirp francoitaliana (haplotip italià). Aquest fet té l’origen en l’expansió de la població que va sobreviure a Itàlia i que va arribar al sud-est de França el 1992; des d’aquí, el llop va travessar els Pirineus, de la mateixa manera que també va travessar el Massís Central francès.
Des de l’any 2000 fins al 2009 es té constància de la presència del llop en territori català cada any. Les dades segures provenen sempre de les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, on s’observen grans desplaçaments d’alguns individus, tot i que hi ha dades aïllades (algunes per confirmar) en altres indrets més allunyats, com el Bages, Osona o el Pallars Jussà. Gràcies als estudis genètics, s’han identificat 12 individus diferents durant aquests deu anys, 11 mascles i 1 femella. El màxim d’individus trobats simultàniament en un any, però, és de 5.
Des del 2004 fins al 2009 s’han constatat 41 atacs segurs de llop, principalment a la zona del Cadí (Berguedà, Alt Urgell i Solsonès), amb un balanç de 67 ovelles, 1 cabra i 1 vedell morts, la qual cosa representa 1,63 caps de bestiar afectats per atac. S’ha implantat un programa de suport a la ramaderia que ha determinat una gran disminució del conflicte. Darrerament, el nombre de caps de bestiar morts anualment per llop és inferior a cinc. Aquest programa inclou aspectes com reunions de coordinació amb tots els agents implicats, intercanvi d’informació, la formació, l’educació ambiental, l’augment de vigilància dels ramats, l’ensinistrament i lliurament de gossos de protecció i la col·locació d’infraestructures per a protegir els ramats a la nit.