Ocell propi de les zones àrides o subdesèrtiques del N d’Àfrica i del SW d’Àsia, als Països Catalans és un divagant excepcional, cada vegada més escàs.
Fins ara hom disposa només de 10 dades: 3 captures a la Catalunya Nord (octubre de 1816, 3.11.1837 i final d’octubre de 1849) citades per Companyó, però sense esmentar localitats; un exemplar naturalitzat a la col·lecció de la Universitat de Barcelona, capturat en una localitat del Barcelonès en data no precisada; i un altre exemplar naturalitzat a la col·lecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca en data desconeguda, però anterior al 1911; a més, Vayreda el cita el 1881 com a excepcional a la província de Girona. Darrerament hom coneix 4 observacions: una al final d’agost de 1950 a l’estany de Canet; un caçat a Prats de la Cerdanya (Baixa Cerdanya) el 07.09.64; un altre el maig de 1983 a l’estany de Canet i, finalment, un ocell a Mallorca observat recentment, però sense data ni localitat.