Resultats de la cerca

S’inicià en la disciplina del violí a onze anys, a Tòquio, i posteriorment estudià a la Universitat Nacional de Taiwan amb Dai Ch’uei-lun El 1954 es traslladà a París, on fou deixeble de Collette de Lioncourt a l’École César Franck, i poc després ingressà a la Sorbona i al Conservatori de París, on estudià amb A Jolivet i O Messiaen El 1959 retornà a Taiwan, i hi introduí les idees de l’avantguarda musical a través d’iniciatives com el Fòrum de Compositors Xinesos o la Societat Xinesa per a la Música Contemporània Interessat en la música folklòrica, el 1967 fundà el Centre per a la Recerca de…

Començà els estudis de piano a cinc anys, i fou alumne d’Alphonse Hasselmans al Conservatori de París, on s’inicià en l’arpa quan en tenia setze El 1912 obtingué un primer premi en aquest instrument Fou el primer intèrpret de la Sonate pour flûte, alto et arpe de C Debussy, que estrenà el 1916 sota la supervisió del mateix compositor L’any 1922 formà el Quintet Instrumental de París, que des del 1945 fou conegut com el Quintet Pierre Jamet Molts compositors, com Albert Roussel o André Jolivet, dedicaren obres a aquest quintet de flauta, arpa i trio de corda Del 1936 al 1959 fou…

Fou alumne de J Huré al Conservatori de París, on es diplomà l’any 1910 amb un primer premi en violí El seu debut oficial tingué lloc a Brusselles un any després en un concert dirigit per Eugène Ysaÿe El 1912 fundà el Quartet Poulet i, poc després, els Concerts Poulet Fou el primer intèrpret de la Sonate pour violon et piano de C Debussy, que interpretà el 1917 acompanyat pel compositor mateix Del 1932 al 1944 fou director del Conservatori de Bordeaux i director de l’orquestra filharmònica d’aquesta ciutat També dirigí els Concerts Colonne de París 1940-45 El 1944 fou nomenat…

Fill del compositor H Février, estudià amb Édouard Risler i Marguerite Long al Conservatori de Música de París entre el 1917 i el 1921 Février s’especialitzà en el repertori francès del segle XX Amic de Francis Poulenc des de la infantesa, junts enregistraren les obres per a piano a quatre mans d’aquest compositor Poulenc li dedicà el seu Concert en re menor per a dos pianos, que estrenaren conjuntament el 1932 El 1937, M Ravel li confià la interpretació del seu Concert per a la mà esquerra , que el 1931 havia estrenat P Wittgenstein, l’actuació del qual, però, no havia satisfet l’autor…

Encoratjat pels seus pares, inicià els estudis musicals a la Xina amb el pianista i director d’orquestra italià Mario Paci, estudis que quedaren interromputs quan esclatà la Revolució Xinesa el 1948 els pares, perseguits durant la Revolució Cultural, se suïcidaren el 1966 A partir de llavors visqué en diversos països d’Europa tot ampliant la seva formació Debutà el 1951 interpretant el Concert per a piano núm 5 de Beethoven El 1953 guanyà el tercer premi del Concurs de Piano de Bucarest i el 1955 un premi especial al Concurs Internacional de Piano F Chopin de Varsòvia, per la seva…

Rebé les primeres lliçons del seu pare, el també pianista Franz Rummel Quan aquest morí, es traslladà als Estats Units, on adquirí la nacionalitat nord-americana Establert a Washington, continuà els seus estudis musicals amb SM Fabian El 1904 tornà a Berlín per ampliar els coneixements de piano i composició De Berlín passà a París, on establí una sòlida amistat amb C Debussy, del qual estrenà diverses obres Entre el 1918 i el 1921 fou el pianista acompanyant de la ballarina Isadora Duncan, amb la qual visità diversos països europeus Durant els anys vint visqué a Londres i s’hi…

Les primeres nocions de música les rebé del seu pare, que era flautista i pianista, quan la família vivia a Nàpols Poc després, ingressà al Conservatori de Música de Hannover i estudià amb Karl Leimer Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, iniciada ja la seva carrera com a solista, hagué de treballar com a violinista, timbaler del seu regiment i pianista de jazz El 1921 començà les seves gires per Europa i el 1926 per Amèrica, on triomfà amb la interpretació del Concert per a piano i orquestra en do menor de S Rakhmaninov Més tard, durant la Segona Guerra Mundial, actuà sota la batuta…

Fill de Josep Gols i Veciana , es formà musicalment amb el seu pare en les disciplines de piano i violí i obtingué, a vint-i-cinc anys, la beca Pau Casals, gràcies a la qual es traslladà a Barcelona Fou deixeble de B Samper i, juntament amb el seu germà Joan , treballà en la recollida de cançons populars per a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya El 1930 retornà a Tarragona, on feu un concert de piano interpretant obres seves i un any després assumí la direcció de l’Orfeó Tarragoní Fou professor de cultura musical a partir del 1934 al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la…

Fou durant la Illustració que les idees de filòsofs com JJ Rousseau despertaren l’interès per aquells pobles i cultures que, en certa manera, encara no havien estat marcats per un procés de civilització Una excellent mostra musical d’aquest fenomen es troba en l’obra Les Indes galantes 1735, de JPh Rameau, on s’intentà recrear la música de pobles que, tot just, començaven a ésser coneguts per les primeres expedicions Dins d’aquest interès, cal esmentar l’anomenada música turca alla turca , de la qual Mozart mostrà alguns dels exemples més reeixits El rapte del serrall Posteriorment, les…

El valor numèric dproporció s’expressa aritmèticament amb el número 1,618, i fou anomenada "divina proporció" pel teòleg i matemàtic Luca Pacioli en el seu tractat De divina proportione Venècia, 1509 L’expressió secció àuria nombre d’or prové de Leonardo da Vinci, que illustrà les figures geomètriques del tractat de Pacioli El nombre d’or apareix com una llei bàsica de la morfologia de la natura i constitueix la base de l’estructura figurativa del cos humà Des de l’Antiguitat fins al Renaixement els artistes i arquitectes se’n serviren per a expressar les correspondències harmòniques entre l’…