Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
Peter Josef Wagner
Música
Musicòleg i estudiós de l’època medieval.
Es doctorà el 1890 a la Universitat d’Estrasburg amb una tesi sobre GP da Palestrina com a compositor de música profana i després continuà els estudis a Berlín, amb JAPh Spitta El 1893 fou nomenat professor adjunt de la Universitat de Friburg, centre on restà durant trenta-vuit anys Sota el patronatge del papa Lleó XIII hi fundà l’Académie Gregorienne El 1927 fou elegit primer president de la Societat Internacional de Musicologia La seva gran obra és Einführung in die gregorianischen Melodien 'Introducció a la melodia gregoriana', el primer estudi sobre cant medieval basat en mètodes moderns…
Francesc Via
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Argenter i gravador.
Féu la seva prova de passantia el 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomás de Villanueva catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Entre les obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’església prioral de Reus 1696 Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que illustren la relació d’actes dedicats pel gremi d’argenters de Barcelona a…
ibn ‘Ammār
Literatura
Poeta andalusí.
Amic i visir del també poeta al-Mu'tamid de Sevilla Governà Silves 1069 en nom de la taifa abbadita i collaborà en l’annexió de Múrcia 1078 Va rompre les relacions amb al-Mu'tamid i s’independitzà a Múrcia, des d’on cercà l’aliança amb Abū Bakr ibn Abd al-'Azīz de València Rebutjat per aquest, arengà el poble incitant-lo a la revolta No tingué èxit i cercà, infructuosament, refugi prop d’Alfons VI de Castella Mentre intentava de guanyar-se l’amistat dels Banū Ḥud de Saragossa, llavors senyors de Dénia, fou fet presoner Al-Mu'tamid el comprà i l’assassinà Són molt famosos els seus versos…
Georges Straka
Lingüística i sociolingüística
Fonetista i romanista francès.
Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà,…
Iberia
Setmanari
Setmanari publicat a Barcelona del 10 d’abril de 1915 al febrer de 1919, sota la direcció de Claudi Ametlla, per a fer propaganda de la causa aliada.
Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès Hi collaboraren J Carner, JM López-Picó, A Rovira i Virgili, E Xammar redactor en cap, JM Junoy, M Aguilar, R Jori, Alexandre Plana, J Brossa, M de Unamuno, R Pérez de Ayala, RM del Valle-Inclán, etc Publicà també poemes de G Apollinaire i de M Jacob Destacaren les portades d' Apa i els dibuixos de Canals, Colom, Ynglada i Nogués Alguns estudis fixaren la desaparició de la revista al número 157 20 d’abril de 1918, però posteriorment s’ha tingut constància de l’edició fins el número 200, a més de…
Nusrat Fateh Ali Khan
Música
Cantant hindú.
Considerat l’intèrpret més destacat d’estils com el qawwali , sufí, la música pakistanesa i els ritmes del nord de l’Índia, la seva extensa producció discogràfica començà a arribar al mercat espanyol el 1990 a través del segell Real World, gestionat pel músic britànic Peter Gabriel El 1995 participà en la banda sonora de la pellícula Dead Man Walking D’entre els seus més de quaranta-cinc discs coneguts, la majoria dedicats a la recreació de músiques religioses i relacionades amb la tradició hindú, destaquen Mustt mustt 1990, Shahbaaz 1991, Devotional Songs 1992, Love Songs 1992…
Michel Sanvoisin
Música
Flautista francès.
Fou deixeble de Carl Dolmesch, amb qui estudià flauta de bec, i es perfeccionà en la interpretació de música antiga amb Antoine Geoffroy Dechaume Formà part de l’Ensemble Polyphonique de la Radio entre el 1963 i el 1984 L’any 1965 fundà l’Ensemble Ars Antiqua de París amb Joseph Sage contratenor i Guy Robert llaüt, formació amb la qual feu nombrosos enregistraments discogràfics, en què destaquen els dedicats a l’obra de Guillaume de Machaut i de Guillaume Dufay Com a solista, ha enregistrat també obres d’A Vivaldi, JS Bach i GPh Telemann És professor del Conservatori de Rouen Ha…
Santiago Jaumandreu Jaumandreu
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
El 1911 fou nomenat delegat de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE per Catalunya Competí de forma discontínua, i fou segon a la Copa Grup Esportiu 1912 El 1918 fou secretari del Grup Esportiu CVR Impulsà la recuperació de la Volta a Catalunya l’any 1920, edició en què exercí de comissari, poc abans d’accedir a la presidència de la UVE També exercí de cronometrador i organitzà els Campionats d’Espanya per equips L’any 1939 es convertí en el primer president de la Federació Catalana de Ciclisme sota aquesta denominació El 1940 rebé un homenatge pels cinquanta anys dedicats al…
Villores
Municipi
Municipi dels Ports, situat al NW de la comarca, prop del límit amb Aragó.
Ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins al Bergantes, que el limita per llevant Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora riu, és aprofitable agrícolament El 50% de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres Hi ha 210 ha de conreus de secà, dedicats a cereals, vinya i llegums, i 9 ha de regadiu El poble 54 h agl 2006, villorans 743 m alt, és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes De l’església parroquial Sant Joan, que conserva una creu…
Institut de Documentació i d’Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas
Música
Institut creat pel Consejo de Universidades del Ministeri d’Educació i Ciència el 6 de juny de 1979 amb el rang d’Institut Universitari, a proposta de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Fou el resultat d’un pacte entre la UAB i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aquesta darrera com a hereva universal del mestre Josep Ricart i Matas L’IDIM és un centre d’investigació musicològica i de formació d’investigadors, i ha organitzat més d’una vintena de congressos i seminaris internacionals, entre els quals destaquen els dedicats a H Anglès 1988, F Pedrell 1991, F Mompou 1993 i JS Bach 2000, com també El Barroc Musical Hispànic , que se celebra des del 1989 Publica la revista Recerca Musicològica des del 1981 i els Quaderns de Música Històrica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina