Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
Salvador Sunyer i Aimeric
Política
Activista polític i cultural i poeta.
Als tretze anys començà a treballar com a auxiliar de farmàcia, feina amb la qual es guanyà la vida durant molts anys Després de la Guerra Civil de 1936-39, participà en els moviments de joventut d’Acció Catòlica 1940-55 Aquests anys començà a collaborar en publicacions diverses i participà en certàmens literaris, sobretot de poesia, alguns dels quals guanyà Interessat pel teatre des del final dels anys cinquanta, el 1959 dirigí el grup teatral Estil i cursà art dramàtic El 1967 impulsà el Grup d’Expressió La Pastera, del qual fou coordinador Després d’obtenir el 1965 el grau superior de la…
Vida de familia
Cinematografia
Pel·lícula del 1963-1964; ficció de 90 min., dirigida per Josep Lluís Font i Martí.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí - Eca Films Josep Maria Argemí, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JLFont, Enric Ortenbach, Arnau Olivar FOTOGRAFIA Juan Jurado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Domènec Bronchalo, Jordi Palà, Alberto de Jesús MUNTATGE Santiago GSalichs MÚSICA Xavier Montsalvatge SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Ana María Noé Aurelia, Montserrat Carulla Rosa María, Fernando Guillén Luis, Luis Induni l’advocat d’Aurelia, Carlos Mendy Eduardo, Antonio Casas Carlos, José María Ovies Jorge, Maria Aurèlia Capmany María, l’esposa de Juan,…
Angola 2016
Estat
En un moment de greu crisi econòmica, causada pel descens del preu del petroli, el president José Eduardo dos Santos va ser reelegit com a màxim líder del Moviment Popular d’Alliberament d’Angola MPLA, en el congrés celebrat a l’agost Dos Santos, en el poder des del 1979, no va deixar dubtes que es presentarà a les eleccions legislatives del 2017 i va fer entrar en el comitè central del partit dos del seus fills, José Filomeno, conegut com Zenú , i Welwitschia José, Tchizé Uns quants mesos abans, havia collocat la seva filla primogènita Isabel al capdavant de Sonangol EP, l’empresa pública…
Sant Martí Sacosta
Antiga canònica augustiniana, col·legi de jesuïtes i ara seminari conciliar, situada a la part alta de la ciutat de Girona, entre el convent de Sant Domènec i la pujada de Sant Martí.
L’església de Sant Martí existia ja el 898 i tenia sacerdot propi El cabiscol Ponç la féu reedificar abans del 1064, i s’hi treballava encara el 1078, quan el seu hereu Joan féu deixes per cobrir-la El 1101 el comte Ramon Berenguer III la rebé sota la seva protecció, i el 1118 Berenguer Amat l’encomanà al bisbe de Girona El 1152 Guillem, prevere de Sant Martí i arxilevita de Besalú, la cedí a l’abat Ponç de Monells, de Sant Joan de les Abadesses, perquè hi instituís un prior i una comunitat de canonges La fundació, però, no es féu fins el 1164, que s’hi installà una comunitat, presidida per…
Castell de Palou de Torà (Massoteres)
Art romànic
El poble de Palou de Torà, dit també Palouet o Palou de Massoteres, és a llevant del terme municipal La similitud del seu topònim amb el de Palou de Sanaüja Torrefeta fa que sovint els esments documentals d’aquest darrer indret s’hagin atribuït a Palou de Torà i viceversa Tenint en compte, doncs, aquesta consideració que pot induir a algun error, segons indica CBaraut, el castell de Palou de Torà és esmentat en el testament de Pere Ponç de l’any 1116 aquest personatge, abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, dictà les seves disposicions testamentàries, i entre moltes altres deixes llegà al seu…
Santa Maria de la Perxa (la Cabanassa)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, fou el temple de l’hospital bastit al coll de la Perxa, al límit entre la Cerdanya i el Conflent El pelegrí o el viatger de l’edat mitjana que, pel Conflent, pujava a la Cerdanya, trobava al peu del camí, al final de la penosa ascensió, l’hospital de Santa Maria de la Perxa El coll de la Perxa, que als documents llatins pren el nom de portus de Pertica el port de la Perxa, era d’accés difícil durant l’hivern El nom li venia de les perxes plantades al sòl i que eren destinades a guiar el viatger sobre la neu S’hi arribava per la strata confíentana el camí…
aiguarràs
Química
Oli essencial volàtil, incolor, d’olor característica, poc tòxic, insoluble en aigua, miscible amb molts solvents orgànics.
Abans s’anomenava aiguarràs només l’essència de trementina actualment la denominació s’estén a productes molt semblants, però no idèntics, que són les essències de fusta de pi, de carbonització de fusta de pi i de fusta de pi de papereria L’essència de trementina s’obté modernament fluïdificant la trementina amb la pròpia essència a fi de separar l’aigua i les impureses i destillant-la després en aparells continus, amb injecció de vapor o al buit El residu de la destillació és la colofònia L’essència de fusta de pi s’obté destillant amb vapor les deixes de fustes resinoses o, més modernament…
Sant Llorenç de Montfalcó d’Agramunt (Ossó de Sió)
Art romànic
El poble de Montfalcó d’Agramunt es troba al sud-oest de Castellnou, sobre un petit tossal 389 m d’altitud als contraforts llevantins de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit vers l’any 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell, i poc després es bastí un castell Tot i que no han pervingut dades documentals, és molt probable que l’origen de l’antiga església parroquial de Sant Llorenç sigui parallel al de la fortalesa, com solia ser habitual en els indrets que es conquerien per tal d’atreure i establir-hi poblament L’església de Sant Llorenç de Montfalcó pertanyia a la diòcesi d’Urgell, i el seu…
Santa Margarida de Cogullera (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Aquesta església era situada dintre de l’antic terme del castell de la Llavinera Sempre fou una capella rural vinculada al mas Casa Ollera o Cogollera, com finalment se l’anomenà, situat dins el terme de la parròquia de Sant Pere Sallavinera El primer document que parla de l’existència d’aquesta capella és de l’any 1072, data en la qual un feudatari del castell de Llavinera, Ot Miró, donà a la seva muller Gerberga l’alou que tenia a Llavinera, i una de les afrontacions corresponia a l’església de Santa Margarida Posteriorment l’església torna a documentar-se quan l’any 1224 l’abat Ramon de…
Sant Nicolau (Tortosa)
Art romànic
L’església de Sant Nicolau, avui desapareguda, era situada a l’extrem meridional del barri de Remolins, propera a la muralla de la vora del riu, on s’obria un portal del mateix nom Fou, molt probablement, un dels primers temples que es fundaren a Tortosa després de la conquesta feudal, ja que és documentat des del 1159 Consta en aquest any que Carbonell de Manresa i la seva muller Adelina vengueren a l’“ecc/es/e Sancti Nicholai ” un camp d’un cafís de sembradura, a Tivenys, pel preu de dotze morabatins El temple de Sant Nicolau depenia del capítol catedralici i estava obert al culte, encara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina