Resultats de la cerca

Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…

Rebé la primera educació religiosa als collegis dels germans de les Escoles Cristianes i dels jesuïtes, cursà la carrera d’enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona Gairebé acabada la carrera d’enginyer, recobrà la fe catòlica i ingressà a la Companyia de Jesús 1907 Ordenat de sacerdot 1920, inicià la seva activitat apostòlica adreçant-se a auditoris masculins, els quals atragué a cases d’exercicis El 1921 fundà l’Obra dels Exercicis Parroquials, que tenia la finalitat de recristianitzar la societat per mitjà dels exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola en aquests es…

El lloc de les Oluges, a 528 m d’altitud, és situat a l’alta vall del Sió L’actual poble és el resultat de la unió dels nuclis de l’Oluja Jussana i l’Oluja Sobirana La seva església parroquial, dedicada a Santa Maria, és situada a l’antic sector de l’Oluja Jussana, i formà part de la diòcesi d’Urgell fins a la creació del bisbat de Solsona a la darreria del segle XVI El lloc d’Oluja és mencionat des del 1015 La primera notícia d’aquesta església la proporciona un document del principi del segle XII en el qual s’estableix la vinculació de la parròquia d’Oluja a Santa Maria de…

Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina Era expert en paleografia i numismàtica Escriví una Disquisitio methodi consignandi annos aerae christianae 1766 i un Speculum dels títols eclesiàstics de la diòcesi

Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals 1822 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1837 És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí

Degà del capítol barceloní, defensà la submissió a Felip V Li fou confiat pel duc de Berwick el càrrec de vicari general castrense i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Barcelona Fou inquisidor de Catalunya i Mallorca i bisbe de Girona 1729

Doctor en teologia, fou rector de la Universitat de Perpinyà des del 1687 Canonge de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna l’any 1721 Deixà inèdites unes Notícies de la iglésia insigne, collegiata de Sant Joan de Perpinyà

Erigit en defensor de la fe, actuà contra els hugonots que s’introduïen a Catalunya a través de la seva diòcesi, acció que li impedí d’assistir al concili de Trento El 1566 encarregà al dominicà Pere Màrtir Coma un manual contrareformista, de gran difusió

Província de l’imperi selèucida, fou posteriorment s II aC un regne autònom Conquerida per Trajà 116 dC, mantingué una certa autonomia, però Dioclecià l’annexà a la diòcesi d’Orient Per la seva capital, Edessa, l’Osroene fou el centre d’irradiació de la cultura siríaca

Situat a la diòcesi de Langres, avui Troyes, fou la més fecunda de les fundacions del Cister A la línia de Claravall pertanyen, entre altres, Poblet i Santes Creus El 1918 l’abadia fou convertida en establiment penitenciari L’església acabada el 1174 fou destruïda el 1819