Santa Maria d’Oluja (les Oluges)

El lloc de les Oluges, a 528 m d’altitud, és situat a l’alta vall del Sió. L’actual poble és el resultat de la unió dels nuclis de l’Oluja Jussana i l’Oluja Sobirana. La seva església parroquial, dedicada a Santa Maria, és situada a l’antic sector de l’Oluja Jussana, i formà part de la diòcesi d’Urgell fins a la creació del bisbat de Solsona a la darreria del segle XVI. El lloc d’Oluja és mencionat des del 1015.

La primera notícia d’aquesta església la proporciona un document del principi del segle XII en el qual s’estableix la vinculació de la parròquia d’Oluja a Santa Maria de Solsona. L’any 1106 Gombau Bernat, conjuntament amb la seva muller i el seu fill, Pere Bernat i la seva esposa, i Ponç Bernat i la seva muller, cediren l’església de Santa Maria d’Oluja a la canònica solsonina. Així mateix es dotà la parròquia amb una vinya i consta que aquesta tenia cementiri. La subjecció d’aquesta església a la canònica solsonina és ratificada en la butlla que el papa Eugeni III adreçà l’any 1151 a Santa Maria de Solsona, en l’acta de la tercera consagració de l’església solsonina del 1163, i en butlles papals posteriors.

Des dels primers moments de la seva dependència a l’esmentada canònica, fou el paborde i després abat del monestir de Solsona el qui proveía el rector de la parròquia d’Oluja, com es comprova en un document del 1267, en el qual el paborde Guerau concedí a Ponç del Pla, clergue, l’església de Santa Maria d’Oluja com a benefici personal. El rector d’Oluja exercia funcions de notari del terme.

A la darreria del segle XIII, en la relació d’esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 a la diòcesi d’Urgell, consta, dins el deganat de la vall de Lord, que l’“ecclesia d’Oluya” satisféu el primer any esmentat 47 sous i 4 diners, i el segon, 46 sous i 6 diners; així mateix, aquesta església també consta en la dècima col·lectada en la mateixa diòcesi l’any 1391.

El temple actual de Santa Maria és un edifici d’estil neoclàssic, que conserva escassos elements medievals en el seu campanar.