Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña
Literatura catalana
Repertori biobibliogràfic dels escriptors nascuts al Principat de Catalunya fins al primer terç del s. XIX, publicat a Barcelona el 1836.
Desenvolupament enciclopèdic Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798,…
música del Tadjikistan
Música
Música desenvolupada al Tadjikistan.
L’actual estat del Tadjikistan és en una zona on s’han trobat restes arqueològiques que demostren l’existència d’instruments molt variats ja al segle II aC Molt aviat aquests territoris foren conquerits per l’islam, que hi portà la seva religió i també la seva tradició de música culta La música popular fou evidentment influïda per la música àrab, però ha conservat un estil i uns instruments propis Els modes de la música tradicional tadjik es basen en tetracords, pentacords, de vegades fins i tot en hexacords, però mai no superen l’octava Les escales són heptatòniques Són típics els modes…
runa
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes utilitzats en l’escriptura germànica més antiga, amb un valor alhora gràfic i màgic.
El conjunt d’aquests signes era conegut pel nom de fut-hark quan s’iniciava amb aquestes sis primeres lletres Efectivament, segons temps i llocs, l’ordre i el nombre del conjunt poden variar I si la sèrie més corrent i originària era de 24 caràcters, hom en troba més de 30 en les runes anglofrísies, i només 16 en les noruegosueques De fet, hom en coneix tres grups bàsics el germànic , de 24 signes, gravats sobre objectes diversos en terres de Germània l' anglofrisi , difós especialment en l’Anglaterra actual, amb un notable increment del nombre de signes, possiblement motivat per…
abecedari
Educació
Primer cartell d’una sèrie, amb la qual els infants, fins al començament del segle XX, feien l’aprenentatge de la lectura, segons el sistema difós per Jean-Baptiste de La Salle.
registre
Lingüística i sociolingüística
Varietat funcional d’una llengua, fruit de l’associació habitual entre uns determinats trets lingüístics —fonètics, gràfics, gramaticals, lèxics, etc.— i uns factors correlatius propis de la situació d’ús —com el tema, el canal, la formalitat o el propòsit de la comunicació—.
La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…
música d’Estrasburg
Música
Música desenvolupada a Estrasburg (França).
Ciutat d’origen celta, fou la primera on es practicà el cant gregorià difós pel bisbe Amand Aquesta pràctica de cant va tenir un gran desenvolupament a la ciutat fins al final del segle IX, en què el gregorià començà a perdre importància Fou amb el minnesang , una forma de cançó fruit de la cultura dels trobadors, que Estrasburg inicià una nova vida musical Entre els principals autors d’aquest gènere, cal destacar Ulrich von Gutenbourg, Reinmar von Hagenau i Hesso von Strassburg L’actual catedral, la construcció de la qual s’inicià el 1176, tingué el primer orgue un segle després Aquest orgue…
hípica

Hípica. Cursa d’obstacles
© Fototeca.cat-Corel
Hípica
Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista principal.
Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós Les normes fonamentals de l’hípica…
cúpula
Cúpules daurades de l’església de la Dormició al Kremlin de Moscou
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Art
Tipus de coberta que, amb una superfície semiesfèrica engendrada per la rotació d’un eix central, cobreix una planta constituïda per un cilindre o un polígon de molts costats.
Amb tot, a la pràctica hom troba cúpules aixecades sobre una planta quadrada, cosa que planteja el problema de l’enllaç entre ambdues parts estructurals, que ha estat resolt de dues maneres per mitjà de petxines o per mitjà de trompes Tot i que hom pot trobar-ne precedents, fou a Roma on hom en començà la utilització sistemàtica primerament com a tímids tempteigs a l’època republicana mausoleu de Cecília Metella, i, finalment, amb l’Imperi, amb obres de la magnitud del Panteó de Roma segle II, on la cúpula restà alleugerida amb la introducció d’elements —àmfores o peces buides de terra cuita…
Ruscino
Historiografia catalana
Revista d’història i arqueologia, principalment de la Catalunya del Nord, en francès, apareguda a Perpinyà entre el 1911 i el 1926 amb el subtítol Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon et des autres pays catalans; fou fundada i dirigida per Pere Vidal, historiador i bibliotecari de Perpinyà.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat pretendre una periodicitat trimestral, es mantingué de manera irregular, amb la publicació d’un sol número anual durant la Primera Guerra Mundial i, després, dos 1920-26 El 1914 núm 4, fasc 3 esdevingué l’òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane creada per l’historiador Enric Aragon, director de la revista a partir del 1920 Vidal i Aragon en foren els principals redactors, amb la realització de treballs originals o mitjançant la publicació anotada de nombrosos documents d’arxius Revista eminentment històrica,…
Pietro Metastasio
Música
Llibretista i poeta italià.
El seu nom real era Pietro Antonio Domenico Bonaventura Trapassi Malgrat el seu origen humil, tingué una educació acurada gràcies als seus dots i a diversos protectors El principal fou Gianvincenzo Gravina, el qual li hellenitzà el cognom, pel qual ha estat conegut posteriorment, li proporcionà un coneixement profund dels clàssics i li facilità la publicació de la tragèdia Giustino 1717 Dedicat a la jurisprudència a Nàpols des del 1721, també escriví obres teatrals i llibrets per encàrrec, entre els quals figuren Siface rè di Numidia 1723, Didone abbandonata 1724 -dedicada a la seva futura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina