Resultats de la cerca
Es mostren 340 resultats
LED
Díodes electroluminiscents o LED
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Díode electroluminescent.
Són formats per una junció pn capaç d’emetre llum en ésser polaritzada en sentit directe Produeixen una llum monocromàtica, són de baix consum i són molt emprats com a elements de senyalització en aparells, circuits electrònics i làmpades Són especialment coneguts els indicadors alfanumèrics, utilitzats en aparells digitals, amb els quals hom representa lletres i xifres, i entre els quals cal esmentar els de 7 i de 8 segments Segons el semiconductor utilitzat hom aconsegueix colors de llum diferents vermell, verd, groc, etc Els semiconductors més utilitzats són l’arsenur de galli…
taxa d’error per paquet
Unitat de mesura de l’error en la transmissió de paquets de bits en les comunicacions digitals.
conjunt de ports programables
Electrònica i informàtica
Circuits integrats digitals que poden ésser programats diverses vegades per l’usuari per a realitzar funcions lògiques.
Com a xip estan disponibles comercialment i es troben en grans sèries La seva arquitectura és la d’una matriu de funcions electròniques, més o menys complicades, que poden executar qualsevol lògica, amb la condició que hom les connecti adequadament per mitjà de la seva programació Segons la seva tecnologia de fabricació, hom pot tornar a utilitzar el xip per a una altra aplicació, esborrant la informació que pugui tenir amb raigs ultraviolats o tornant a escriure-hi a sobre
NICAM 728
Electrònica i informàtica
Sistema, desenvolupat per la BBC, que integra dos canals de so digitals en els senyals de televisió.
Pot ésser configurat per a transmetre un senyal estereofònic, dos canals monofònics, que permeten la recepció de senyals en dos idiomes, o un canal monofònic i un de dades Cada canal és mostrejat a una freqüència de 32 kHz, amb 14 bits per mostra, cosa que fa que la qualitat sigui força bona El sistema comprimeix el senyal reduint a 10 el nombre de bits per mostra transmesa al canal El procediment de compressió consisteix a analitzar els nivells d’amplitud d’un paquet de mostres consecutives, a assignar dinàmicament a les mostres els bits que millor les representen i a informar el receptor…
petjada digital
Electrònica i informàtica
Mecanisme que permet defensar els drets d’autor i combatre la còpia no autoritzada de continguts digitals.
Consisteix a inserir, sobre un contingut digital, un conjunt de bits imperceptibles i únics per a cada còpia del contingut D’aquesta manera, si s’identifiquen còpies illegals, és possible identificar-ne el responsable o propietari de la còpia original
telecomunicació
Qualsevol transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, escrits, imatges, sons o informacions de qualsevol natura, per cable (elèctric o òptic), radioelectricitat, mitjans òptics o d’altres sistemes electromagnètics.
L’establiment de les telecomunicacions comporta la manipulació del contingut freqüencial dels senyals modulació i desmodulació i de digitalització en el cas de les comunicacions digitals codificació i descodificació Bé que els sistemes de telecomunicacions que han estat utilitzats són molt diversos, els més importants actualment són els que utilitzen senyals elèctrics transmesos per fil línies, cables, etc o per ràdio i els que utilitzen senyals òptics transmesos per fibra òptica Entre els primers, cal destacar la telegrafia i la telefonia Sistemes com ara el tèlex, de gran importància fa…
microelectrònica
Electrònica i informàtica
Branca de l’electrònica que tracta del disseny, de la producció i de l’aplicació dels dispositius electrònics de petites dimensions, en els quals els diversos components són disposats en gran densitat sobre una plaqueta o substrat gràcies als principis de la integració
.
La microelectrònica permet de construir aparells de volum i pes reduïts i alhora d’una gran fiabilitat i economia Té aplicacions especialment en telecomunicacions, control i regulació industrials, ginys espacials, ordinadors, etc, i, en general, en tècniques digitals En aquests darrers anys, l’evolució de la microelectrònica ha estat notable pel que fa a l’aparició de nous components i dispositius electrònics díodes, transistors, fotoacobladors, memòries i sobretot el microprocessador i a les noves tecnologies de fabricació de circuits integrats circuit integrat, on com més va més s’…
circuit integrat
Microprocessador amb més de tres mil circuits i les seves connexions exteriors (circuit integrat)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic consistent en un conjunt d’elements connectats permanentment formant un determinat circuit miniaturitzat, capaç de desenvolupar les mateixes funcions que en un circuit electrònic convencional.
En un circuit integrat, els components actius transistors, etc i els passius resistències, condensadors, etc són integrats dins un mateix element o suport, anomenat substrat L’element més comunament utilitzat com a substrat és el silici, encara que els composts dels grups III-V com l’arsenur de galli, el fosfur de galli, etc, gràcies a les seves propietats físiques, són més adients per a circuits d’alta velocitat GHz i optoelectrònica En alguns casos s’utilitza també substrats aïllants com el safir SOS Segons el procés de fabricació, hom distingeix diferents tipus de circuits integrats Els…
Els sense nom
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 102 min., dirigida per Jaume Balagueró i Bernat.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Joan Ginard Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona ARGUMENT The Nameless 1965 de Ramsey Campbell GUIÓ JBalagueró FOTOGRAFIA Xavi Giménez color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Matías Tikas MUNTATGE Luis de la Madrid MÚSICA Carles Casas SO Salva Mayolas INTERPRETACIÓ Emma Vilasarau Clàudia, Karra Elejalde Massera, Tristán Ulloa Quiroga, Pep Tosar Toni, Jordi Dauder el forense, Toni Sevilla Franco, Josep Maria Domènech Romero ESTRENA Madrid, 12111999, Barcelona, 19111999 PREMIS Sitges 1999 millor interpretació femenina, EVilasarau, millor fotografia…
Ferran Sáez i Mateu
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat 1987 i doctorat 1992 en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordina programes de doctorat Collaborador als diaris Avui , La Vanguardia , Segre , Ara i la revista El Temps , ha estat cap de recerca de la revista IDEES , del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1999-2005, director de la collecció editorial “Idees” d’assaig breu 2001-05 i collaborador regular de les emissores de ràdio Catalunya Cultura i Catalunya…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina