Resultats de la cerca

Favorable als caps de la Marsella secessionista, després de l’assassinat de Casaus 1596 es posà al costat dels dirigents imposats per Enric IV Edità les obres de Belaud de la Belaudièra 1595, que féu seguir pels seus propis poemes La barbolhada i L’antonada inèdit La seva poesia, caracteritzada per la verbositat i l’habilitat, no té, però, gaire volada

Vol contribuir democràticament a determinar la política local i catalana, amb propostes molt diverses i sense articular-les en una ideologia determinada Es coalitzà amb la PIE per a les eleccions autonòmiques de 1995, en una coalició que es definí com a “liberal-progressista” 1508 vots i concorregué en solitari a les legislatives de 1996 1229 vots Dirigents Juan Sangrès i Antoni Obach

Dirigents Pere Figueras Blanch president, veterà quadre lerrouxista i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona el 1931, Gaspar Establés Malo president de la Junta Directiva i José Llagostera Valls president del Consell Executiu, el qual participà en un comitè d’enllaç amb el Partit Republicà Democràtic Federal A l’abril de 1936 esdevingué el Partido Republicano Demócrata de Cataluña

Inicialment s’inscrigué com a Partido de los Trabajadores Autónomos de España i emprà el nom de Partido de los Autónomos de España Es proposà defensar els interessos dels treballadors autònoms Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any per Tarragona 194 vots En les eleccions europees de 1999 obtingué 1278 vots a Catalunya Dirigents José M Rivera i Roberto Manuel Pardo

Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canibell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc El seu òrgan de premsa fou “La Asociación” setembre del 1883 — juliol del 1889, dirigida per Canibell

De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana , adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat maig-desembre del 1935, durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre L’octubre del 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió

Estudià a Viena durant sis anys i després viatjà per Alemanya i Bèlgica A Barcelona participà en les reunions amb Fanelli del començament del 1869, aviat se n'anà a Ginebra per fer-se membre de l’Aliança Bakuninista agost i pel setembre del mateix any assistí, amb Farga i Pellicer, al congrés de la Internacional celebrat a Basilea Llavors inicià una estreta amistat amb Bakunin i conegué Liebknecht i altres importants dirigents obrers internacionals, amb els quals mantingué després una intensa relació epistolar Tornà a Barcelona el desembre del 1869 i passà a collaborar a La Federación , fundà…

Fou ministre d’Indústria Pesant 1949-50 i membre de la Comissió Estatal de Planificació 1952-54 Dirigí la reconstrucció de l’economia xinesa després dels desastres causats pel Gran Salt Endavant 1958-59 i per la Revolució Cultural 1966-76 Sense cap càrrec al partit des del 1978, aglutinà al seu voltant diversos dirigents i sectors contraris a les polítiques promogudes per Deng

Es considerà hereu del Partit Republicà Federal liderat per Pi i Margall i es declarà revolucionari, internacionalista i socialista autogestionari Defensà la federació lliure dels pobles d’Es-panya i la creació d’una república catalana sobirana Dirigents Esteban Ibarra i Purificación Moreno Tingué una organització juvenil Juventudes Republicanas Federales Socialistas i una de femenina Unión de Mujeres Republicanas Socialistas Edità República 1978-1979

Dirigents Faustí Ballvé president i Edmon Narro vicepresident Un grup liderat per Federico Serra Crespo se’n separà a l’abril de 1935 i al juny fundà el Partit d’Esquerra Nacional a Catalunya Izquierda Republicana Independiente Esquerra Nacional, per la seva banda, al mateix juny de 1935 es fusionà amb el Partit Republicà Radical Socialista Català per constituir el Partit Republicà d’Esquerra